Entrevista a Laura Roigé i Mario Besora
Les Cambres de Tarragona i Reus demanen «un govern al que no li tremoli la mà a l’hora de prendre decisions»
Laura Roigé i Mario Basora coincideixen a demanar un nou executiu fort que desencalli inversions al Camp de Tarragona i que «tingui cura» de la indústria química
Com veuen les cambres de comerç el procés cap a la constitució de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona?
Laura Roigé: «Les cambres ja funcionem mancomunades. La nostra finalitat és crear riquesa i llocs de treball, que el territori prosperi. Més enllà de la foto que hem vist als mitjans de comunicació, en què hem vist els alcaldes de Tarragona i de Reus, i la presidenta de la Diputació, que deien que tenien previst fer una àrea metropolitana, nosaltres no sabem res. No se’ns ha consultat res.»
Mario Basora: «Les cambres ens hem de mantenir com a espectadors, perquè no és el nostre tema, que és donar serveis a les empreses. Però crec que hem de ser uns espectadors actius i hem de posar els nostres tècnics a treballar amb els grups de treball que es formin per crear aquesta àrea metropolitana. »
Confien que acabi fructificant?
L.R.: «A Tarragona sempre hi ha hagut grans projectes que no s’han finalitzat i no sabem si aquest també en serà un. De moment, no es posen d’acord ni amb el nom.»
M.B.: «Que comencin Reus, Tarragona i alguna altra ciutat com Salou, amb projectes clars i eficients i que donin valor al ciutadà i a les empreses»
Per a què cal una àrea metropolitana?
L.R.: «Ja tenim coses mancomunades, com la incineradora de residus, o l’aigua, que la tenim solucionada amb el consorci. Però, per exemple, hi ha la qüestió de les infraestructures. S’hauria de fer un pla director, sobretot per reservar sòl.»
M.B.: «És important tenir una visió a llarg termini, hem de pensar a 30 o 40 anys. Per això és importantíssim reservar sols per on hagin de passar futures carreteres o via de tren, per exemple. Amb l’aigua, ja tenim el CAT però podem avançar i fer també polítiques de regeneració, tancar el cicle de l’aigua. No sé les dades de Tarragona, però a Reus llencem tres embassaments de Riudecanyes l’any sencers després de la depuradora. Amb això, tots els pagesos tindrien aigua suficient per regar sense problema.»
Som o no som una àrea metropolitana?
L.R.: «Som una zona privilegiada. No només pel clima que tenim. Tenim el quart port d’Espanya, som líders amb cereals, amb cotxes, amb animals vius...Tenim un port que va ‘com un tret’. Tenim un aeroport, i una marca consolidada que es diu Costa Daurada, coneguda a tot el món, que és una cosa que costa molts anys de crear.»
M.B.: «En algunes coses ja hem començat a treballar com a àrea metropolitana, com la taula estratègica de l’aeroport. Al Port de Tarragona, també. Però ens falta molt. Crec que hauríem de començar pel transport públic, que no pot ser que només sigui el 6% del total. No sé si serà el Tramcamp o l’autobús d’hidrogen, però ho hem de començar a moure.»
Veuen possible que el Camp de Tarragona funcioni com una àrea metropolitana?
L.R.: «Si hi hagués una bona voluntat política, es podria. Però s’ha de comptar amb la generositat dels municipis, perquè cada ajuntament haurà de renunciar a una part del seu pressupost, i és aquí on hi hauran les baralles de campanar.»
M.B.: «Tots els alcaldes hauran de cedir alguna part dels seus serveis per mancomunar-los. Però també crec que si hem d’afegir una capa administrativa més a totes les que ja tenim, malament. Hauríem d’alleugerir la part administrativa, no fer-la més feixuga».
La Generalitat està redactant el pla Director Urbanístic de l’àrea central del Camp de Tarragona. Per vostès, quines són les prioritats?
