«L’Agència de Promoció Econòmica serà l’embrió de l’Àrea Metropolitana»

Ja té nom l’àrea metropolitana ?

Guaita: «Si, si. De fet, en un dels primers documents, quan vam encarregar l’estudi per saber si havia de ser àrea, si havia de ser regió…ja va quedar definit.»

Viñuales: «Àrea és un concepte jurídic determinat, hi ha tota una ciència al darrere. Ha de dir-se àrea, i la zona geogràfica que agafa és el Camp de Tarragona.»

Llavors ja la podem batejar com a «Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona». Històricament hi ha hagut problemes per trobar nom a les coses, aquí.

V: «Suposo que a Barcelona es diuen AMB perquè no tenen un altre nom que sigui històric per entendre una part de la seva província, i nosaltres sí que ho tenim, no? Tenim el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. No crec que sigui un tema tant rellevant. I per la gent que sigui més purista...doncs surt «Tarragona», escolti, i ja està.»

El grup impulsor de l’àrea acaba de complir ja un any de vida. Com a mínim, ha passat un any de la foto de la seva presentació. Com és que no passen coses més ràpidament?

G: «Sí que n’estan passant! El que volíem és que aquesta àrea metropolitana fos una realitat ben estructurada. Primer va venir l’etapa dels diagnòstics. Un de molt evident és la mobilitat, però després hi ha d’altres reptes en política econòmica, mediambiental i de sostenibilitat o d’habitatge, i havíem de veure si les podíem abordar conjuntament.»

V: «Hem intentat aprendre de les errades del passat per arribar a aquesta mancomunitat de serveis que ha de ser l’àrea metropolitana. S’havia començat per la governança i després pel contingut i nosaltres hem invertit la polaritat. Hem volgut primer buscar els temes que són rellevants i, després, ja parlarem de la governança. Ara potser ja estem arribant a aquest punt.»

G: «Primer es tractava de veure què volíem, i cap on volem anar i ara es tracta de veure com ho aterrem.»

Som-hi. Com ho aterrem?

G: «L’última reunió del grup impulsor va anar clarament a buscar de què ens dotem. No estem parlant ben bé de governança sinó d’una cosa tangible i ràpida per buscar recursos i per captar-los al territori, com és una agència de promoció econòmica.»

V: «Hi ha diferents temes molt tangibles. Un és la mobilitat: està claríssim que tenim la fita de 2028 de la finalització de la concessió de transports de la Generalitat i, després, l’atracció de talents i d’inversions amb aquesta agència, que ens permeti demanar fons europeus per aquestes àrees urbanes que Europa vol potenciar.»

Per entendre’ns, aquesta oficina de promoció seria l’embrió de l’àrea metropolitana?

V: «Sí, juntament amb l’agenda urbana territorial i amb la presentació d’aquesta àrea urbana a nivell europeu. Això ens permetria atreure empreses que ara mateix venen i no tenen un interlocutor únic. De vegades es perden perquè necessiten moltes coses que no els pot donar un únic municipi però que entre tots els municipis del grup impulsor sí que podríem oferir. Ja sigui vivenda, escoles, serveis públics, terrenys, etcètera. Vull recordar una cosa que és essencial: del que estem parlant és de compartir gestió de competències locals, no envaint cap competència que no sigui ja nostra. I en el món ideal, el que pensem és que es gestionin de manera mancomunada tots els serveis, per economia d’escala. És a dir, per què la jardineria l’ha de portar només Tarragona sola o Reus sola?»

De debò creuen possible arribar a aquest nivell?

G: «Es van mancomunar els residus, ja fa temps, i no és nou d’ara. La gestió dels residus és un macroservei i els vuit municipis estem a la mancomunitat de Sirusa.»

V: «I alguns municipis s’hi volen sumar. I això és el que passarà amb l’àrea metropolitana.»

Els fundadors de la mancomunitat de residus són els mateixos que els del grup impulsor.

V: «I no és casualitat. Els vincles econòmics, socials i de tot tipus són innegables, encara que geogràficament no estiguem colindants, i l’A-27 els reforça encara més. A Sirusa hi ha municipis que s’hi volen sumar perquè se n’adonen que sols no podran gestionar un tema tant important com els residus. Això passarà amb molts serveis, i la solució l’hem de donar des de l’àrea metropolitana.»

G: «És que hi ha reptes globals que des del món local exclusivament no els podem gestionar.»

