Carles Brull: «Hem de regular els pisos turístics, però s’ha d’estudiar poble a poble»

Faria bé la Costa Daurada de posar les barbes en remull pel que fa a la limitació del turisme?

«La Costa Daurada treballa en desestacionalitzar, que és la manera amb què pots assumir més activitat. A Tarragona, a la Costa Daurada, a les Terres de l’Ebre, tenim una diversitat tan rica que ens pot ajudar a mantenir un turisme de qualitat i amb unes xifres perquè segueixi sent un motor, però treballant més temps, amb temporades més llargues.»

No hem arribat al límit de capacitat, doncs.

«Penso que no. Estem treballant en aquest espai de millora de l’interior. Costa Daurada d’interior. És un dels reptes: millorar les experiències turístiques, donar veu a les diferents realitats del turisme d’interior per treballar conjuntament amb el turisme del litoral, que és el turisme amb el que se’ns ha relacionat més...però l’interior té una capacitat turística brutal.»

Potser tots plegats ens n’hem oblidat, de l’interior.

«Durant uns anys, no s’hi creia. I ara el litoral també veu aquesta relació amb l’interior necessària per poder continuar oferint una destinació atractiva. No només oferim sol i platja sinó també visites, coneixement gastronòmic, paisatges, parcs naturals, la reserva de la Biosfera i tota mena d’activitats. És una època apassionant, perquè tots els pobles ho veuen. Tothom té ganes de mostrar els valors i les virtuts dels seus municipis. I tots en tenen, però és qüestió de trobar-ho i saber preparar-ho perquè sigui una experiència turística de nivell i suficientment atractiva perquè hi hagi gent que s’hi fixi.»

Al final, com tot, és explicar-ho bé.

«S’ha de fer un bon treball. Això passa per donar-nos a conèixer i explicar per què som el que som. Ja fa temps que ho fem a les fires internacionals i amb els turoperadors i estem aconseguint resultats: estem tenint uns repunts de turistes irlandesos i britànics.»

Aquesta diversitat tarragonina acaba traslladant-se en múltiples marques. Costa Daurada, Salou, Terres de l’Ebre... Això ens ajuda o ens perjudica?

«Tenim fórmules, es treballen i es planifiquen accions anualment. Costa Daurada és una marca treballada durant molts anys. Tirar per la borda aquesta marca no seria molt intel·ligent. Es tracta de donar-li l’afegit que realment ha existit sempre, però que ara té capacitat d’ofertar experiències molt interessants.»

Assenyali’n alguna.

«El Parc Natural de la Serra del Montsant, juntament amb la Reserva de la Biosfera. O també el nou parc natural de les muntanyes de Prades...però tot això relacionat amb producte, que és el que ens mou. O la gastronomia... Tenim molt recorregut a fer. Cada vegada més cellers i més restaurants en un nivell molt alt, tant del producte turístic que estan oferint com la gastronomia que ofereixen. A la Terra Alta, a la Conca, tenim meravelles. Tenim molt camp per recórrer, però hem de saber empaquetar bé aquestes experiències turístiques i vendre-les molt bé.»

A l’interior falten allotjaments.

«Quan hi hagi demanda, la iniciativa privada ja veurà com ha de donar sortida. A Falset, fa 20 anys hi havia un hostal i una fonda. Actualment, hi ha una quinzena d’establiments hotelers o apartaments rurals, deixant de banda aquell que té un pis turístic o una masia rural.»

I com veu el futur del turisme tradicional de sol i platja?

«S’ha de fer una feina de turisme responsable. S’ha de buscar que sigui sostenible ambientalment, econòmicament t i socialment. Si no, arribarà un moment que no es podrà aguantar, perquè no es podrà preservar. Moltes vegades ens diuen als de l’interior que sempre diem que no. Però no és que diguem que no, és que preservem lo nostre.»

I què els respondria?

