Agustí Segarra: «El nostre repte és recuperar inversió de qualitat per guanyar en eficiència»

L’any 2018 deia en una entrevista que el Camp de Tarragona tenia un potencial molt gran que s’havia de conrear.

«Si tenim tots els actius necessaris com és que la nostra renda per càpita no està com a mínim a nivell de Catalunya? Jo crec que aquí una resposta, diguem, directa, per mi seria: ens hem quedat ancorats en un model productiu basat en la indústria manufacturera clàssica i no hem estat capaços de diversificar i incrementar activitats».

La Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial alertava enguany de la necessitat «urgent» d’invertir en recerca i innovació al Camp de Tarragona.

«Jo crec que hi ha una variable clau que és que el Camp de Tarragona és un dels àmbits territorials a Catalunya que té un potencial de generar valor afegit més important. Tenim comarques que generen molt de valor afegit per persona, per càpita. Però al mateix temps tenim comarques que tenen una renda per habitant molt baixa. A nivell col·lectiu, el Camp de Tarragona, per exemple, representa, més o menys, el 85% de la renda per habitant catalana. Hem de convergir cap a la renda mitjana de Catalunya. Si això s’ajunta al fet que mantenim un pes, un múscul industrial, però, en canvi, l’estoc del capital físic i també intangible, s’ha reduït, tenim un fenomen de descapitalització de la indústria».

Això vol dir que les inversions no arriben.

«Fa temps que no s’estan fent inversions importants en la indústria en general. No parlo només de la química, encara que la química també. El repte és recuperar aquest ritme d’inversions. Si volem canviar una mica la direcció del creixement, perquè no sigui tan quantitatiu, sinó més qualitatiu, i incrementar la renda, el que hem de fer és fomentar molt la inversió, sobretot una inversió que comporta no una ampliació de la capacitat productiva, sinó una modernització de la capacitat productiva. La clau està en la inversió, i sobretot la inversió en tecnologies més modernes que permetin que les empreses siguin cada vegada més eficients.».

Per què no es dona aquesta inversió?

«Hi ha diferents factors. El principal pol que tenim de generació d’activitat econòmica és relativament tancat. La indústria química és un clúster interconnectat, però que no ha obert les finestres a una indústria química més fina. Això no vol dir que sigui responsabilitat seva, però sí que crec que s’hauria pogut implicar més en obrir una mica les finestres. En el cas en què hi ha hagut una aposta industrial més diversificada, jo crec que s’ha vist un cert reviscolament industrial i també de la inversió, com per exemple seria en la zona de Valls, fins i tot en la zona de Montblanc, en el polígon de La Selva, etc. Per altra banda, també necessitem una orientació i un esforç per captar aquí una sèrie d’activitat industrial que ens permeti diversificar l’economia».

Turisme i indústria són els motors. És un model caduc?

«No, jo crec que un repte que té Europa i també nosaltres és mantenir una presència important en la indústria manufacturera. I Tarragona la té. Tenim una indústria important que s’enfronta a una sèrie de reptes, com la diversificació de model productiu. Sobretot aquí tenim una indústria molt bàsica, i després també energètica que, quan va escollir aquesta localització tenia un model determinat, molt centrat en la generació, la fabricació d’una sèrie de components del petroli, i que no ha evolucionat cap a una indústria més fina, més relacionada al tema farmacèutic, al tema de la cosmètica, etc.

Tenen part de responsabilitat, doncs, les empreses?

«No vull dir que siguin les empreses que estan aquí assentades les que han de fer aquesta evolució. Però si crec que s’haurien pogut obrir algunes finestres d’oportunitat per poder localitzar aquí unes empreses químiques però de caràcter molt més modern, diferent, de components més subsidiaris de l’empresa química bàsica».

S’hauria d’exigir més a les empreses capdavanteres del territori?

«Així com aquí han estat molts anys operant i han creat una base i una riquesa que ningú discuteix, ara se’ls hauria de fer veure que les inversions que estan fent en energies de futur, en energies renovables, les haurien de fer aquí. Perquè si no, nosaltres, ens hem emportat la part negra. Amb això haurien de ser sensibles».

Recentment el Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana ha presentat la creació d’un ens que s’encarregarà d’atraure inversió estrangera.

«Em sembla perfecte. Això requereix personal molt específic, connectat amb l’exterior. D’una banda s’ha de posar en valor el que tenim aquí: la qualitat de vida, la mobilitat futura, pensar en clau de futur també, dels espais que tenim. Per altra banda, cal reordenar el territori i repensar-lo des d’un punt de vista metropolità, és a dir, no fer d’aquest territori una competència depredadora entre diferents municipis, sinó planificar en gran. Si les borses cotitzessin, diguem, per la qualitat de vida en perspectiva de futur, jo crec que aquest territori estaria molt amunt».

Tenim una universitat i uns centres de recerca de referència. Per què no retenim el talent?

