El Nàstic reconquereix Balaídos (0-1)

El Nàstic ha tornat. El conjunt de Dani Vidal va reconquerir Balaídos guanyant amb superioritat al Celta Fortuna. Els grana van anar de menys a més i van acabar passant per sobre del filial gallec amb un gran partit d'Antoñín Cortés. El davanter no només va marcar en una jugada assajada, sinó que va aixecar l'equip quan pitjor estava per tancar una victòria a domicili que es resistia.

El conjunt de Dani Vidal va sortir amb tot en la tornada a Balaídos. Migue Leal li va guanyar la posició a Pol Domingo per la dreta i Gorka Pérez es va fer un lloc a l'eix de la defensa jugant el tercer partit en una setmana. Amb tot, els primers minuts van ser del Celta Fortuna.

El conjunt gallec va enfocar tots els seus atacs per la treta, on el seu home fort, Tincho, combinava com volia amb el debutant El Abdellaoui. En els primers minuts es va repetir la mateixa acció en dos cops consecutius. En la primera El Abdellaoui va rematar dens de l'àrea per sobre del travesser i, poc després, Tincho va filtrar una passada a l'esquena de Joan Oriol perquè l'extrem noruec es plantés en el mà a mà davant Varo. Per sort, El Abdellaoui va enviar la pilota fora amb un tir creuat massa desviat.

La rèplica grana va arribat tot seguit. Aquesta vegada el protagonista va ser Antoñín, que es va colar entre els defensors per provar sort amb un xut creuat que també va sortir massa desviat. Malgrat aquesta acció de superioritat del davanter andalús, la realitat és que els primers minuts van ser pel Celta. El conjunt gallec va mostrar les seves cartes. La profunditat de Tincho i la velocitat dels seus atacants van posar en problemes a un Nàstic que es tancava en defensa. En atac, els grana estaven massa accelerats. Les possessions grana morien tan aviat com arribaven al mig del camp, per una banda, per la intensa pressió del Celta i, per l'altra, per la precipitació d'unes passades poc precises.

Després de guanyar el primer assalt defensiu, el Nàstic va començar a créixer poc a poc des de la calma. Montalvo i Gorostidi guanyaven poc a poc la pressió al mig del camp i Antoñín feia la resta. El davanter andalús guanyava la seva marca contínuament i va ser el cop sobre la taula que els grana necessitaven. Amb Antoñín, el Nàstic guanyava presència a camp contrari i, d'aquest amanera, van assolir el primer córner del partit, un que no van desaprofitar.

De nou, la llibreta d'Iván Moreno va oferir una nova estratègia. Mentre que Pablo avançava al primer pal, Narro va enviar el centre al segon. Allà estava el protagonista. Antoñín va guanyar el duel amb la seva marca i va entrar a l'àrea com un tren. El davanter es va alçar per executar una remat que va acabar al fons de la xarxa, amb l'ajuda del pal dret de la porteria. Dit i fet, Antoñín va aconseguir el seu premi amb un gol que no veia des de l'octubre.

L'andalús va revolucionar l'atac grana, però Víctor Narro el va liderar. El Nàstic troba molt a faltar l'extrem quan no hi és, perquè la realitat és diferencial. El balear va combinar amb Jaume Jardí i Pablo per deixar enrere els primers vint minuts grisos i dominar l'encontre. De fet, un dels seus invents va acabar amb un xut creuat de Gorostidi.

El migcampista basc, de la mà de Montalvo, va quallar un partit excel·lent. Ell mateix va tenir la visió per assistir el moviment d'Antoñín, que es va plantar davant de Vidal, però el porter li va guanyar la partida.

A la represa, la tendència es va mantenir. De fet, va millorar. El Nàstic estava endollat. Montalvo i Gorostidi guanyaven tots els duels al mig del camp i la parella d'Antonio Leal i Gorka Pérez mantenien un mur defensiu molt sòlid amb una gran versió dels dos homes. La superioritat es va convertir en ocasions sorgides de genialitats. Una centrada amb l'exterior de la bota de Jaume Jardí la va atrapar Antoñín, però el remat forçat del davanter va acabar fora.

El Nàstic volia el segon i així s'ho va merèixer amb un xut creuat de Narro que va sortir llepant el pal i també amb un remat al lateral de la porteria d'Álex Jiménez, una acció que va sorgir d'un moviment de Migue Leal d'absolut escàndol.

El segon no arribava i, amb el pas dels minuts, el Nàstic va entendre el seu rol. Tocava defensar i Dani Vidal va fer entrada a Pol Domingo per completar una línia de cinc que va aguantar el tipus sense patir fins a tancar el partit amb una victòria i recuperar les bones sensacions.