El Camp de Tarragona perfila un nou ens metropolità que naixerà durant el 2025

Passada la tempesta electoral de 2024, el 2025 serà l’any del naixement de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. Així ho ha predisposat el seu autoanomenat Grup Impulsor, que ha marcat en vermell al calendari el proper mes de febrer: llavors s’acabarà el termini que tenen els tècnics per enllestir la configuració de l’experiment polític més rellevant que s’ha dut a terme al territori.

Des de ja mateix, els ajuntaments de Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Vila-seca, La Canonja, Constantí i Valls estudien fòrmules per unificar la gestió dels residus urbans. I el mateix amb el transport públic: tècnics de l’Empresa Municipal de Transport (EMT) i de Reus Transports (RT) tenen l’encàrrec d’estudiar una integració de les seves flotes i les seves rutes. 

Les dues empreses municipals han de «transitar» cap a una «gestió metropolitana», en paraules de la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó. També amb la promoció econòmica, una àrea que els impulsors de l’àrea anomenen «Atracció de Recursos» i que pretén captar inversions estratègiques en clau territorial.

Amb permís de l’habitatge i l’energia, aquests seran els tres àmbits fonamentals sobre els que es construirà l’àrea metropolitana tarragonina, en un procés farcit d’equilibris polítics. Tarragona, amb la seva empresa municipal Smhausa, liderarà la reflexió sobre les polítiques d’habitatge. Reus, amb l’empresa energètica municipal Reus Energia, farà el mateix amb una eventual política energètica territorial mancomunada. O la pròpia participació de Valls, únic municipi sense continuïtat territorial amb la resta, en el Grup Impulsor.

L’abast territorial

Són diverses les fonts que apunten a que els actuals vuit municipis que integren el Grup Impulsor no seran els únics que integraran l’àrea metropolitana. Altafulla i Torredembarra, per continuïtat urbana, juguen amb avantatge. També d’altres municipis que en la pràctica funcionen gairebé com a barris de Reus i Tarragona. 

En qualsevol cas, els límits territorials «els hem d’acabar de determinar» i es plantegen «amb criteris objectius i de forma consensuada», va explicar Llauradó. Mentrestant, el departament de Territori ha arrencat aquest semestre la redacció del Pla Director Urbanístic de l’Àmbit Metropolità del Camp de Tarragona, que no contemplarà cap municipi més que els 7 centrals –els integrants del Grup Impulsor excepte Valls–.

Com a mínim, el director general d’Urbanisme, Agustí Serra, va descartar el febrer passat cap ampliació. Ara bé, en aquest document, que serà una planificació territorial conjunta d’infraestructures i polítiques públiques, Llauradó va subratllar la voluntat compartida per actuar amb «visió de ciutat única». «El que busquem és millora la vida de la gent que viu en aquest territori», va resumir la presidenta de la Diputació.

Et pot interessar: