El problema de l’elefant amb cervell de mosquit

«Les institucions tenen un problema de falta d’autoritat gravíssim, fins i tot els ajuntaments», assenyala Calderó. Un problema, que és també de manca de credibilitat, en bona mesura connectat amb com s’han configurat històricament els ajuntaments, i que aquest jurista anomena «l’elefant amb cervell de mosquit».

Ningú ho va planificar expressament, però va passar així. Amb els primers ajuntaments democràtics s’enceta una etapa centrada a resoldre necessitats primàries. «Pavimentació, enllumenat, clavegueram, transports, escoles, hospitals...i els ajuntaments es van organitzar de manera molt piramidal. No calia pensar res, el que hi havia era una llista de deures interminable», recorda.

És una etapa de creixement econòmic i també de la despesa pública que Calderó estira fins l’any 2007. Com a exemple de la mala gestió explica que «va haver-hi ajuntaments amb més centres cívics dels que calien» i, a nivell de govern, diu que «cadascú actuava en el seu front particular, a la seva parcel·la i sense una visió de l’entorn», sosté. 

Trenta anys, des de 1977 i fins la crisi immobiliària, justament després dels anomenats «feliços trenta», que és el període que va des de la fi de la Segona Guerra Mundial fins a la crisi del petroli i que pel món occidental va representar l’enfortiment de l’estat del benestar i l’estabilització de la classe mitjana. 

Sosté Calderó que en aquesta època es perpetua un mètode estès a l’estat espanyol de planificació pública: «als anys feliços no passava res si et passaves tres anys estudiant el problema, però avui en dia si t’estàs tres anys fent això et quedes sense problema, perquè t’ha canviat». La mateixa estructura, però ara sense diners: el problema d’ineficiència de l’elefant amb cervell de mosquit que una àrea metropolitana amb vocació de planificació estratègica i visió global podria capgirar perfectament.

Aquest territori s’ha passat dècades analitzant el problema, amb la millor de les intencions. Un exemple en són els nombrosos grups de treball que va impulsar el projecte de la Regió del Coneixement, en el que va implicar en sessions participatives la pràctica totalitat de la societat civil i els agents econòmics del Camp de Tarragona. 

«A això li va faltar molt màrketing. No ha de ser una cosa acadèmica i d’elits, sinó popular. Per entendre’ns, les colles castelleres, haurien de tenir un debat sobre això. Tothom hi hauria de dir la seva. Hi hauria d’haver notícies. I baralles i conflictes», diu. «Falta màrketing públic al nostre país, és potser la mancança tecnològica més important», insisteix, com a forma per implicar la ciutadania.