Quatre fitxatges amb entrada immediata

El Nàstic va rascar un punt amarg el darrer dissabte contra l’Osasuna Promesas. Els grana van marxar de Tajonar amb la sensació de perdre dos punts en un duel que van tenir ocasions per resoldre’l. Dani Vidal va presentar una petita revolució a l’onze en un duel en el qual va haver-hi quatre protagonistes. Els quatre fitxatges del mercat d’hivern van mostrar que han arribat a Tarragona per fer-se un lloc i, de fet, tres dels quatre van entrar a l’onze titular i el restant va sortir al segon temps.

Tant Dani Vidal com el director esportiu Javi Sanz tenien una màxima en aquest mercat d’hivern: les entrades havien de millorar la plantilla actual. Dit i fet, David Juncà i Migue Leal van aconseguir el que semblava impossible al principi de la temporada: deixar a la banqueta a Joan Oriol i Pol Domingo. A més, Roberto Torres, que va arribar el darrer dilluns, va acompanyar a Gorostidi al mig del camp durant els 90 minuts amb només quatre dies d’entrenament. A la segona part, Borja Granero entrar per Gorka Pérez per acabar el partit.

Fa uns mesos, deixar a Joan Oriol i Pol Domingo a la banqueta era una bogeria. De fet, contra el Lugo, el capità grana no va poder ser titular per una lumbàlgia, però va haver d’entrar al segon temps per cobrir la banda esquerra perquè Nil Jiménez no era una garantia. David Juncà ja va demostrar contra l’Amorebieta que és de confiar i, de fet, acumula tres de tres partits amb improtància sobre la gespa. 

Contra el Promesas, però, va estar més exigit que la resta d’encontres. El gironí resol cada duel amb intensitat i no s’amaga quan vol arribar a l’àrea. De fet, va tenir a les seves botes l’1-2 estirant-se per rematar una passada de la mort de Pablo. Amb tot, també va patir de valent. En més de dues ocasions, l’Osasuna el va enxampar l’esquena en les transicions. 

La més perillosa va acabar en penal. Un córner a favor del Nàstic es va convertir en un contraatac de manual. Ni Migue Leal ni Juncà van enxampar a Sixtus quan va començar a córrer des de camp propi fins tocar a l’àrea d’Alberto Varo. Va ser llavors quan, en sentir un contacte mínim al braç, el devanter va caure a terra i Juncà va ser castigat amb una groga i un penal. No era pena màxima, però en una competició sense assistència del VAR, era molt fàcil de xiular.

Migue Leal és un cas a banda. El lateral només va necessitar una absència per sanció per pispar-li el tron al carril dret a Pol Domingo. Leal ofereix quelcom més en atac i, dissabte, va tornar a demostrar que és proactiu a la pilota a camp contrari i no té cap por a l’hora d’avançar a la porteria rival. De fet, ja va provar sort amb rematades des de la frontal quan veia que no hi havia ningú més per acabar les jugades.

Pel que fa a Borja Granero, el central va entrar al segon temps per ajudar el Nàstic a fer un pas endavant amb la pilota. Tant Gorka Pérez com Antonio Leal van completar un partit sòlid a l’eix de la defensa, però el canvi tàctic, tal com va justificar Dani Vidal en el postpartit, podria augurar un canvi de cicle amb el valencià establit al costat d’Antonio Leal. En el temps que va disposar, no va tenir molta feina per lluir-se en defensa, però sí que va poder ser l’assistent de l’1-2 amb un centre al primer toc que Gorostidi va rematar de volea per sobre del travesser.

Roberto Torres, protagonista

Qui va destacar a Tajonar va ser Roberto Torres. El migcampista va aterrar a l’onze inicial amb només quatre entrenaments a l’esquena i ho va fer de la millor manera. El navarrès tornava a casa, allà on va créixer futbolísticament i ho va fer al doble pivot en tant que Marc Montalvo estava fora de l’onze per molèsties físiques, de la mateixa manera que Pablo Fernández.

Torres va demostrar que no ha perdut el toc, ni tampoc el físic. Amb poc rodatge de grana, el navarrès va completar els 90 minuts sense patir i va mostrar precisió i criteri cada vegada que tocava la pilota. Ell és el jugador que Dani Vidal buscava que tingués la màgia suficient a les botes per desembussar partits complicats. De fet, gairebé ho va aconseguir al final de la primera meitat amb un centre precís al segon pal que Narro va rematar al travesser.

Amb tot, els primers minuts de grana de Roberto Torres van ser prometedors, sempre amb una idea al cap per continuar les jugades, poques pèrdues i amb iniciativa a camp contrari. Els quatre homes que van arribar al gener ja s’han fet un lloc a l’onze i Dani Vidal ara sí que té un gran ventall de possibilitats per jugar amb l’onze inicial.