Tornant a l’agència de promoció econòmica, imaginem que aconsegueix captar una gran empresa perquè s’instal·li al Camp de Tarragona. Si és una decisió mancomunada, com es cobren els impostos?

G: «De moment, com ara.»

V: «El model més semblant que tenim a això que vostè planteja és el CRT de Vila-seca, que comparteixen fins i tot l’IBI d’edificacions que no estan al propi terme municipal. A això s’ha de buscar un punt d’equilibri, òbviament, i també un punt de legalitat. Ja es veurà. No estem parlant d’això ara. Són beneficis diferents. Potser Tarragona no té sòl industrial, però Reus sí. I potser ho faran allà, però voldran anar a viure a Tarragona, per dir alguna cosa. O és que potser volen fer una seu industrial allà, però una seu fiscal a una altra ciutat... Beneficia a Reus i Tarragona que Lotte s’instal·li a Mont-roig?»

Segurament sí, és clar.

V: «Directament es podria dir que no, però segurament sí. Per què? Perquè hi ha moltes coses indirectes: les empreses indirectes, i moltes seran de Reus i de Tarragona. I aquestes empreses també paguen impostos i generen llocs de treball. És a dir, ser generós sempre és un bon negoci.»

G: «L’agència no decidirà on s’instal·la una empresa. El que ha de permetre l’agència és una visió territorial per dir-li a qui s’interessi allò que quadra més amb la seves necessitats. I llavors l’empresa decidirà on es vol acabar instal·lant.»

V: «Es tracta de poder oferir un producte i, al mateix temps, que vegin que estem organitzats.»

I tenim calendari per això?

G: «Ho estem fent.»

V: «Ho estem fent ja, igual que les agendes urbanes i optar als fons europeus.»

Perquè entri en funcionament quan? Abans de la finalització de la concessió d’autobusos?

V: «Abans del 2026. Durant el 2025.»

G: «Les agendes urbanes territorials han d’aterrar ja, o no podrem accedir als fons europeus.»

I com es gestiona la competència entre els vuit municipis?

V: «Nosaltres a Tarragona li vam encarregar un document a Miquel Barceló per a la ciutat com a districte tecnològic, i també en vam encarregar un altre a nivell metropolità. És molt clar que les nostres ciutats poden i han de ser complementàries. En recerca biomèdica, Reus ja té un recorregut, per exemple. Nosaltres tenim altres camins: l’economia blava. La indústria petroquímica, la descarbonització o la captura de CO2. Per què Tarragona, amb Vila-seca i La Canonja no podem ser aquest trident que pugui liderar tot això?»

Fa 40 anys, al Camp de Tarragona, els grans temes eren l’aigua i els residus. Es van crear el Consorci d’Aigües de Tarragona i la mancomunitat per a la gestió de residus. Avui, quins són el temes?

G: «Aquests dos segur. Segurament la mobilitat pública també era un gran tema en aquells temps. O les infraestructures.»

V: «Potser el debat és ara més fort encara. Ara hem d’executar infraestructures que es van pensar fa anys.» .

No ha decaigut la gestió de l’aigua de l’agenda de l’àrea metropolitana?

G: «No, està dins el grup de sostenibilitat. No tant sols l’obtenció del recurs, que hem de ser molt més conscients de la seva limitació, sinó de la gestió de l’aigua que ens ve. Nosaltres som mediterranis, les pluges torrencials hi han estat sempre, però ara els científics diuen que probablement s’incrementaran, tant en intensitat com en freqüències. Jo puc gestionar la meva ciutat, l’alcalde pot gestionar la seva, però és que la gestió de cada ciutat afecta més avall.»

V: «Si volem afegir un tema que en aquell moment no hi era és l’energia. Abans era impensable la generació d’energia per part d’un municipi, i avui en dia no ho és. Reus és líder amb l’empresa energètica municipal i on nosaltres farem una aposta molt important per la generació d’energia fotovoltaica.»

Vol dir Tarragona ciutat o el grup impulsor?

V: «Tarragona. Però, té sentit que cadascun de nosaltres fem una empresa municipal d’energia? Jo no ho crec. L’actual reglament permet 2 kilòmetres de radi per a les comunitats energètiques. És absurd, això ha de canviar, s’haurà d’ampliar. A França ja estan a 20 kilòmetres. El que hem de fer és sumar aquests cercles i generar algun tipus d’empresa energètica metropolitana.»

