Migue Leal es presenta com un motor incansable i obre el debat al carril dret

L’ensopegada del Nàstic contra el cuer del darrer diumenge va ratificar la dificultat del conjunt de Dani Vidal de superar equips que el seu joc se centra en tancar-se en un bloc defensiu baix. Amb tot, de l’empat també es va poder extreure brots verds, com és el cas de Migue Leal.

El tècnic tarragoní va haver d’innovar a l’onze inicial. Unai Dufur va ser baixa per molèsties a l’esquena, mentre que Pol Domingo i Joan Oriol van haver de complir el partit de sanció després d’acumular cinc targetes grogues. D’aquesta manera, els tres fitxatges del mercat d’hivern van fer la seva aparició des de l’inici. Tots tres van tenir el seu moment per destacar.

Per una banda, Borja Granero va mostrar la seva capacitat en la sortida de la pilota amb passades en llarg amb el peu esquerre, un tret que es trobava a faltar a l’eix de la defensa. D’altra banda, David Juncà va lluir la seva contundència i duresa en cada duel i també la valentia de provar sort de cara a porteria. Però, d’entre els tres, qui més va destacar va ser Migue Leal, que no va deixar de córrer pel carril dret durant tot el partit funcionant com un motor inaturable i que va servir per obrir un debat al lateral dret.

Migue Leal va ser el primer dels tres en arribar i fa un parell de setmanes que s’exercita sota les ordres de Dani Vidal. Amb tot, aquesta va ser també la seva primera titularitat, després de jugar en el darrer tram dels anteriors dos partits i mitja part del duel de quarts de Copa Catalunya. 

En aquest sentit, també s’acumula la falta de ritme competitiu que suposa no haver competit des del maig de l’any passat, tot i que el jugador es va mantenir actiu amb un preparador físic i exercitant amb un equip modest. Tot això no es va notar, perquè Migue Leal no va donar mostres de cansament i va mantenir el ritme com un dels jugadors més perillosos del partit.

El rendiment mostrat per Leal durant el duel contra l’Amorebieta posarà difícil la decisió de Dani Vidal de la titularitat al lateral dret. De fet, aquesta era la intenció de la direcció esportiva al gener, reforçar les posicions defensives amb més competència, ja que tant Joan Oriol com Pol Domingo eren titulars indiscutibles des de fa un parell de temporades.

Els dos jugadors presenten perfils diferents. Pol Domingo destaca sobretot per la seva fase defensiva. El lateral ha demostrat reiteradament que és un cadenat per la dreta i és capaç de fer la vida impossible als extrems més hàbils del campionat. Amb tot, incorporar-se a l’atac no és un dels seus punts forts. 

En aquest sentit, Migue Leal ha entrat com una fletxa amb el perfil de carriler dret. La profunditat del seu estil de joc omple el forat per la banda deixen els extrems grana. En aquesta posició, normalment disputen jugadors com Jaume Jardí i, ara, Antoñín, que tendeixen a obrir-se espai cap a la frontal de l’àrea. Migue Leal aprofita aquest espai per generar perill.

Aquesta setmana, el Nàstic ha de jugar dos partits. Per una banda, contra l’Andorra demà a la Copa Catalunya i, dissabte, al camp del Celta Fortuna a la lliga. Ara, Dani Vidal compta amb dos homes de confiança de dos perfils diferents que li permetran ajustar-se al pla de partit que consideri adient.