Josep M. Tost: «Que el Baix Camp s’especialitzi en l’orgànica i, el Tarragonès, en l’eliminació»

Sirusa i Secomsa són una eina metropolitana?

«Poden ser-ho, però necessitem un àmbit nou de coordinació que englobi la política de residus. Buscar economies d’escala i integrar aquest Baix Penedès, l’Alt Camp i la Conca de Barberà, que també tenen les seves necessitats. Hem de ser capaços d’integrar-ho tot, i veure com juguem amb els dos consorcis de l’Ebre.»

Pot concretar-ho més?

«Tenim dos grans focus especialitzats, dos grans pols, però falta coordinació. Sirusa s’ha especialitzat en l’eliminació, i Secomsa en el tractament de residus orgànics. Han anat col·laborant de vegades, però cal que hi hagi una integració. El Baix Camp, que s’especialitzi en tractar tota l’orgànica de l’àmbit i, el Tarragonès, que faci el mateix en l’eliminació final.»

L’ex gerent de Sirusa, Armengol Grau, plantejava en aquestes planes replicar el model Tersa al Camp de Tarragona

«De fet, una de les primeres eines que podria tenir aquesta anhelada àrea metropolitana del Camp de Tarragona podria ser l’àmbit de residus, buscant aquesta integració, un model únic. Però Tersa ja no crema brossa provinent directament dels carrers de Barcelona, sinó que s’ha especialitzat en cremar-ne aquella que ve dels ecoparcs, de les plantes de selecció de la brossa barrejada, on recuperen materials. I allò que ja no és aprofitable, es crema. Hem de convertir Sirusa en això. A més a més, amb una integració amb Secomsa evitaríem segons quins fluxos estranys.»

Com la brossa del Baix Penedès, que passa pel Tarragonès i acaba fent cap al Baix Camp?

«O que la brossa del Baix Camp se’n vagi a l’abocador de Tivissa. Quan vaig entrar de director de l’Agència de Residus de Catalunya la planta de Botarell estava buida i vaig haver de fer equilibris. Cal buscar una integració. No pot ser que municipis del Tarragonès tinguessin vetada la seva entrada a Sirusa perquè estaven ‘a tope’ i no podia entrar més brossa. Per mi, repeteixo, la solució és especialitzar Secomsa en els residus orgànics i Sirusa en la solució final.»

Sirusa i el Consorci d’Aigües de Tarragona neixen en una època molt concreta, a cavall dels 80 i dels anys 90.

«Llavors teníem clar que aigua i residus eren un problema que calia afrontar. Sap què diferencia un territori, un municipi...una comarca?»

...?

«La gran diferència és si hi ha voluntat política per afrontar els problemes. La resta són excuses. Totes les comunitats tenen les mateixes competències que Catalunya en matèria de residus, però no fan res perquè la brossa no interessa. El ciutadà vol seguretat, vol transport, vol cultura, vol futbol...però la brossa no, no interessa. Exagerant una mica jo sempre dic que en 24 anys d’alcalde ningú m’ha vingut a demanar que vol reciclar més.»

Tanmateix, és un tema fonamental.

«Ningú inaugura un cementiri tampoc. I és un servei bàsic i necessari.»

Posi un exemple de la voluntat política d’aquell temps.

«Llavors, quan la indústria tèxtil del Vallès tintava de color blau, el riu Besòs baixava de color blau. I quan ho feia de rosa, el riu baixava rosa. Si volíem ser un país modern i de progrés, això s’havia de resoldre. A la Catalunya de 1991 hi havia 1886 abocadors il·legals. Es va fer un pla de tancament i aquí, a Riudecanyes, jo com a alcalde en vaig tancar un l’any 1996. Llavors vam anar a veure com es gestionava la brossa per l’Europa ‘civilitzada’...»

I van veure una diferència de preus estratosfèrica.

«Als nostres veïns de Perpiñà, portar la brossa a l’abocador els costa 170 euros la tona. Fer brossa és car. En alguns llocs d’Espanya, fa uns anys, anar a l’abocador costava 22 euros, i he vist llocs on costava 10 euros. On funciona l’economia circular? A Alemanya, Holanda, Bèlgica, Suècia, a Dinamarca...i en general a països que anomenem «seriosos». Però quina és la clau? Que allí la brossa val un dineral.»

Aquí som més de gastar els diners en altres coses...

«Fa poc vaig fer un viatge a una capital andalusa. Tenen la taxa a 90 euros, i diuen que és caríssima. Però l’abonament del Granada FC és de 360 euros l’any, i l’infantil és de 180...i ningú es queixa d’això. No hem sabut explicar que la brossa és un servei caríssim, i que val el que val.»