G: «O l’habitatge, per exemple. En aquells temps hi havia creixement econòmic, i anava sol. Ara no, ara hi ha municipis molt limitats i hi ha municipis que tenen potencial de creixement. Pot ser que una empresa decideixi localitzar-se en un municipi, però que aquest no tingui capacitat de generar habitatge. Però el del seu costat, que està a 1 kilòmetre, sí que pot.»

Ja ha arribat al moment de crear un organisme que decideixi que s’han de fer pisos en algun municipi concret, i això s’ha de finançar entre tots? O encara no?

G: «No. Estem analitzant què podem fer.»

V: «Aquí hi ha un tema de molt futur, que és com s’ha de finançar. L’àrea metropolitana costarà diners a cadascun dels municipis. Però no és que costi diners nous. Són diners de serveis que ja presta cada municipi. Si, per exemple, hem d’acabar mancomunant la mobilitat, i Reus i Tarragona, que tenim dues empreses de transport, haurem de posar diners igual. El que passa és que la Generalitat en posarà prop de la meitat.»

Aquest és el pla per la mobilitat urbana metropolitana?

G: «S’està treballant des de diferents vessants, perquè també hem d’analitzar l’impacte que tindrà el tramvia, que és la columna vertebral de l’àrea metropolitana. El tramvia ens estructura com a territori.»

V: «I ens uneix físicament, ja no només psicològicament.»

G: «I això et canvia també les dinàmiques de mobilitat, perquè ara tenim una línia d’autobusos entre Reus i Tarragona i potser haurà de continuar o potser hauran de canviar les dinàmiques i no fer aquesta línia sinó una altra.»

V: «Les xifres de transport en autobús de 2023 diuen que les línies més utilitzades són les internes a Tarragona i internes a Reus, la més nombrosa a Tarragona. I el segon flux més nombrós és entre Tarragona i Reus, i entre Reus i Tarragona. Amb el tramvia, això de l’autobús canviarà...per no dir que no hi haurà autobús.»

G: «Potser s’hauran de destinar recursos en algun altre lloc: que Reus i Tarragona connectin amb municipis de l’interior.»

I amb els taxis, no es pot crear ja una àrea conjunta de treball?

V: «L’àrea metropolitana permet diverses coses. Permet el transport públic. Les nostres empreses municipals no poden, per llei, prestar servei més enllà del nostre terme municipal. Això provoca situacions kafkianes, com que nosaltres, quan arribem a Altafulla, hem de fer un tomb ràpid, com si hi hagués allà la Gran Muralla. I això no té sentit. Potser ells voldrien participar també d’aquest transport...»

G: «...el territori el tenen absolutament continu, a Altafulla, a Torredembarra...»

V: «...i els interessaria. I el tramvia hauria d’acabar arribant a l’estació del Camp. És un tema molt lògic. Una certa intermodalitat, també, juntament amb els autobusos ben planificats. Actualment, amb els autobusos passa una situació no massa edificant: l’horari no coincideix amb els trens. Hi ha gent que arriba amb el seu tren i acaba de marxar l’autobús, buit. Buit. No té sentit.»

Vostès són els alcaldes de les principals ciutats del Camp de Tarragona. Al plenari del mes que ve podrien portar la creació d’alguna àrea metropolitana del taxi o alguna proposta per mancomunar el servei. Tot ha de passar pel grup impulsor?

G: «Les competències que tenim a nivell municipal i les capacitats de sortir del nostre terme municipal estan molt regulades, legalment. Els autobusos no poden sortir. Els taxis, no poden recollir.»

V: «Ha de ser el Parlament de Catalunya que ens habiliti amb una llei per fer això. La mobilitat sí que escapa a les nostres competències locals. La resta és una altra cosa. Però aquí, caldrà una llei que ens habiliti a ser una àrea metropolitana que ens permeti el transport de manera mancomunada i aquí sí que la governança és important. Què ha de ser: ha de ser l’ATM qui ho governi? Hem de ser nosaltres? Ha de ser l’ATM amb unes competències diferents, no només fer l’expedició de bitllets?»

Diguin, diguin...

G: «És el que s’està debatent.»

V: «És bastant probable, crec jo, que ho acabem gestionant nosaltres amb la Generalitat. O la Generalitat amb nosaltres, és igual, digui-ho com vulgui. Aquest és un tema rellevant. I els taxis, pensi que a l’estació del Camp agafen alguns municipis que no són del grup impulsor, com són La Secuita i Perafort. Els taxistes han estat sempre un obstacle, per això, perquè no volien.»