«Doncs que la costa ha de mirar pel mateix, que sigui responsable. Això ho ha de fer l’administració, sí, però també el privat, i el propi ciutadà, i també aquell que vingui a visitar-nos de vacances. La ciutadania ha de prendre consciència de que tot s’ha de cuidar, perquè si no, tot allò es pot acabar. En aquells llocs on hi ha turisme, els ciutadans se l’han d’estimar, si volen que n’hi hagi. S’ha de buscar un respecte mutu entre la ciutadania i el turisme.»

Com ens ho fem per evitar que el turisme es vegi amb hostilitat, com ja passa en altres destinacions?

«Millorant la destinació, fent que sigui una destinació de qualitat. Posant en valor el que som i per què i com hem arribat aquí. L’interior té l’entorn que té perquè en alguna època es va abandonar i no s’hi ha invertit. La feina dels que hi vivim és preservar-ho. La feina dels que viuen en ciutats més grans i tenen el turisme com a primera activitat econòmica també ha de ser preservar-ho, i això vol dir vigilar les experiències turístiques que es poden ofertar i estar atents a aquell turisme que ve a buscar alguna cosa innovadora.»

A l’interior el turisme no serà mai un turisme de masses

«Exacte, tot i que a Siurana s’ha hagut de regular, per exemple, perquè no sigui una molèstia. O Margalef de Montsant, que té el 50% dels habitatges per a ús turístic. Això s’ha de regular, s’ha de restringir, i pensar com fer que aquests habitatges siguin per a primera vivenda i que hi hagi gent que es pugui quedar a viure a Margalef. Perquè, si no ho fem, ningú acabarà vivint a Margalef.»

Llavors la qüestió principal és com carai facilitem que la ciutadania triï un projecte de vida als pobles d’interior.

«Millorant comunicacions, podent tenir oportunitats. A Tarragona potser la gent no se n’adona, perquè sempre hi ha cobertura, però hi ha llocs on no n’hi ha.»

A Tarragona, a Vila-seca, a Salou, a Cambrils...s’han de limitar els pisos turístics?

«S’hauria de permetre ofertar pisos d’ús turístic però que això no es mengi l’oferta d’habitatge ni per a la gent local ni per la que ha de venir a treballar. Hem de regular-ho, estudiar poble a poble, ciutat a ciutat. I això és una feina, però no podem ficar-ho tot al mateix sac, perquè no és el mateix Margalef que Salou o Cambrils.»

L’aeroport de Reus va arribar a 1,7 milions de passatgers a principi de segle, xifres que no s’han repetit.

«Ja tenim una línia ascendent: per al 2024 esperem un creixement del 16% i tancarem les xifres entre 1,1 i 1,2 milions. Ens anem apropant. Tenim un aeroport de primera....»

...però està infrautilitzat.

«Sí. Hem de fer que aquest aeroport operi molt més. Si la Generalitat pogués gestionar aquest aeroport, potser tindríem més usuaris...ves a saber.»

Aena és molt gran i està a 500 kilòmetres.

«Tenim la Taula de l’Aeroport. Amb les accions que es planteja aconseguim millorar l’operativa de les aerolínies. Aquí és on hi participa la Generalitat, la Diputació, municipis i agents econòmics com les cambres de comerç. Hem de continuar treballant en aquesta relació, independentment de si es parla de quartes pistes o el que sigui.»

Com veu el procés de construcció de l’àrea metropolitana tarragonina?

«Són iniciatives que s’han de mirar per a què, i què es vol aconseguir amb elles. Com a patronat ens toca treballar per tots els municipis, sense distincions, formin part o no d’aquesta àrea metropolitana, de les Terres de l’Ebre o del Camp de Tarragona, de la Costa Daurada d’interior o de litoral.»

Una de les raons serà la promoció econòmica. Quina lliçó pot aportar l’experiència del patronat?

«Escoltar molt, parlar molt. Buscar consensos, buscar els equilibris, i sobretot comptar molt amb la part privada, perquè realment és qui mou els engranatges.»

Et pot interessar