L'Amorebieta frena al Nàstic (1-1)

L'Amorebieta posa el fre al Nàstic al Nou Estadi. El conjunt de Dani Vidal es va estavellar contra el bloc defensiu basc per sumar un punt que, mentre que no es disputi l'Arenteiro-Barakaldo, torna al Nàstic a les posicions de play-off. Els grana van dominar contra un rival tancat al darrere, però va caure en el seu parany i va acabar per suar per sumar un punt.

El conjunt de Dani Vidal va sortir al partit amb el ganivet entre les dents. Després de l'empat a domicili, els grana volien una victòria per no deixar escapar cap punt al Nou Estadi. En la primera aproximació el Nàstic ja va avisar. Óscar Sanz va executar el servei de banda i Pablo Fernández va rematar al punt de penal, però a diferència del dia de la Segoviana, el porter la va aturar.

L'Amorebieta ja sabia el que venia a fer. Els de Natxo González van establir una línia de cinc i es van tancar en defensa, deixant el domini de la pilota als grana. Els de Dani Vidal van acceptar el seu paper i les aproximacions s'anaven convertint en ocasions de gol. 

Primer, Jaume Jardí amb un tir des de la frontal que va aturar el porter Marín i, poc després, Migue Leal va recollir una passada en llarg de Borja Granero per buscar la porteria amb un tir creuat que va blocar el porter. 

El darrer fitxatge grana va aterrar de la millor manera a Tarragona. Un parell de dies després d'arribar, es va guanyar la titularitat en detriment d'un malalt Unai Dufur i va exhibir el seu poder en els duels i també la seva capacitat de treure la pilota sense problemes.

Els grana duien el ritme del partit, però l'Amorebieta se sentia còmode. David Juncà va debutar dient la seva, amb un remat de volea que va blocar un defensor. Els tarragonins conduïen bé i dominaven millor, però faltava un tir clar entre els tres pals, les ocasions de la primera part van ser massa toves. 

El conjunt basc també va tenir els seus moviments, sobretot aprofitant dos contraatacs, però aquests morien abans d'arribar a l'àrea d'Alberto Varo.

A la represa Dani Vidal no va donar espai als dubtes. El tècnic va deixar a la banqueta a Antonio Leal, que havia vist una groga, per reorganitzar l'esquema amb Ander Gorostidi al mig del camp. La tendència, però, va ser la mateixa. L'Amorebieta esperava la seva oportunitat i el Nàstic protagonitzava les accions de perill a través de Migue Leal. 

El lateral dret grana no va parar de córrer en tot el carril dret ni un sol segon. No se li va aturar el motor i va tenir la primera del segon pal amb un tir creuat que va sortir llepant el pal dret. 

Amb el pas dels minuts, els bascs van tenir les ocasions que desitjaven. David Juncà es va ressentir amb el pas dels minuts i es va obrir un forat momentàniament a la seva banda. Muñoz el va aprofitar per guanyar el carril i tocar l'àrea grana. 

Montalvo el va interceptar, però el centre va tocar al peu del jove jugador grana per sortir catapultat a l'àrea petita. Allà, Selma li va guanyar la partida a Óscar Sanz i va enviar la pilota al fons de la xarxa. En un vist i no vist, el Nàstic va veure com era el cuer qui s'avançava en el marcador, després dels esforços locals.

El partit es va posar a punt de caramel per a l'Amorebieta. El conjunt basc ja tenia la feina feta amb el gol, així que només havia de mantenir el bloc defensiu enrere i aguantar la situació. D'aquesta manera, els papers es van intercanviar. Cada possessió de l'Amorebieta es feia eterna, mentre que en el Nàstic creixia la desesperació.

Amb tot, els de Dani Vidal van aconseguir el seu premi a partir de la insistència. L'empat va sorgir d'una falta a uns metres del vèrtex de l'àrea. Marc Fernández va executar una centrada enverinada que, després de botar, va topar al travesser. 

El rebot li va caure a Pablo, que va rematar de nou contra el travesser. La jugada no va morir allà, faltaven més protagonistes. El següent va ser Antoñín, que va xutar des de l'interior de l'àrea, però l'esfèric va rebotar cap a Migue Leal. 

La pilota no volia separar-se del Nàstic, així que quan Leal va realitzar un tir creuat, tots els jugadors grana es van posar en alerta. Marc Fernández la va interceptar i la va enviar a l'àrea petita i allà, atent, Gorka Pérez la va enviar, finalment, cap al fons de la xarxa. 

Amb l'empat el partit es va intensificar. El Nàstic va créixer en la desesperació i va buscar la porteria contrària mentre que l'Amorebieta aturava el joc de totes les maneres possibles. 

Finalment, el Nàstic va morir a camp contrari sense aconseguir l'empat i veu com el cuer el frena al Nou Estadi Costa Daurada.