Diari Més

El paper de Reus

L’ àrea metropolitana del Camp, o l’evolució natural de Reus

Des del seu naixement com a ciutat a la seva implicació territorial, la política de Reus ha estat tradicionalment expansiva

Imatge d'arxiu de Reus.

Imatge d'arxiu de Reus.Diari Més

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Des de la creació de Redessa a final de segle XX, o l’expansió de l’hospital Sant Joan a través de Sagessa cap a zones on no arribava la Sanitat pública de la Generalitat restaurada, la marca Reus ha deixat empremta al Camp de Tarragona. Per allò bo, i per allò dolent, però no es pot negar una mena de caràcter de cul inquiet que encara avui impregna la vida pública reusenca. Un caràcter que ja va exposar l’historiador Pere Anguera a la seva ingent Història General de Reus, quan subratlla que el codi civil català va tenir un paper de certa rellevància en la configuració de la ciutat moderna. La propietat familiar no es dividia i quedava reservada per l’hereu, mentre que el segon fill anava a estudi si és que s’ho podien pagar i, el tercer i els que vinguessin, s’havien de buscar la vida com fos. Reus està ple de tercers fills.

«És difícil trobar gent de Reus que et diguin que són de 4 o 5 generacions tots de la ciutat. La majoria venen dels pobles del voltant. Aquest és l’ADN de Reus», assenyala Josep Baiges, acabat d’incorporar a les files del PSC. Però entre els seus socis de govern, la republicana Montse Flores té un discurs similar: «El que passa a Reus no és ignorat al nostre entorn. Som una àrea metropolitana». En els seus camps, tots dos han decidit dur a terme una ingent tasca territorial, sense cap necessitat de fer-ho, però amb coherència amb el que ells entenen que ha de ser l’acció política de la capital del Baix Camp.

Quan Flores es troba amb els regidors d’altres municipis per estudiar la seva integració a la funerària del Camp de Tarragona els fa còmplices. «La capitalitat és això. Aquí estem en un marc de competència i necessitem estar forts», defensa. I què hi guanya Reus amb aquesta expansió? Que l’estructura mare de l’empresa territorial estigui a la ciutat però, per sobre d’això, Flores subratlla el fet d’engrandir el servei públic, és a dir, oferir al ciutadà el millor que pot donar de si un servei que la immensa majoria dels ajuntaments opten per externalitzar a través d’una concessió administrativa. «Reus sempre ha articulat coses pensant en el territori», afegeix Baiges.

Tots dos es mostren confiats en la idoneïtat del moment històric per plantejar una àrea metropolitana al Camp de Tarragona. «Generacionalment, som al moment ideal», diu el regidor. «Però hem de fer una guerra amb Tarragona? No. Hem de ser molt generosos i confiar en els tècnics, que s’han d’entendre. Els polítics, el que hem de fer és no fer nosa», sentencia.

Reus exporta els serveis funeraris als municipis veïns: neix la funerària del Camp de Tarragona

«Volem ser una empresa metropolitana que doni servei al màxim de municipis possibles». Així explica la regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals de Reus, Montse Flores, la perspectiva de futur de Funecamp, la funerària del Camp de Tarragona que encara està per néixer i s’ha gestat els darrers anys a la plaça del Mercadal. Tot just avui, el plenari de Reus votarà favorablement amb tota probabilitat el primer tràmit per la constitució d’una empresa que continuarà sent 100% pública però que integrarà els municipis de Salou, Vila-seca i Constantí. Això vol dir que Serveis Funeraris Reus Baix Camp es reconvertirà en una empresa pública supramunicipal, que integrarà al seu ADN la filosofia amb la que ha crescut a Reus: «Ètica, qualitat i preu», resumeix Flores. Personal, vehicles i mètode seran comuns en aquests municipis. «Hem negociat amb aquells que tenien una concessió que acabava aviat», confessa Flores, que assegura que d’altres municipis de l’entorn ja s’han mostrat interessats en integrar-se a Funecamp un cop acabi la seva concessió actual.
Imatge del tanatori municipal de Reus.

Imatge del tanatori municipal de Reus.Cedida

L’energètica de Reus s’ofereix al Camp de Tarragona per rebaixar la despesa elèctrica dels ajuntaments

Reus Energia s’està fent gran. La comercialitzadora i productora elèctrica -amb energia solar- 100% municipal passarà enguany dels 101 Kw de potència nominal instal·lada a 1.915 kw. Gairebé vint vegades més, si es compleixen els calendaris a les tres instal·lacions que actualment s’estan executant i quatre més que s’han de fer durant el 2024. «M’agradaria que fos un instrument supramunicipal que donés el coneixement i la seva expertesa per la transformació energètica al Camp de Tarragona», assenyala Dani Rubio, regidor de Medi Ambient, convençut que l’experiència és exportable, de manera que les factures municipals es vegin sensiblement reduïdes. De moment, Reus Energia només opera al sector públic i està aconseguint estalvis d’entre 20.000 i 30.000 euros mensuals, explica Rubio, i avança que durant el proper mes de juny el consell d’alcaldes del Consell Comarcal del Baix Camp rebrà un estudi dels consums i de l’estalvi potencial que podria significar per a cada ajuntament. «Si l’energia és un repte metropolità, nosaltres podem aportar coneixement i temps », reflexiona Rubio.
Imatge d'arxiu de plaques solars.

Imatge d'arxiu de plaques solars.Cedida

Només per darrere de Barcelona: Reus és la segona ciutat catalana amb més treballadors al sector TIC

«Reus és una plaça de mercat que viu de la relació amb els pobles del voltant. La raó de ser de Reus és una realitat metropolitana», assenyala el regidor de Promoció Econòmica, Josep Baiges. Mirant enrere per no perdre la identitat, Baiges es mostra convençut que la gran operació urbanística de principis de segle XXI, és a dir, la construcció del nou hospital Sant Joan i el Tecnoparc, ha acabat per situar Reus com a pal de paller tecnològic al Camp de Tarragona. De fet, el sector malda -i exerceix de lobby- per fer-se gran al triangle Salou-Tarragona-Reus, però Baiges ho té clar: «Nosaltres volem fer un districte tecnològic, no renunciarem al que ja tenim. Si el Tecnoparc té aquesta especialització, aquí és on s’ha de fer». A banda, Reus ha impulsat el Hub Foodtech & Nutrition, que aplega una seixantena d’empreses agroalimentàries i les principals entitats d’investigació del ram. «Ho fem sense ganes de capitalitzar ni de monopolitzar, sinó d’acompanyar-ho i facilitar-ho», diu Baiges. L’expansió de Reus no acaba aquí i ja prepara la candidatura a ciutat de la ciència i la innovació.
Imatge de Redessa.

Imatge de Redessa.Cedida

Et pot interessar:

tracking