El turisme batalla per créixer a l’interior malgrat el dèficit de comunicacions

Fins i tot entre el turisme més fidel, el desconeixement de la diversitat tarragonina és flagrant. I a nivell internacional encara hi ha qui situa Roses a la Costa Daurada, confonent Tarragona amb Girona. 

Malgrat les dificultats, l’estratègia per incrementar l’activitat als mesos més fluixos passa per enfortir les experiències alternatives al sol i la platja. «Després hi ha el repte de moure la gent que arriba, tant si ho fa a l’aeroport com a l’estació de l’AVE. És urgent que això se solucioni», rebla Berta Cabré, presidenta de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme.

És una missió gairebé impossible que un turista arribi enlloc a l’interior. «Jo els ho puc explicar, però han de fer excursions guiades o llogar-se un cotxe...i llavors el cost no es el mateix. Al final, si tant difícil és, la gent es queda amb allò fàcil», afegeix.

L’estratègia de créixer a partir d’experiències alternatives desperta un consens general al sector. «Però les capacitats per atraure gent a l’interior són les que són», afina Albert Savé, president del gremi hoteler que, a banda de la mobilitat, també veu una qüestió fonamental: evitar que a la Costa Daurada es repliqui l’hostilitat contra el turisme. 

«Hem de créixer en temporades baixes, d’acord. Però no ho tenim fàcil, perquè les vacances escolars i de les empreses coincideixen a l’estiu», assenyala. «No pots estar-te 20 anys sense fer habitatge social i carregar al sector la responsabilitat del problema de l’habitatge», afegeix el president dels allotjaments turístics, Joan Calvet. 

Cabré recorda que fa un parell d’anys una enquesta promoguda pel sector assegurava que la població tarragonina veu positiu el turisme i hi veu marge per créixer, però admet que «cal explicar el que aporta el sector, i ho hem d’explicar millor».

L’any de la total recuperació

L’any passat la Costa Daurada va superar en facturació les xifres anteriors a la pandèmia, però enguany el sector es mostra convençut que superarà també les xifres de pernoctacions. I ho farà en bona mesura per l’increment d’activitat a l’aeroport, que té concertada amb les aerolínies un 16% més de capacitat. 

«Per molt que hi hagi gent que marxi a Barcelona, això es trasllada directament aquí,», assenyala Cabré. El 2024 serà un bon any, tot i no comptar amb un turisme rus «que va arribar a ser el tercer mercat», recorda Cabré, sobretot pel repunt d’irlandesos, britànics i alemanys.

Fer de l’aeroport la punta de llança per avançar cap a la desestacionalització és clau, per la presidenta patronal. «Al llarg de l’any tenim múltiples experiències a oferir», assenyala. Tanmateix, l’elefant a l’habitació del transport públic, és enorme: «tenim uns recursos meravellosos, però no ho posem gens fàcil», lamenta.

Et pot interessar