Com a casa en el Johan Cruyff (0-2)

Com a casa, enlloc. El Nàstic de Tarragona va desactivar ahir el Barça Atlètic en un partit rodó en atac i en defensa. Els més de 300 aficionats grana van fer sentir al Nàstic com si fos al Nou Estadi i els de Dani Vidal van jugar com si fossin a Tarragona. Pablo Fernández i Jaume Jardí van posar els gols d’un equip letal en les primeres de canvi que va tancar la porteria a zero amb seguretat.

El Nàstic i el Barça Atlètic van xocar ben aviat pel pla de partit. El filial blaugrana buscava el control de la pilota, mentre que els grana van exhibir el seu poder en la pressió. D’aquesta manera, els de Dani Vidal es van mostrar còmodes malgrat el domini inicial dels barcelonins.

Poc a poc, els tarragonins creixien amb la pilota, però el duel es mantenia estàtic. Pablo Fernández va trencar el gel amb un tir creuat molt desviat, però que va destapar l’ampolla del joc grana i Antoñín va accelerar el ritme. El davanter grana es treballava les seves pròpies ocasions. 

Amb la pilota, va arrencar amb una autopassada llarga que, en cas de sortir bé, s’hauria quedat sol davant Astralaga, però Mbacke va desviar la pilota a córner. Aquesta segona opció li va venir bé al Nàstic que, provant la tàctica Sant Magí, va enviar l’esfèric al primer pal.

El filial blaugrana va refusar la pilota, però l’acció va quedar viva als peus de Víctor Narro. El mag del Nàstic va tornar a tocar la vareta i, en veure a Montalvo desmarcat després de guanyar la posició en el córner, va filtrar una passada cap al migcampista de Riudoms. Montalvo no va perdre la calma, va aixecar el cap per analitzar la situació i va centrar mil·limètricament cap al segon pal. Allà, una figura es va alçar sobre la resta. El de sempre, Pablo Fernández, va saltar per rematar amb el cap a l’escaire i marcar el primer gol del partit. De nou, el millor cap de la Primera Federació va aparèixer.

El pla de partit de Dani Vidal es va imposar. El gol va ser el detonant per capgirar la tendència i el Nàstic va esdevenir en l’amo i senyor del partit. Els grana van prendre les mesures als blaugrana i els van matar en les transicions. Víctor Narro va encetar el primer amb un remat des de la frontal que Astralaga va aturar. Amb tot, ja s’havia obert una autopista per la banda dreta i no hi havia cap retenció.

Aquesta vegada el contraatac el va protagonitzar Antoñín. L'andalús aguantava les faltes del Barça i no deixava morir la jugada. Com un assaig de rugbi, Víctor Narro i Jaume Jardí el van acompanyar en paral·lel. Una vegada a la frontal, Antoñín li va cedir el testimoni a Narro. Aquest va avançar uns metres i es va sumar una assistència més al seu caseller. Jaume Jardí es va encarregar d’acabar la jugada i, davant d’Astralaga, no va errar per posar el 0-2.

El Barça Atlètic va marxar del partit i això es va traduir en una entrada molt lletja de Mbacke sobre Óscar Sanz. El central blaugrana podria haver-se fet molt de mal al migcampista grana i l’àrbitre va castigar l’acció amb una groga que ben podria haver sigut una vermella.

Els grana estaven en la seva salsa. Estaven com a casa. En defensa, Pol Domingo va tornar al seu màxim exponent per tapar totes les accions possibles. Les poques que es van filtrar, com un tir creuat d’Unai Hernández, van acabar a les mans d’un Alberto Varo que també va tenir temps per driblar algun defensor rival. Abans d’acabar la primera meitat el Nàstic podria haver marcat el tercer. De nou, Antoñín va trencar el ritme de la defensa blaugrana amb una arrancada i es va plantar davant Astralaga, però el tir va ser blocat.

Els grana van sortir forts a la represa. Antoñín, amb una bona triangulació amb Narro i Jardí i el mateix extrem reusenc van tenir dues ocasions per marcar el tercer. El gol, però, no va arribar i el partit va canviar. Per necessitat, el Barça Atlètic va fer una passada endavant, però el Nàstic no es va encongir. La línia defensiva es va mantenir fèrria i va desactivar a la perfecció totes les escomeses blaugrana.

Marc Fernández i Tirlea van poder posar la cirereta en el pastís, però no va ser possible. Amb tot, la festa grana a l’estadi Johan Cruyff va ser grossa. L’estadi va bategar de grana en un partit rodó.