Diari Més

Experiència

Tarragona buscarà l’assessorament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

El Grup Impulsor vol una relació estable amb l’AMB que serveixi com a guia

Imatge de l'Administració Metropolitana de Barcelona.

Imatge de l'Administració Metropolitana de Barcelona.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona estudia vies de col·laboració amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona per avançar en el dibuix del mapa tarragoní. Competències, tràmits, experiències, formació de tècnics, intercanvi d’experiències i solució a problemes de gestió que sorgiran durant el procés tarragoní són alguns dels àmbits en els que se centrarà aquesta col·laboració, que no busca altra cosa que facilitar el trànsit de Tarragona en el seu camí per a compartir i mancomunar serveis, apunten fonts coneixedores de la negociació.

A banda, el Grup Impulsor treballa a nivell intern. La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, va voler subratllar ahir la necessitat de constituir un grup de treball que integri secretaris i interventors municipals. Es tracta de determinar, a nivell jurídic però també a nivell econòmic, la forma que finalment tindrà l’ens metropolità tarragoní. 

Aquí hi cap des de la fórmula barcelonina, amb un impost metropolità explícit i uns ingressos que l’han fet la tercera administració pública amb major pressupost de Catalunya –per darrere de la Generalitat i la Diputació de Barcelona– a qualsevol proposta innovadora que també tingui en compte la participació público-privada. Llauradó no es va voler mullar ahir, en la segona reunió de treball del Grup Impulsor. 

«Encara no ho sabem, formarà part de les conclusions», va dir. «Som diverses administracions les que estem treballant perquè això sigui una realitat», va afegir la portaveu ‘de facto’ d’una àrea metropolitana que, de moment, no té més forma que la dels municipis que la impulsen, però que ja es marca un camí clar i un horitzó de mesos -i ara per ara sense cap cita electoral a la vista- per plasmar aquesta vella aspiració del territori.

Cap a la fusió dels busos de Tarragona i Reus 

Els 75 autobusos de l’Empresa Municipal de Transport de Tarragona i els 18 vehicles que integren Reus Transport formen la flota de propietat municipal al Camp de Tarragona. Uns 11 milions de viatgers i 14,5 milions d’euros de pressupost a Tarragona, 2,7 i 3,8 a Reus. La resta de vehicles són concessions municipals del servei a empreses privades, el gruix de les quals expira l’any 2028. 

Tant a la plaça Mercadal com a la de la Font ja es parla obertament d’un futur amb una única empresa, però està per veure el paper que pot jugar l’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM), òrgan de la Generalitat consorciat que avui fixa els preus i coordina el transport interurbà del Camp de Tarragona i del Baix Penedès. Al tinter, però no al calaix, queda de moment la qüestió dels taxis -que avui no poden operar fora del seu municipi- i també del Tramcamp.

Un servei únic de recollida de la brossa? 

El Camp de Tarragona va abordar la gestió dels residus de forma mancomunada el darrer tram del segle passat. Els mateixos ajuntaments que avui impulsen l’àrea metropolitana tarragonina van constituir l’actual Mancomunitat per a la Gestió Integral dels Residus Urbans, qui al seu torn gestiona la incineradora de Sirusa. 

Al Baix Camp, el consell comarcal va constituir Secomsa, i avui, en funció de la zona, aquestes dues empreses públiques es reparteixen la gestió dels residus del territori del Camp de Tarragona. La Mancomunitat ja té sobre la taula un projecte expansiu, per donar servei al doble de ciutadans que fins ara, un pla que passa per reorganitzar la gestió dels residus a nivell territorial i incloure Secomsa en l’operació. Des del Grup Impulsor ja es parla d’aprofitar la conjuntura per plantejar tmaé un únic servei de recollida.

Una àrea de promoció econòmica en clau territorial 

«Sostenibilitat ambiental, econòmica i social i amb visió metropolitana». Així va definir la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, la tasca de promoció econòmica que es planteja el grup impulsor de l’àrea metropolitana tarragonina.

«Es tracta de tenir aquesta visió generosa que sempre hem apuntat tots els membres», va afegir la reusenca, perquè en aquesta tasca de promoció econòmica, que els impulsors han volgut anomenar d’atracció de recursos, però és un dels punts que pot provocar fricció entre els municipis membres tot i que el benefici a llarg termini de qualsevol inversió sigui pel conjunt del territori. La promoció sense intermediaris dels polígons industrials en els mercats europeus és un dels aspectes on els actors veuen que l’àrea metropolitana pot incidir. La innovació i l’atracció d’empreses tecnològiques, també.

Habitatge, energia i estratègia cultural conjunta

L’Ajuntament de Tarragona, a través del Servei Municipal de l’Habitatge (SMHAUSA), plantejarà en els propers mesos la construcció d’una política d’habitatge metropolitana. I l’Ajuntament de Reus, a través l’empresa municipal productora i comercialitzadora d’energia solar Reus Energia farà el mateix, amb l’afegit que al seu sector ja existeix també l’Energètica Pública de Catalunya. 

Les dues empreses municipals lideraran els seus respectius grups de treball que. A banda, la segona reunió del Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona va servir ahir per posar sobre la taula la Cultura, un àmbit que fins ara era inexistent al debat. Un grup de treball específic s’encarregarà de dibuixar estratègies culturals territorials, amb l’objectiu tant d’impulsar el talent local com d’evitar contraprogramacions.

Et pot interessar:

tracking