Piles completament carregades

El Nàstic ha tornat. El conjunt de Dani Vidal va arrencar el 2025 de la millor manera possible, una golejada per 5-0 contra la Gimnástica Segoviana per demostrar que les vacances de Nadal ha anat molt bé. Els grana es van acomiadar el 2024 amb l’amargor d’acumular tres derrotes i només una victòria. Després d’un tram final d’any replet de partits –recordem els sis duels en dues setmanes– els grana havien perdut el seu toc, el gol, i només acumulaven un remat entre els tres pals en tres partits. El Nàstic necessitava vacances, i, dissabte, es va demostrar que aquestes han servit per tornar amb les piles completament carregades.

Els de Dani Vidal van assaborir una golejada molt necessària. Va servir per tornar a la primera línia de la guerra pel play-off d’ascens –una que disputen set equips, tots ells a tres punts de distància els uns dels altres– i també retallar distàncies amb el líder, la Cultural Leonesa. A més, era clau per recuperar les bones sensacions i reforçar la confiança de qui la podria haver perdut en cas de no haver sumat la victòria. Per tot això, la golejada va ser més que gratificant, tant per la graderia com per als jugadors, que van veure com el partit podria haver acabat amb un o dos gols més en el marcador.

La realitat és que el Nàstic va fer un partit molt seriós des del principi. La Gimnástica Segoviana aterrava a Tarragona després de tancar l’any remuntant a l’Andorra i assaltant el Reino de León, camp del líder la Cultural Leonesa, en el temps de descompte. Era un rival que havia demostrat que no s’arronsava en els grans escenaris. Però contra el Nàstic es va enfonsar per complet.

El conjunt grana va recuperar les seves armes. Víctor Narro va mostrar de nou la seva imatge de superestrella inventant-se jugades de totes les maneres possibles. A més, es va sumar l’olfacte de killer de Pablo Fernández. Quan Joan Oriol va trencar les línies amb una passada en profunditat, l’asturià va encarar el porter rival per definir amb una qualitat exquisida per posar l’1-0. Poc després, va ser el braç –i quin braç...– d’Óscar Sanz qui va portar la pilota d’un servei de porteria al punt de penal, perquè l’asturià superés a tothom per posar un còmode 2-0 a la primera part. Amb aquest doblet, Pablo ja iguala el seu màxim registre golejador amb el Nàstic en una temporada amb 7 gols. I encara queda tota la segona volta. El de Candás apunta a superar les dues xifres a final de temporada, i, a aquest ritme, sembla que el Nàstic haurà de superar-ne unes quantes més també si el vol renovar de cara a la pròxima temporada. Perquè pretendents no li faltaran.

Tot i el 2-0, la Gimnástica encara donava guerra. La seva pressió incomodava més del que qualsevol equip voldria, però no prou per fer que Alberto Varo s’esforcés. Amb tot, la valentia dels segovians es va esvair a l’inici de la segona part. Gairebé en la primera jugada de la segona meitat, Pablo es va vestir d’assistent per servir en safata el tercer a Jaume Jardí. Va ser en aquest punt quan la defensa visitant va adonar-se que el vaixell ja s’havia enfonsat. El Nàstic ho va aprofitar per lluir múscul. Dufur va fer el quart en un córner i Concha el cinquè poc després.

D’aquesta manera, el Nàstic de Dani Vidal va tancar la primera volta. Encara queden dinou partits més. Dinou. De fet, ja ho va destacar Dani Vidal en la roda de premsa: «la lectura que faig del partit és que això és molt llarg. Hi haurà moments per a tot. Aquest triomf ha sigut una barreja de pissarra i grans accions individuals, i això farà créixer a l’equip». Encara queda la segona volta i que tothom es prepari: el Nàstic ha tornat i té les piles carregades.