Apagar el soroll i sumar confiança

El futbol és un joc de sensacions i dinàmiques. En qüestió de dues setmanes, el Nàstic va passar de vèncer a Barça Atlètic i Celta Fortuna i sentir-se invencible a sumar una setmana tràgica de tres derrotes consecutives. Algunes cruels, com perdre al descompte contra la Cultural, d’altres immerescudes, com el duel de Copa del Rei contra el Huesca, i la darrera amb molt mèrit després del funest partit contra la Ponferradina.

Dissabte, el Nàstic necessitava guanyar. Fos com fos. S’havien de sumar els tres punts per tornar a fer click i apagar el soroll que provoca perdre. I ho van aconseguir, al descompte i amb polèmica, però sumar un triomf per acomiadar l’any al Nou Estadi al play-off.

El conjunt de Dani Vidal no va tenir el seu millor partit ni la victòria més còmoda de la temporada contra el Zamora. Els grana es van mostrar erràtics i poc fluids en atac. Jugadors clau del curs, com Víctor Narro i Pol Domingo, van mostrar la seva cara menys inspirada. En definitiva, a la primera meitat l’equip va oferir una cara més similar al duel contra la Ponferradina. Això destinava el partit a un insípid empat que satisfeia al Zamora, que s’havia presentat el duel a perdre més temps que de jugar, o a una derrota tràgica causada per una errada defensiva grana.

Amb tot, els grana van reaccionar al segon temps. Potser encara amb poques idees, però amb més intenció. D’aquesta manera, els grana van transformar el control estèril en aproximacions sense perill. La progressió era evident, tot i estar anys lluny del joc que ha demostrat la plantilla durant la temporada.

Amb el Nàstic bolcat a l’atac va arribar la primera acció polèmica del partit. Els grana sortien al contraatac. Pablo Fernández va guanyar la possessió i, com absolutament sempre que intenta baixar una pilota, és agafat per la samarreta de forma descarada pel defensor. Tot i això, va aconseguir allargar la jugada i Antoñín, que va ser un dels millors jugadors del partit, va driblar el seu defensor amb tota la classe del món. El davanter andalús es quedava tot sol davant del porter, però Olatz Rivera, col·legiada basca, no va donar la llei de l’avantatge i va xiular la falta sobre Pablo.

L’error arbitral va deixar al Nàstic sense una ocasió clara de gol. Ningú s’ho podia creure. Pablo i Antoñín van caure de genolls a la gespa de la desesperació i el Nou Estadi va clamar de nou en contra de l’arbitratge i la Federació.

En aquest punt, Dani Vidal va donar entrada a Jaume Jardí i el reusenc va canviar el partit per complet. Si un equip no està creatiu en atac, més val ser directe i, amb l’extrem, els grana van començar a penjar pilotes a l’àrea. La primera, Marc Fernández la va enviar fora tot i rematar sol al punt de penal i, la segona, també la va errar Pablo entre tres defensors.

Quan semblava que la pilota no volia entrar, el Nàstic va insistir fins a obtenir el premi gràcies a un gol de Gorostidi a la sortida d’un córner en el temps de descompte. Fins ara, l’afegit s’havia convertit en minuts maleïts, però el Nàstic els va domar per posar l’1-0 que, tot i el partit gris dels tarragonins, era un resultat just.

La qüestió era guanyar, i l’entrenador grana, Dani Vidal, va destacar que «era important guanyar fos com fos i hem sigut mereixedors de la victòria». A més, Vidal va apuntar que «no demano a l’equip fer un futbol exquisit durant tots els partits. Aquest és un ideal poc realista jugar bé sempre».

Guanyar és necessari perquè, de la mateixa manera que perdent de forma injusta es comença una ratxa negativa, sumant tres punts amb la pitjor versió pot ser l’espurna de tornar a veure al millor Nàstic sobre la gespa.