Futbol
El pitjor Nàstic sucumbeix contra un Bilbao Athletic endollat (0-2)
Els grana han patit la primera derrota contra un filial en un partit gris tant en atac com en defensa

Marc Montalvo durant el partit contra el Bilbao Athletic.
El Bilbao Athletic es va cruspir el pitjor Nàstic del curs. El conjunt de Dani Vidal va patir la primera derrota contra un filial en un partit en el qual els grana van mostrar la seva versió més gris. Els tarragonins no van poder igualar el ritme del Bilbao Athletic en cap moment i només van ensumar la porteria rival en dues ocasions esporàdiques.
Nàstic i Bilbao Athletic van xocar amb intensitat en els primers minuts de joc. Era tot un torcebraç entre dos equips en ratxa, però aquesta prova de força la va guanyar el Bilbao Athletic. El filial basc, simplement, es veia més fluid sobre la gespa. El joc associatiu basc marcava el ritme del partit i el Nàstic patia en defensa. En un quart d'hora, els de Lezama van forçar dos córners i els grana van pagar els plats trencats en el segon.
Els de Dani Vidal van errar en la seva especialitat: la pilota aturada. La centrada al segon pal no la va poder refusar ningú tot i passar per l'àrea petita. Ibai Sanz va ser el més ràpid i es va avançar a la seva marca per posar el 0-1 amb un remat amb la cama. Aquest va ser el premi a la insistència a un filial basc que era superior.
Amb el marcador en contra, el Nàstic es va quedar contra les cordes en aquest primer assalt. En atac els grana no progressaven. Roberto Torres era l'únic jugador amb iniciativa, però la precipitació i les errades en les passades van deixar al Nàstic en fora de joc. A més, tampoc ajudava que el col·legiat Millán Bárcenas xiulant cada petita topada com a falta en atac.
Aquesta absència en el partit dels grana la va aprofitar el Bilbao Athletic per brillar. El joc ordenat dels bascs els permetia portar la pilota d'una banda a una altra sense que la defensa grana la pugui refusar. D'aquesta manera, els de Lezama generaven ocasió rere ocasió contra un Nàstic que estava grogui sobre la lona.
L'únic brot verd de la primera part la va tenir Narro. L'extrem es va associar amb Torres en un contraatac i va provar sort afusellant la porteria amb un tir potent que Santos va aturar amb una mà. Aquesta va ser l'única ocasió d'un Nàstic que va arribar al descans demanant temps mort.
A la represa, la situació no va canviar. Els grana volien l'empat, però la voluntat no és suficient per igualar un partit en el qual el rival et supera en totes les demarcacions. Dani Vidal cremava les seves opcions donant entrada a David Concha i Antoñín per despertar l'equip, però no va servir per a res.
Al Nàstic no li sortia cap jugada, no estava encertat en cap de les accions. També va haver-hi petits brots verds. Antoñín, a la mitja volta, es va generar un mà a mà que Santos va aturar. Aquest no va ser més que un miratge, perquè el Nàstic no va tenir opció de remuntada. De fet, va ser el Bilbao Athletic qui va sentenciar el duel.
Els bascs van necessitar només dues transicions. La primera, Varela va provar sort amb un tir des de la frontal que va sortir fora per ben poc i, a la segona, ell mateix la va enviar cap a dins en una situació similar.
Finalment, els grana es van acomiadar del partit amb un control esfèric d'un equip que semblava que desitjava que l'àrbitre xiulés el final d'un partit per oblidar.