G: «Ara estan canviant...»

V: «Els més proteccionistes eren els de Salou. No volien que entrés ningú nou. Però ara, als taxistes de Salou els agradaria agafar gent a l’estació del Camp, i creueristes a Tarragona, i buscar gent a Reus i portar-la a altres llocs. I crec que és el moment. El que passa és que és complicat. Tenim el tema de les llicències, quan ha de pagar cadascú...les de Tarragona són molt cares...Però el que no és normal és que ara costi més el taxi de l’estació del Camp a Tarragona o a Reus que el bitllet de Madrid a l’estació. Com ho expliques això?»

I per què no tenim una fase 1 del Tramcamp que sigui Reus-Tarragona?

V: «És molt senzill i té una explicació molt tècnica. Quan es va fer el Corredor Mediterrani, l’estudi d’impacte ambiental deia que no poden existir simultàniament les dues vies, corredor i la línia del litoral. Va quedar una via morta des de l’Hospitalet de l’Infant fins a Vila-seca. Llavors, es va decidir aprofitar aquest tram.»

Estaran d’acord en que començar el tramvia per Cambrils és començar la casa per la teulada...

G: «El TramCamp ha de ser possibilista.»

V: «No cal patir, perquè molt més aviat del que la gent es pensa es podrà anunciar que la fase 2 està avançant.»

Sembla que ja tenen apamada la governança d’aquesta àrea metropolitana... Quin és el camí?

G: «Hem d’acabar al Parlament.»

V: «Com va passar amb l’AMB.»

G: «A priori, esperem que no hi hagi moltes dificultats polítiques perquè s’aprovi. De fet, els diferents partits que estem representats al territori no hem tingut cap escarafall. Els problemes venen quan la gent no veu que això pot ser una realitat i donar servei a la ciutadania, que al final és el que volem.»

V: «La Generalitat també haurà de posar diners. Un transport metropolità implica també una aportació de la Generalitat, com passa a l’AMB. La gent que puja a un autobús a Sant Boi només veu un autobús de l’AMB, no es pregunta si és de Sant Boi, si és de Barcelona o de Cornellà. La Linia 9 del metro de Barcelona l’hem pagat tots, i nosaltres segurament no l’utilitzarem. I ha costat milers de milions d’euros. No passa res, aquí poden contribuir amb el tramvia i també en aquesta empresa metropolitana de transport que doni un servei molt important a prop de mig milió de persones. Ha arribat el moment que el transport al Camp de Tarragona sigui totalment integrat.»

Això és un desig de l’alcalde o ja hi ha hagut accions per concretar-ho?

V: «L’aportació dinerària és que no s’ha de ni de discutir. Això haurà de ser així. El Secretari de Mobilitat, el senyor Nadal, és un tema que coneix. I em consta que Girona també està intentant generar aquesta àrea. Vaig fer una reunió telemàtica que em va demanar l’alcalde de Girona preguntant-me com ho estem fent aquí.»

La llei del Parlament de 2010 va suprimir el consell comarcal del Barcelonès. Als consells comarcals afectats, els passarà alguna cosa semblant?

G: «Aquí no passarà: formen part del grup impulsor perquè hi han de ser. I perquè donen un servei que probablement l’àrea metropolitana no podrà donar.»

La llei, objectiu 2027-2028?

V: «Sí. I hauria de ser 27, perquè el 28 tindrem el tema de la mobilitat. I potser sense llei hem de replantejar-ho tot abans, perquè la licitació d’un concurs com aquest, de transports de la Generalitat és un monstre i s’ha de començar a treballar a anys vista.»

G: «Al territori volem decidir i incidir, les dues coses. Històricament s’ha treballat d’esquenes al territori. No solament culparem als de fora, segurament també ha estat culpa nostra, però el territori ara ve amb ganes de decidir què volem ser a Catalunya, i ho tenim claríssim: som la segona àrea metropolitana. Fins i tot a Barcelona ja ho verbalitzen. Nosaltres ens ho creiem, però la resta s’ho havia de creure I sembla que ja comença a entrar. I això no és un només un títol: implica decidir quin territori volem i quina relació bilateral volem també cap amunt, cap a la Generalitat.»

V: «Des de Barcelona s’han aprofitat de la mala relació entre Reus i Tarragona. Això ja no ho poden fer, i amb això ja ens estalviem un munt de problemes i perdre un munt d’oportunitats.»