El final més cruel possible (2-1)

El final més cruel possible. El Nàstic de Tarragona va perdre contra l'Ourense en el que podria haver sigut el darrer partit de Dani Vidal a la banqueta grana. Els grana van anar de menys a més, rebent un gol de Fullana que se li va escapar a Varo i un altre a l'inici de la segona meitat per acabar d'enfonsar l'equip. Amb tot, els jugadors van ressorgir i van acabar el partit amb una implicació màxima, unint-se tots en un final del duel ple d'ocasions per empatar i per guanyar, però el golàs de xilena d'Antoñín no va ser suficient.

El Nàstic va engegar el partit, de nou, fred. En els darrers duels és el rival sempre qui acaba imposant la seva llei d'una manera o una altra en el primer tram i aquest no va ser diferent. L'Ourense va mostrar els queixals al seu territori i en les primeres jugades ja va forçar el primer córner.

El gol no va trigar en arribar. El botxí no podia ser un altre. Xesc Fullana, exgrana, va provar sort amb una rematada des de l'exterior i la va trobar quan Alberto Varo va errar en la seva estirada i es va cruspir el que significava l'1-0 a l'electrònic- Era el minut 6, el segon tir a porteria, però el conjunt grana hauria de tornar a remar.

La reacció va ser ràpida. Tot seguit de treure des del cercle central, Pablo Fernández va rematar de cap un centre lateral que va acabar per sobre del travesser. Poc després, Antoñín s'autogenera una jugada amb el seu cos, però el tir també surt fora. La cosa no acaba aquí, el Nàstic continuava bolcat a l'atac. Aqusta vegada, Pablo va ser l'assistent i va centrar al punt de penal. Allà va volar Antoñín Cortés per caçar la pilota amb un cop de cap potent, però el porter Raúl Marqueta va fer una aturada astronòmica per desviar l'esfèric al travesser.

Aquest primer quart d'hora de reacció va ser el tram més inspirat d'un Nàstic que veia, poc a poc, que les desgràcies s'acumulaven. A la mitja hora d'encontre, Borja Granero va sentir una estrebada i va demanar el canvi per lesió. Ja amb Gorka Pérez sobre la gespa, els grana buscaven l'empat jugant a camp contrari, però era un control esfèric, però passaven i passaven la pilota, però sense la sang ni la desesperació de posar pilotes a l'àrea per empatar. 

Els grana van patir de falta de verticalitat, i a l'Ourense li va ser suficient per deixar morir el duel al descans contra un Nàstic sense idees.

A la represa la sensació va ser la mateixa que al final de la primera part i l'Ourense ho va aprofitar bé. Carbonell va interceptar una centrada lateral per posar el 2-0. Gorka Pérez va estar massa tou i Carbonell va marcar un gol que deixava al Nàstic mort i enterrat.

Quan semblava que la desfeta estava més que confirmada, Antoñín Cortés va posar llum a la foscor. El davanter, després de controlar amb el pit una centrada, va rematar de xilena per posar el 2-1 de l'esperança.

El gol va arribar amb un triple canvi. Els homes de confiança, els de sempre, com Montalvo, Marc Fernández i Óscar Sanz, van sortir i el Nàstic va revifar com mai.

 Les ocasions de gol van arribar una darrera altra. Migue Leal, va tenir dues rematades que Marqueta va treure, Óscar Sanz va rematar al segon pal cap a l'escaire un córner que Marqueta també va aturar, Pablo Fernández, amb una mitja xilena, també la va tenir a la sortida d'un córner, però res, la pilota no entrava.

Els jugadors amb Dani Vidal

Amb el pas dels minuts, la implicació dels jugadors va créixer amb Dani Vidal. Des del descompte, Alberto Varo pujava en cada pilota aturada a rematar. Tots ho van fer. Units. De fet, Antoñín ja li va dedicar el gol a l'entrenador i es va fondre amb ell en una abraçada. 

Amb tot, el cor no va poder. Les ocasions van morir. El viatge va acabar amb el final més dur possible. El Nàstic va perdre i el futur del Dani Vidal, un entrenador de la casa, amb un pas a l'abisme després de portar a l'equip a segons de l'ascens el curs passat.