«Jo crec que és bo que el jove ben format que té perspectiva de futur surti a veure món. És bo que se’n vagi i que es formi a fora, perquè a fora veus una dimensió de les regles de la governança mundial que aquí no pot assolir. Però aquesta gent després torna. I quan torna ve també amb una perspectiva molt més encertada que la que tenim nosaltres. I en aquest sentit, no hi ha cap problema, que se’n vagin i després tornin. Però també cal tenir en compte que el gran mercat del coneixement, el gran mercat on pots trobar una oferta de llocs de treball qualificats, està a Barcelona».

Això és un problema?

«Un dels problemes que té Catalunya en aquests moments és que quan es parla d’àrees metropolitanes, cal que es comenci a parlar de què és l’àrea metropolitana, de quin model de metropolització vol el país, perquè ara només n’hi ha una».

Quin és el seu model?

«Nosaltres aquí fa temps que estem dient que volem ser una àrea metropolitana. Però per ara només n’hi ha una d’àrea metropolitana, que és l’àrea metropolitana de Barcelona, que ara són 36 municipis i que hi ha entitats, com és el Cercle d’Economia, que ja ha dit d’integrar el Penedès. El model de futur d’aquest país no passa per una gran àrea de Barcelona que ho integra tot, sinó que passa per una Catalunya metropolitana. I alguns forats negres del país, en aquesta Catalunya metropolitana en xarxa, tindrien una veu que fins ara s’ha silenciat, però que quan veus el seu pes econòmic et sorprèn, que seria el Vallès, per exemple».

L’Àrea Metropolitana de Tarragona també té coses a dir, doncs.

«Si la política ha intentat crear l’àrea metropolitana és perquè veu que cada vegada, les dinàmiques de mobilitat laboral de la gent, passen per aquí. La barrera municipal no té sentit. El que hem de fer és buscar persones qualificades que facin una prospectiva de futur. Tenim molta gent jove que encara viu a Estats Units. Que mirin com evolucionen les coses en altres països, que facin una prospectiva amb vista a 30 anys i que portin això cap aquí».

Cal fer una estratègia de futur per a millorar?

«Hem d’imaginar el futur d’aquest territori d’aquí 30 o 40 anys. Un territori que estarà sotmès a diferents forces. La força de l’envelliment, la força de la sostenibilitat, la força de les noves tecnologies i digitalització, del canvi climàtic... Quin paper jugarà aquest territori en la Catalunya del futur i també en l’Europa del futur? Jo crec que això estaria molt bé. No hem de vendre ni malmetre el territori ràpidament, però hem de jugar estratègicament perquè vingui en part un talent, diguem, que es forma aquí i que se’n va fora» .

Com analitza el mercat laboral del territori?

«En el darrer trimestre, al tancar el mes de setembre, hi havia a la província de Tarragona 440.000 actius, que és un nombre que mai s’havia registrat, i dels quals 390.000 ja treballen. Per tant, tenim un decalatge, que són 49.000 aturats. D’alguna manera, s’estan cremant etapes. Tenim més actius, més persones que volen treballar, i més persones que estan ocupades».

Quin és el punt negatiu?

«Que les persones que estan a l’atur, de manera transitòria, de manera permanent, aquí a la província de Tarragona, són més que a la resta de Catalunya. La taxa d’atur està en l’11 o 11,5%. Es resisteix a baixar dels dos dígits, i aquest és el repte».

Per què no podem baixar dels dos dígits?

«Per una banda, bàsicament per la temporalitat. Ja sabem que la temporalitat comporta fluctuacions del mercat laboral, sobretot en els mesos no turístics, fora de l’estiu, i més ara amb els contractes fixes discontinus. I per altra banda, també tenim una reserva molt important de població que està en condicions de treballar però que per les raons que siguin decideix no entrar en el mercat d’una manera contundent».

Què passaria si hi entressin?

«Pujaria la taxa d’activitat i la taxa d’ocupació».

Quin és el repte, doncs?

«Estem registrant bons números, però si volem garantir un creixement de caràcter qualitatiu i no estrictament quantitatiu, hem de canviar la direcció de la dinàmica econòmica d’aquestes contrades».

Segons dades de la Càtedra, els aturats de llarga durada al territori representen un 45,8% de la població aturada. Què cal fer per a capgirar aquestes xifres?

«És un problema que tenim aquí però és un problema que també hi ha en altres mercats laborals. I també hi ha un atur de caràcter tecnològic, és a dir, ara estem davant d’un repte: la intel·ligència artificial. Els efectes que hi haurà sobre el mercat laboral afectaran a tothom. Moltes vegades diuen que aquesta tecnologia sobretot beneficiarà o afectarà els qualificats, però això també afectarà a les persones no qualificades. I moltes d’aquestes en un futur han d’anar requalificant-se, no en altres tipus d’activitats, sinó probablement fent les coses d’una altra manera. Cal aconseguir la formació en perfils i qualificacions diferents d’una bona part dels treballadors. La gent, probablement, ha de fer un altre tipus de tasques més creatives, més humanes, perquè hi ha una sèrie de tasques que ja les fa la tecnologia. El món que ve de cara al futur pot ser molt divertit, però cal dominar la bèstia de la tecnologia perquè no ens domini a nosaltres».