L.R. : «El corredor Mediterrani és cabdal per la sortida del port, perquè les mercaderies puguin anar directament cap al nord d’Europa. El corredor és una pedra a la sabata que portem reivindicant un munt d’anys. L’estació del Camp la tenim molt mal cuidada. S’ha fet al mig del no res, no té ni tant sols Pla Director. Cotxes mal aparcats, alguns amb les rodes i els vidres xafats...i allò no hi ha manera d’arreglar-ho. Portem molt anys demanant que es reconverteixi la carretera N-240 en una carretera de dos carrils des de Tarragona en direcció a l’estació. I que a l’estació es faci un aparcament a cel obert low-cost, que no arriben els permisos de la Generalitat. Tot això està aturat....tants els accessos com l’aparcament. Fins i tot hi ha el projecte fet per connectar l’estació del Camp amb la carretera del Catllar.»
M.B. «La cambra de Reus representem a cinc comarques, el Priorat, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, el Baix Camp i la Conca de Barberà, i per nosaltres resulta bàsica la N-420. Amb els fons de transició nuclear intentarem donar una empenta per reindustrialitzar aquests territoris, que tenen dos problemes fonamentals: manca d’habitatge i d’operaris, de personal. Tenir una bona connexió per arribar a Falset o Móra seria bàsic. La carretera Reus-Cambrils i la connexió amb transport públic amb Cambrils, que és un drama avui. Un trajecte d’un quart d’hora pots estar dues hores. A més a més, desdoblar la C-14 fins a Montblanc seria una bona oportunitat pel transport que ve del sud per anar al centre de Catalunya.»
Què n’esperen del nou govern?
M.B. : «Que inverteixin al territori, però sobretot que alleugerin la part administrativa, que és importantíssima. Que surti un govern potent, valent, i que prengui decisions. Que porti Catalunya al que érem fa 10 o 12 anys. Estem endarrerits en la qüestió energètica, que som els darrers d’Espanya. Els darrers anys hem tingut un govern feble que no podia prendre decisions importants.
L.R. : «La Generalitat ha cuidat molt l’automobilisme, però també hauria de cuidar l’empresa química. Parlem molt de que som el pol industrial més important del sud d’Europa però no el cuidem. Hi ha empreses que s’estan plantejant marxar, i això seria una ruïna. La política està molt polaritzada, i això impedeix que hi hagi un govern que no li tremoli la mà a l’hora de prendre decisions. Si s’ha d’ampliar l’aeroport de Barcelona, es fa i punt. Hem de tornar a recuperar el nostre lloc, que érem els líders a Espanya i ara anem a la cua.»
Al Camp de Tarragona en què es tradueix això?
L.R.: «A Tarragona estem molt pitjor, perquè no tenim ni POUM. Som l’única ciutat d’Espanya que no en té. I el que ens volen posar, no el volem...El patrimoni de la Humanitat ens cau a trossos, els teatres també...Sort que tenim el Port. Tarragona fa pena: el Banc d’Espanya està abandonat fa un munt d’anys, la Tabacalera també, la ciutat residencial abandonada...»
M.B.: «A Reus jo ho veig molt més positiu. Els darrers anys s’han fet moltes inversions i la ciutat està molt activa. Si parlem de les comarques, la transformació dels fons de transició nuclear pot ser molt positiva. Quan tanquin les centrals nuclears serà un cop important, perquè són 3.000 llocs de treball directes i 6 o 7.000 d’indirectes. Abans no les tanquin ens hem d’espavilar molt, hi ha prou temps per fer-ho, i això pot donar vitalitat al territori.»
Com veuen el projecte del Hard Rock?
L.R.: «Serà la manera de desestacionalitzar el turisme de sol i platja. Atrauria un turisme de qualitat i, a banda dels llocs de treball, obtindríem molta visibilitat.»
M.B. : «Des de Reus també hi estem a favor al 100%. Potser el projecte inicial quan es parlava de 6 casinos no era viable, però per mi tot són avantatges. I hi ha una dada: tots els professionals del turisme, que hi podrien estar en contra, també hi estan a favor. Quan volien fer Port Aventura, hi havia les mateixes queixes que ara.»
Et pot interessar
Àrea Metropolitana
El camí cap a l'àrea metropolitana: el món econòmic, entre l’escepticisme i la il·lusió
Oriol Aymí
Camp de Tarragona
El camí cap a l'àrea metropolitana, créixer a partir de les necessitats
Oriol Aymí