Valls i Cambrils eixamplen els límits més enllà del que ocupa l’AMB

Valls, sobretot, i Cambrils, en menor mesura, no ho tenen fàcil per ser considerats municipis metropolitans. De fet, el Pla Director Urbanístic (PDU) anomenat “de l’àmbit metropolità de Tarragona” que redacta el departament de Territori no inclourà, expressament, la capital de l’Alt Camp, entre d’altres coses perquè no existeix cap àrea metropolitana reconeguda que no tingui una continuïtat territorial. 

Dit d’una altra manera, l’àrea metropolitana que proposen els ajuntaments de Tarragona, Reus, Valls, Salou, Cambrils, Vila-seca, La Canonja i Constantí conté un espai buit de 20 kilòmetres, els que separen Constantí de Valls. El mapa que presideix aquesta plana és gràfic: Valls, com Sabadell, queda lluny de la metròpolis. La seva presència al grup no s’aguanta per cap estudi científic que analitzi fluxos de mobilitat o altres indicadors.

Ara bé, els vincles al Camp de Tarragona són antics, i una prova del paper de Valls -també de Cambrils- en la configuració metropolitana és la seva participació, l’any 1987, en la fundació de la Mancomunitat per a la Gestió de Residus Urbans. Els seus fundadors són els mateixos que avui configuren l’autoanomenat Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. 

Ningú amaga que la inclusió al grup de la capital de l’Alt Camp és deu tant a mantenir els equilibris polítics per fer possible l’entesa com a la voluntat de Valls de formar-ne part. Poc abans de Nadal, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, subratllava en aquestes planes precisament això: “Els vincles econòmics, socials i de tot tipus són innegables, encara que geogràficament no estiguem colindants, i l’A-27 els reforça encara més”, deia.

Amb Cambrils la situació és similar però no tan extrema. A l’estiu, el turisme fa que els fluxos de mobilitat amb la resta de l’àrea metropolitana tarragonina compleixin els estàndards, però una cosa ben diferent és a l’hivern. Ara bé, Cambrils és a l’eix ferroviari i viari principal del territori i manté una continuïtat de la trama urbana amb Salou, una raresa que, paradoxalment, en altres punts on també succeeix no ha servit perquè aquells municipis siguin convidats, de moment, a formar part del grup impulsor. 

Salou, Vila-seca i Cambrils mantenen polítiques conjuntes, com la normativa per circular amb patinets o els carrils bici. Torredembarra i Altafulla són un continu de Tarragona per ponent, i Almoster i Castellvell funcionen a nivell pràctic com a barris de Reus, però cap d’aquests municipis formaran tampoc part de l’anàlisi del PDU. 

Seguint el joc que ens proposa el mapa, Altafulla i Torredembarra es correspondrien perfectament amb Sant Adrià i Badalona. Almoster i Castellvell, resulten més difícils de comparar, però formen un continu amb Reus de la mateixa manera que formen un continu Sant Just Desvern, Sant Joan Despí i Esplugues de Llobregat.