El Nàstic suma un punt amarg a Tajonar (1-1)

El Nàstic va sumar un punt amarg a Tajonar. Els grana es van quedar a les portes de la remuntada en un duel farragós contra un Osasuna Promesas que es va acabar decidint per dos penals. El primer, inexistent, que va donar avantatge als navarresos i el que va ser el segon en dos anys per a un Nàstic que en va merèixer més, però que es va haver de conformar amb l’empat.

Els grana van encetar el partit establint un domini absolut. El Nàstic era el clar dominador de la pilota, i la primera aproximació va arribar aviat amb un tir poc ajustat d’Antoñín des de la frontal de l’àrea. Amb tot, quan semblava que el partit seria una bassa d’oli per al Nàstic, l’Osasuna Promesas va colpejar.

Un córner a favor del Nàstic es va convertir en tragèdia. Víctor Narro va atrapar la segona jugada, però la pressió del Promesas va convertir l’acció de perill grana en un contraatac de manual Sixtus va sortir corrents amb la pilota des del mig del camp amb Migue Leal i David Juncà al darrere. El davanter va arribar a l’àrea i va perdre la pilota en el darrer control. Amb tot, Juncà el va tocar lleugerament al braç, no el suficient per tirar a terra al punta, però l’àrbitre va picar: penal i groga.

Jon Garcia va resoldre la pena màxima a l’esquerra d’Alberto Varo. L’Àguila de la Canonja va endevinar la direcció, però no va estirar-se a temps per aturar el penal. L’1-0 va ser com un cop de puny a la mandíbula del conjunt grana. Els grana van perdre el nord i l’Osasuna va aprofitar per agafar el timó del partit. El filial navarrès s’apropava a l’àrea amb un molt perillós Sixtus que, cada contacte que sentia dins de l’àrea, acabava a terra.

Els de Santi Castillejo, amb la feina feta, es van tancar al darrere amb una doble línia de quatre que el Nàstic no va saber superar. De nou, contra un equip tancat, els grana no trobaven cap escletxa i els atacs morien aviat amb centres a ningú i passades perdudes, perquè ni Antoñín ni Álex Jiménez es mantenien en la posició de nou i al mig del camp li costava treure petroli. Tot i les dificultats, el Nàstic va tenir l’empat a tocar del descans. Roberto Torres va executar una centrada precisa al segon pal i Víctor Narro va rematar amb el peu directe al travesser. Amb tot, qui va tancar la primera meitat va ser l’Osasuna amb una nova transició a partir d’un córner que va tornar a enganxar desprevinguda a la rereguarda grana. Per sort, va acabar en fora de joc.

A la represa, el Nàstic va convertir-se en el protagonista absolut. El domini grana hauria sigut encara més evident si Escriche Guzmán hagués expulsat a Xabi Huarte per una trepitjada al taló molt lletja a Roberto Torres, però l’àrbitre se la va perdonar.

Revolució Pablo Fernández

L’entrada de Pablo va canviar el partit. Els grana atacaven amb més precisió i un contraatac protagonitzat per l’asturià va acabar amb un tir col·locat de Jaume Jardí que va obligar a Stamatakis a lluir-se. L’Osasuna només va tenir una aproximació final, un tir d’Arroyo que Varo va bloquejar malament i Sixtus va fallar el refús amb el porter vençut. Més enllà d’això, el duel es va convertir en un monòleg grana.

El duel es va accelerar i l’Osasuna no va poder mantenir el bloc defensiu. Cada assalt del Nàstic era perill evident i, en un nou contraatac, Jaume Jardí va centrar a l’àrea i el defensa la va bloquejar amb una mà clamorosa. Era penal clar, i l’àrbitre el va xiular. Era també la segona pena màxima en dos anys i, sense Joan Oriol sobre la gespa i la negativa de Roberto Torres, va ser Jardí l’executor. El reusenc la va tirar al centre i Stamatakis la va tocar amb la cama, però la pilota va acabar al fons de la xarxa.

El Nàstic no es va conformar amb l’empat. Els grana van ser ambiciosos i van allargar el setge a la porteria contrària fins al final del duel. Els grana van tenir les ocasions, però el tir potent de Concha es va trobar un encertat Stamatakis i la volea final de Gorostidi va sortir per sobre del travesser per deixar al Nàstic a les portes de la remuntada amb un punt que sap a poc.