Recuperant noms propis

El Nàstic va sumar una doble victòria el darrer dissabte contra el Celta Fortuna. Per una banda, els grana van confirmar que jugant contra filials són un equip superior i van assolir la primera victòria a domicili des del mes de novembre. De l’altra, ho van fer recuperant noms propis a la plantilla. Antoñín, Víctor Narro, Migue Leal i Gorka Pérez són alguns dels futbolistes que van brillar sobre la verda i plena de múltiples espècies d’ocells gespa de Balaídos.

La realitat és que el Nàstic va començar amb el peu esquerre el partit. El Abdellaoui, el reforç d’hivern de 4,20 milions d’euros del Celta Fortuna, va fer el que va voler per la banda de Joan Oriol amb l’ajuda del lateral Tincho. Els grana estaven espessos amb la pilota i massa precipitats, però enmig del caos, un jugador va il·luminar l’atac del conjunt grana com la llum d’un far. Antoñín Cortés va generar tots els espais que va voler a la defensa gallega. Només necessitava un passador, i Gorostidi va ser l’indicat filtrant una pilota que va deixar l’andalús sol davant el porter Manu Vidal. El xut del davanter va sortir massa desviat, però va despertar el Nàstic. La dinàmica del partit va canviar i, amb Antoñín deixant-s’ho tot per treure petroli, van sortir nous protagonistes.

Víctor Narro va tornar en el seu estat de forma pletòric. De nou, va fer i desfer com va voler per col·locar pilotes a l’àrea i va demostrar, una vegada més, perquè l’equip no és el mateix quan no hi és. Narro i Antoñín van posar de cara el duel en la pilota aturada. Antoñín va celebrar el gol amb ràbia, perquè va significar posar fi a una sequera anotadora que arrossegava des de l’octubre. D’altra banda, Narro va sumar una nova assistència –la setena– que el col·loca empatat com a màxim assistent històric de la Primera Federació amb 24 passades de gol.

Antoñín i Narro posaven els forats en atac i les ocasions, però també van tenir temps per brillar en altres zones del camp. A la rereguarda, Gorka Pérez es va fer fort al costat d’Antonio Leal. Després de mesos allunyat dels terrenys de joc per una lesió al tendó d’Aquil·les, Gorka Pérez es va trobar, per la lesió d’Óscar Sanz i les molèsties de Borja Granero, jugant el seu tercer partit consecutiu en una setmana. Pérez ho va aprofitar per completar un partit sòlid que es va premiar amb la porteria a zero. Aquest triomf particular va ser celebrat de la millor manera, perquè, una vegada l’àrbitre va xiular el final, tots dos centrals es van unir en una abraçada plena d’eufòria i ràbia.

L’altre nom propi en aparèixer va ser Migue Leal. El lateral de Villarreal ha entrat com un tren al Nàstic i ha aconseguit allò que semblava impossible: asseure a la banqueta a Pol Domingo. No va decebre, i la seva persistència i desgast físic durant el partit va prometre que el debat al lateral dret podria acabar guanyant-lo aviat.

Buscant un migcampista veterà

Montalvo i Gorostidi van executar un partit clínic. Tots dos es van fondre físicament per anul·lar el Celta al mig del camp, però van deixar clara una necessitat que Dani Vidal va confirmar por després: cal un fitxatge al mig del camp. Amb Biel Vicens a la rampa de sortida –no va anar ni convocat– i la baixa d’Óscar Sanz –que es preveu que sigui mínim d’un mes– i la sortida d’Álex López deixen al Nàstic amb només dos migcampistes disponibles.

Avui és el darrer dia del mercat de fitxatges i la direcció esportiva està buscant un migcampista amb galons i veterania capaç d’emular la gesta de Migue Leal i fer-se un lloc a l’onze inicial. Un home que trobaran avui per completar la plantilla com a la darrera incorporació del mercat.