El camí cap a l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona
El camí cap a l'àrea metropolitana: el món econòmic, entre l’escepticisme i la il·lusió
Els fracassos pretèrits i la política de mirada curta llasten l’àrea metropolitana entre l’empresariat
«Si no s’hagués constituït el Consorci d’Aigües de Tarragona als anys 80, l’àrea metropolitana no existiria». La reflexió és del president de PIMEC a Tarragona, Jordi Ciuraneta, que posa en valor el consens que va comportar llavors portar aigua de l’Ebre. «Tot allò que ordenes acaba sent més eficient. L’àrea metropolitana ja hi és, perquè les dinàmiques ja existeixen», diu. Sense fer escarafalls, l’afirmació retrona, perquè suggereix que el Camp de Tarragona, com l’adolescent descentrat, fa ostentació de desgana a l’hora d’endreçar-se l’habitació.
«Aquesta pot ser una nova edició del nostre Guadiana particular», afegeix qui va ser el cap d’estudis econòmics de la patronal tarragonina CEPTA, Juan Gallardo. El també ex regidor reusenc no es jugaria un euro per l’èxit d’alguna organització política que superi els límits territorials municipals perquè «tothom», diu, defensa el seu interès. «S’integrarien en una sola cambra de comerç, les tres que tenim al Camp de Tarragona?», es pregunta retòricament. «Com pots articular tot un territori si ets incapaç de fer un POUM?», etziba, provocador.
Però el Camp de Tarragona, amb la indústria, el turisme i un «potentíssim» sector serveis, té una economia «força equilibrada» que probablement encara té pólvora per dècades, per la dificultat per deslocalitzar la majoria d’indústries. Per això Gallardo no tira la tovallola: planteja un think thank, una mena de ‘Tarragona regional’ que comenci per la planificació territorial, el desenvolupament industrial i accions petites en comptes de grans projectes. «Això no fa guanyar vots», adverteix.
Ciuraneta, ex conseller d’Agricultura, coincideix en aquest punt. «Ens hem acostumat a una manera de fer política i som més del greuge que de les propostes», assenyala. Un ens territorial, reflexiona, podria ben bé jugar el paper de proposar solucions en clau territorial. «Quan a un alt funcionari li portes una solució a un problema, la cosa sol funcionar», diu. La conjuntura electoral no ajuda. Des de fa un mes i fins després de les europees, l’actuació política local també està condicionada per la conjuntura electoral.
Com afecta al món empresarial l’articulació metropolitana del Camp de Tarragona? Diu Ciuraneta que «redefinir les comunicacions, com atraure empreses de noves tecnologies...Tot això ens afecta, i afecta més als petits que als grans», i no dubta a posar la seva organització al servei tant de participar en el debat de «pensar el territori des de la globalitat», un debat en què de moment només hi participen institucions polítiques i que en algun moment haurà d’obrir-se al conjunt del Camp de Tarragona.
«Una oportunitat per al món rural»
«Hem de ruralizar la ciutat, les àrees intermitges no poden ser només de formigó i asfalt», diu. El Pla o Director Urbanístic que prepara la Generalitat té com a un dels principals reptes ordenar els espais de transició entre assentaments urbans. «L’àrea metropolitana pot ser el tractor de tot el territori», sosté. Ara bé, «el tractor se sol conduir brut i suat pel treball», diu.
Et pot interessar
Àrea Metropolitana
Les Cambres de Tarragona i Reus demanen «un govern al que no li tremoli la mà a l’hora de prendre decisions»
Oriol Aymí
Camp de Tarragona
El camí cap a l'àrea metropolitana, créixer a partir de les necessitats
Oriol Aymí