Tenim un problema amb la recollida selectiva

Les darreres dades que ha donat la conselleria municipal de medi ambient sobre la recollida selectiva són altament preocupants. Ho són perquè certifiquen que portem tres anys seguits empitjorant, perquè ens allunyen dels objectius de millora ambiental i de lluita contra el canvi climàtic i també perquè representen una major despesa com a conseqüència del cànon que hem de pagar per disposició dels residus municipals. Ho són, encara més, perquè quan una cosa no es fa bé només es pot redreçar si hi ha propòsit d’esmena i aquest comença amb una valoració objectiva de la situació. Aquesta valoració només es pot fer prenent com a referència els indicadors fixats per la Unió Europea i recollits per l’Agència de Residus de Catalunya. L’objectiu més immediat és que la recollida selectiva municipal arribi al 50% del total d’escombraries. Ens estem allunyant de l’objectiu.

El 27,7% que eufòricament cita la consellera, està cinc punts per sota del percentatge de recollida selectiva de l’any 2013 (32,6%), essent el tercer any consecutiu que empitjorem aquesta ràtio. Per tant, no és veritat que hagi hagut una millora continuada. Si ho posem en context, amb dades del 2015, que són les més recents publicades, estem onze punts per sota de la mitjana catalana (38,9%); a «vint punts» del 47,8% de Girona, el millor referent en recollida selectiva entre les ciutats de més de 75.000 habitants; i a vint-i-cinc punts del 52,1% de Vila-seca.

Els resultats de Tarragona revelen la ineficàcia en la millora de la qualitat mediambiental i la lluita contra el canvi climàtic i també revelen una gran ineficiència econòmica, ja que tenen com a conseqüència l’augment de les despeses municipals per culpa de la mala gestió. I és que els residus municipals, allò que portem a la incineradora, estan sotmesos al pagament d’un cànon, que en virtut de l’interès mediambiental cada any augmenta de manera substancial. Si l’any 2013 –el millor en recollida selectiva a Tarragona– aquest cànon era de 5,8 euros per tona incinerada, enguany és de 14,5 euros; l’any 2018 pujarà més del doble, a 35,6 euros i el 2020 serà de 47,1 euros. El que passi a partir del 2020 només pot ser un increment encara més substancial. Mantenint els actuals tonatges de residus enviats a la incineradora, estarem passant de pagar un cànon d’aproximadament 0,5 milions l’any passat, a més d’1,6 milions l’any que ve i a més de 2 milions el 2020. Tot plegat un desgavell i una fuita més de diners d’un ajuntament molt desendreçat.

De fet, tots els aspectes que tenen a veure amb la neteja són els pitjors valorats per la ciutadania de Tarragona. Els tarragonins opinem de manera generalitzada que la ciutat no està tan neta com ens mereixem. La resposta recurrent dels responsables socialistes és culpar l’incivisme. I és cert que cal lluitar per fer fora les actituds incíviques, però ens resistim a admetre que els tarragonins tinguem un gen que ens fa més bruts que ciutadans d’altres indrets. Potser altres ajuntaments fan coses que a Tarragona no fem i que estaria bé que copiéssim. Una petita relació, no exhaustiva, del que fa l’ajuntament amb millors percentatges de recollida selectiva seria: Bonificacions del 15% a la taxa d’escombraries per acudir sis cops l’any a les deixalleries, fixes o mòbils; campanyes de prevenció per reduir la generació de residus; recollida selectiva al nucli antic; informació interactiva amb la localització i horaris de recollida de residus; més informació interactiva respecte a la neteja dels carrers, amb els llocs, dies, horaris i el tipus de neteja; potenciació dels mercats d’intercanvi pel millor aprofitament dels béns, prevenint el consum compulsiu i el malbaratament.

Tenim molt per aprendre de qui fa bé les coses i el pitjor que podem fer és dir que ho estem fent bé quan l’objectivitat de les xifres ens diu tot el contrari. La neteja és un problema a Tarragona i la miopia i falta d’empenta encara el fan més gran.