La Regió del Coneixement, a rebuf de l’àrea metropolitana

«Ara les persones són diferents i cadascú ha de fer el seu procés», assenyala Francesc Xavier Grau. El mateix temps, segurament, que van necessitar els impulsors de la Regió del Coneixement per passar d’una proposta a plantejar convertir-la en llei. 

«Les propostes han de néixer dels responsables, i han d’estar convençuts», afegeix el també exsecretari d’Universitats i Recerca (2018-2021), que veu l’actual procés de constitució de l’àrea metropolitana tarragonina no com un impediment sinó com un condicionant per reprendre un projecte, que va nàixer a la seva etapa com a rector de la URV (2006-2014) però que no va començar a caminar fins el mandat del seu successor, Josep Antón Ferré.

A la URV en va sorgir una càtedra –Universitat i Regió del Coneixement– que el propi Grau va dirigir i que recentment ha estat reactivada sota la direcció de l’enginyer Jordi Duch, asseguren fonts de la universitat. A la Diputació, una àrea de treball i gestió –Projectes Europeus i Regió del Coneixement– que continua en funcionament.

Deu anys després, Grau té ben present una idea capaç de transformar com un mitjó l’economia des de la Conca de Barberà fins al Delta de l’Ebre. En les darreres reunions de la Regió del Coneixement ja va plantejar-se una proposta de llei, i s’havia treballat amb els grups parlamentaris i el consens territorial. 

Es tractava de crear un nou organisme sota la gestió de la Diputació de Tarragona, tot i que el seu abast podria superar els límits provincials. Comptar amb el rol de l’ens provincial havia de facilitar l’entesa política. «Si ho haguéssim d’haver creat tot ex novo hauríem tingut un problema», reconeix Grau. Però el calendari electoral, tant al món universitari com al Parlament, va jugar en contra, i el projecte va quedar arraconat.

La comparació amb altres regions europees deixa el centralisme de Catalunya en evidència. Tampere, a Finlàndia, de dimensions molt similars en PIB i població a Tarragona. «Allí fan política regional pròpia, i aquí no», diu l’exrector. I, sense anar tant lluny, a La Rioja i a Cantàbria, també.

Encara que no hagi fructificat, Grau es mostra satisfet, sobretot d’haver ‘inoculat’ el virus de la transformació necessària no només als agents del territori sinó també al conjunt de la classe política catalana, majoritàriament barcelonina i aliena a una problemàtica que queda permanentment diluïda al cafè de les grans qüestions de país. «Quan recomençarem? No ho sé, segurament està influenciat per aquesta altra realitat que ocupa l’agenda en aquest moment», diu Grau, referint-se a la creació de l’àrea metropolitana tarragonina.