«Vagi-se'n a la merda!»

«Vagi-se’n a la merda!», «¡métete la tarjeta sanitaria por el culo!», aquestes han estat algunes de les expressions que com administratiu de consultes externes a l’hospital Sant Joan de Reus he rebut darrerament d’alguns usuaris. Sovint i per desgràcia l’hospital de Reus és notícia en la premsa per causes negatives, pel cas Innova, per les DPO no pagades als professionals, pel col·lapse de les urgències, etc, etc. A voltes i per sort també se’n parla en positiu. Es parla molt dels facultatius, de la tasca sens dubte important que realitzen amb el diagnòstic de les malalties. Es parla també de la important tasca del col·lectiu d’infermeria, de la seva dedicació, delicadesa en el tracte. En aquest grup sovint també hi entren les auxiliars sense les quals les feines més bàsiques i feixugues no es farien i no seria possible el benestar dels pacients. Ja no es parla tant dels portalliteres que no paren d’anar amunt i avall pels passadissos del centre fent els serveis que els requereixen, però i dels administratius?, qui se’n recorda dels administratius?

Sí, administratius i administratives, treballadors que sovint constitueixen la porta d’entrada a l’hospital, que són a la recepció d’urgències, de consultes externes, de proves especials, d’admissions... I que entomen de primera mà la bondat però també el mal humor dels pacients, els nervis, les preses, les angoixes, els dubtes, les confusions i els errors del sistema.

Ara i aquí vull reivindicar i enaltir la tasca dels administratius. Els administratius, estem per ajudar, per informar el pacient, en definitiva per facilitar que tot el complex engranatge de l’hospital funcioni. Però no sempre els mitjans estan a favor nostre. La informàtica que és una eina que està per agilitzar la nostra tasca, a vegades no ho fa, els procediments no sempre funcionen correctament, però no

vull entrar en el tòpic de pilotes fora, tal vegada també en ocasions fallem com a professionals.

En cap cas però sigui quina sigui la situació, ningú té dret a perdre’ns el respecte. Avancem cap a una societat amb molts drets i molt pocs deures. S’estan perdent els valors humans vers als altres i un nombre d’usuaris potser insignificant però significatiu s’oblida dels seus deures i es creu en el dret de carregar contra l’eslavó amb menys autoritat del procés.

No em vull deixar els restants col·lectius que també no es recorden massa quan es parla dels professionals de la sanitat, el meu suport al personal de tècnics, neteja, manteniment...

Pacient, recordi que quan vingui a l’hospital la primera persona que trobarà és un administratiu que procurarà informar-lo i ajudar-lo sempre dins de les seves possibilitats. Pensi que com a usuari té uns drets, però també uns deures. Té dret a què l’atenguin amb professionalitat qualitat i sobretot amabilitat però recordi que té l’obligació d’identificar-se de forma segura, que sovint no està en les mans de l’administratiu respondre a les seves més que certes necessitats, però sobretot pensi que té el deure de respectar a la persona que l’atén, sigui administratiu, facultatiu, infermer o netejador.

Administratius, professionals de la sanitat que també tenim cura de vostè.