El CV Sant Pere i Sant Pau fa realitat el seu somni i puja a la Superlliga 1

El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau va tancar ahir un cap de setmana d’ensomni. Dissabte, el conjunt tarragoní va fer realitat a Galícia el seu somni «boig», com el va catalogar el seu president, Alfonso Periáñez, i va pujar a la Superlliga 1, la màxima categoria del voleibol nacional. Els rojillos ho van aconseguir guanyant el CV Leganés, un dels rivals que, fa uns mesos, van fer fora a l’equip de Sant Pere i Sant Pau de la Copa Príncipe. Ahir, els cooperativistes van posar la cirereta al pastís guanyant el títol de campió de la Superlliga 2 al San Sadurniño, l’amfitrió, per un contundent 3-0 i es van coronar com el millor equip de tota la categoria.

Fa sis anys, a la temporada 2017-2018, els cooperativistes van perdre la categoria de la Superlliga 1 i, des d’aquell moment, va començar el camí per recuperar-la. Els tarragonins, liderats per Vlado Stevovski, han lluitat any rere any entre els millors de la categoria. L’any passat, el final va ser amarg. Els cooperativistes van arribar a fases, però van quedar sisens. Com va dir Periáñez, «el que no vam poder aconseguir en el 40è aniversari, ho farem en el 41è». I així ha sigut.

Els de Vlado Stevovski van iniciar el seu camí amb mà de ferro. Durant la primera part de la temporada, el CV Sant Pere i Sant Pau es va mostrar invencible. Però, com en totes les històries, l’heroi va haver de fer front als problemes. Sense Elio Carrodeguas, per lesió, Carlos Mora, per paternitat i amb Rolando Hernández recentment incorporat, els rojillos van acomiadar-se de la Copa Príncipe –la competició dels sis millors equips que es va celebrar al gener– sense aconseguir cap victòria i sent el CV Leganés un dels seus botxins.

El retorn a la lliga no va ser fàcil, els rojillos s’estaven adaptant a la baixa de Carrodeguas i van acumular dues derrotes, unes que van resultar les úniques d’aquest any. Els de Vlado Stevovski es van aixecar dels cops i van acabar la temporada en el punt més alt.

El Sant Pere i Sant Pau tampoc va tenir la fase d’ascens més favorable. Els tarragonins van haver de jugar els seus dos partits de fase de grups el darrer divendres i amb menys de 8 hores de diferència. El primer va ser a les 9.30 hores contra el campió de la Copa Príncipe, el CDV Santanderina. El partit va acabar de la forma més cruel possible. Tot i que els tarragonins es van posar 2-1, els de Cantàbria van acabar remuntant el duel per posar el 2-3 final. Va ser un cop dur i cruel per començar, però, com amb els altres, els de Vlado Stevovski es van tornar a aixecar. A la tarda del divendres van superar el CV Utrera en un duel disputat i difícil en el qual la constància i la determinació rojilla va ser determinant.

Dissabte va ser l’hora de la veritat. Com no podia ser d’una altra manera, el rival que els esperava era el CV Leganés, però aquest Sant Pere i Sant Pau no tenia res a veure amb el que es van enfrontar al gener. Els de Vlado Stevovski havien crescut i, amb la il·lusió i la confiança per bandera, van fer història. Els remats de Rolando Hernández, els bloquejos de Julián García-Torres i el treball en conjunt de tot l’equip, van permetre que «el desig boig» esdevingués una realitat que el club, el barri i Tarragona es mereix.