Passa una cosa semblant amb les notícies, que tenim molt coll avall que són gratuïtes.

«I allò que és gratis, la gent no ho valora. No hem fet consciència. La recollida de brossa val uns 200 o 300 euros l’any, però al ciutadà l’hem enganyat fent-li creure que en val 80. A Catalunya, avui, portar una tona de brossa a l’abocador està entre 105 i 110 euros».

I ara canvia-ho, això.

«Malgrat tot, hem d’anar cap aquí. No pot ser que un país com el nostre llenci cada any 4 milions de tones de residus municipals, perquè això són recursos. Tota aquesta política europea ve per no haver de llençar-ho»

Expliqui, expliqui

«L’orgànica té dos grans pecats i una virtut: de cada 1000 kilos d’orgànica separada fem 300 kilos de compost. En canvi, si aquesta orgànica la portem a un abocador és un gran generador de metà, que és molt més perillós de que el CO2. L’orgànica l’hem de separar a casa, perquè ens genera metà i ens contamina la resta de residus. D’un cartró brut d’orgànica ja no en fas cartró altre cop: se’n va a l’abocador o a fer compostatge. Si separem l’orgànica tot és més barat de recuperar. Aquesta és la clau: no ho fem per torturar el ciutadà amb 12 cubells a la cuina de casa: és un tema de consciència.»

Potser això no s’ha explicat prou bé

«Si a un ciutadà li expliques que ha de separar per això, ho entén. Ha fallat molt la comunicació. »

Què hem de fer al Camp de Tarragona?

«Prevenció, fer més recollida selectiva i, al final de tot, l’eliminació. Sirusa no és la solució, és una eina. Hem d’incrementar la recollida selectiva al Camp de Tarragona, que estem en nivell baixos. En algunes ciutats fins i tot estem pitjor que fa deu anys.»

Perquè anem cap enrere?

«Perquè no s’han fet prou polítiques de conscienciació. És a dir, posant contenidor al carrer no se soluciona el problema de la brossa. La gran diferència entre la Conca de Barberà i l’Alt Camp és la voluntat política, allò que dèiem abans. Han anat fet conscienciació cada any sense pausa...»

Interpreto que a la Conca de Barberà ho han fet bé...

«Ho han fet molt bé! Han tingut constància, han millorat sistemes i la comunicació. El ciutadà no és tonto, però li has d’explicar amb constància, això sí. No pots fer una campanya de recollida selectiva un cop cada quatre anys o esperar que la que fa l’Agència de Residus cada Nadal ja et serveixi. Les comarques exitoses són les que tenen educadors a peu de carrer. Aquesta és la clau, la comunicació i la proximitat.»

Cap a on va la recollida de la brossa?

«En una mateixa ciutat conviuran diferents models. En una part de la ciutat hi haurà contenidors que desapareixeran durant el dia i es podran fer servir de nit i, en altres llocs, com a les urbanitzacions, es farà el porta a porta, i en altres zones, com els barris dels anys seixanta, amb contenidors tancats.»

El porta a porta en ciutats ha de ser difícil...

«Hi ha llocs que sí, d’altres no tant. Hi ha un estudi de l’època de Xavier Trias d’alcalde de Barcelona que deia que del milió i mig d’habitants era factible fer-ho per uns 600.000.»

I al Camp de Tarragona?

«Tot el que són urbanitzacions es pot fer. I aquelles zones antigues que hi ha planta baixa més un o són cases unifamiliars, també. Allà on hi ha carrers estrets, en canvi, és més difícil.. Però, és clar, políticament algunes ciutats s’han espantat amb el que va passar a Barcelona i han reculat. No hauríem de jugar a política, ni amb la taxa, ni amb la brossa.»

Com veu el procés de creació d’una àrea metropolitana a Tarragona?

«És necessari. Som una província estranya on hi ha hagut moltes transicions i molts intents de buscar espais de diàleg. Entenc el procés de separació entre Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, per una qüestió emocional i totalment lògica...però territorialment hem perdut pes polític a Catalunya i també a l’Estat. Després de Barcelona, Tarragona era la segona província a tenir en compte en l’estructura dels partits. Hi havia gent de Tarragona en llocs clau, i també als governs. Això ho hem perdut».

Perquè no ens hem posat d’acord o, dit d’una altra manera, perquè no existeix ja aquesta àrea metropolitana, o aquesta unió entre Sirusa i Secomsa, si és tan clar?

«Per falta de voluntat política. Per interessos particulars. Per no perdre aquella àrea de poder».