Més a fons
Errors que no es poden repetir
Emmirallar-se en un model barceloní, pensat en el segle XX, seria un «error» i un «perill»
Imatge aèria de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, formada per 36 municipis.
El 27 de juliol del 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei 31/2010. De facto, l’Àrea Metropolitana de Barcelona es va convertir en l’administració pública metropolitana. Encara falten mesos, fins i tot anys, perquè es constitueixi aquest ens a les comarques tarragonines. L’objectiu, però, hi és. I els moviments polítics per a fer-ho, també.
L’administració pública del territori metropolità de Barcelona ocupa 636km2 i està conformada per 36 municipis, amb una població de més de 3,2 milions de persones. La nova administració pública va substituir els tres ens vigents fins aleshores: la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Entitat del Medi Ambient i l’Entitat Metropolitana del Transport. Per a assolir l’aprovació per part del Parlament, però, es va haver de treballar durant dècades. Tal com està passant actualment al Camp de Tarragona.
El Catedràtic d’Economia Aplicada per la URV, Agustí Segarra, és del parer que emmirallar-se en Barcelona és un error. «Crec que no han de replicar un model que a vegades és el que s’ha posat al cap, d’una àrea metropolitana a la barcelonina del segle XX, sinó pensar en una àrea metropolitana del segle XXI, que probablement no reconeix unes estructures polítiques tan pesades, sinó una estructura tova que fica damunt la taula estratègies de futur i mecanismes de cooperació i coordinació».
El «perill» que detecta Segarra és, per exemple, la falta de transparència amb la ciutadania, així com la innexistència de debat respecte als habitants dels diferents municipis. «L’àrea metropolitana no pot ser un poder a l’ombra i una institució on els principals partits polítics arriben a uns acords. Ells no han de retre comptes directament als ciutadans, no passen per les eleccions, sinó que passen a un segon nivell, i això no pot ser», recalca Segarra.
El nou ens metropolità del Camp de Tarragona omple portades, pàgines i conferències. A hores d’ara, les incògnites sobre el seu funcionament, gestió, governança i finançament son una incògnita. Però Segarra ho té clar: «Tenim les vegueries, els consells comarcals, municipis, diputacions, generalitat... En aquesta enginyeria institucional hi ha coses que ja sobren», sentencia.