Energia: se'ns gela l'ànima

Aquests dies fa fred, molt de fred, i al fred físic s’uneix una sensació tèrmica que ens encongeix l’ànima. Dimarts passat, el CECAT (Centre de Coordinació Operativa de Catalunya) va activar la fase d’emergència per onada de fred a Catalunya. Els ajuntaments, Protecció Civil i Creu Roja es van posar en marxa per salvaguardar la salut i la integritat física de les persones més vulnerables. Ciutats de tota Catalunya vam activar protocols d’emergència. A Tarragona, vam emprendre l’Operació Iglú per donar solucions a la gent que més ho necessita.

Dos dies després, el dijous 19 de gener, es va presentar el nou conveni i protocol de lluita contra la Pobresa Energètica, un conveni subscrit per la Generalitat, ajuntaments, diputacions, Àrea Metropolitana de Barcelona, Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis, en el que s’insta les empreses subministradores perquè compleixin els seus deures. Potser s’hauria d’haver fet molt de temps abans, però és una bona notícia en la lluita contra la pobresa energètica, que tots els estaments polítics del nostre país decideixin actuar de forma conjunta per apaivagar la difícil situació de moltes famílies. Organitzadament i tots a una és l’única manera amb possibilitat d’èxit d’acabar amb aquesta xacra social.

Però paral·lelament a l’onada de fred i a la unió de forces municipalistes per lluitar contra la pobresa energètica, les companyies subministradores anuncien la pujada del 30 per cent del preu del quilovat.

Estem assistint a la forma més exagerada de l’esperpent. Quin vergonyós negoci el que permet enriquir-se amb el dret a l’energia! Justament ara, quan més necessitat hi ha d’engegar calefaccions i aigua calenta, ara que la gent suma a la seva precarietat una onada de fred com no s’havia vist fa anys, les companyies elèctriques, no només no ajuden sinó que fan negoci amb les dificultats de les persones.

Projectem la vista enrere, quan a Tarragona certs representants polítics aliats amb interessos privats van intentar privatitzar l’aigua. Ho recorden? Va haver-hi un gran debat al nostre Ajuntament amb l’oposició ferma del PSC a perdre el control municipal i públic. La controvèrsia va acabar amb la privatització només del 49% del capital de l’empresa subministradora EMATSA i el manteniment de la majoria amb un 51% en mans de l’Ajuntament. Això ha permès que davant de situacions de crisi econòmica i la falta de recursos de les famílies, l’accés i el dret a l’aigua estiguin garantits per als tarragonins i tarragonines a través del fons social d’EMATSA. No és així amb la resta de recursos energètics.

L’actuació indecorosa de les elèctriques ha alertat fins i tot a la Fiscalia de l’Estat. Aplaudim el gest. Ja era hora! Però haurem d’estar alertes políticament i socialment perquè els grans generadors i distribuïdors d’energia no facin ús i abús de la desgràcia de les persones més vulnerables. L’accés als subministraments bàsics és o hauria de ser un dret que s’ha de garantir i que hem de procurar les administracions, però en cap cas per a enriquiment i aprofitament d’uns quants gegants econòmics.

Fa molt de fred aquest dies!