Vull Corredor
A inicis del segle XX a València ja es parlava d’una línia de tren amb ampla europeu fins a la frontera amb França per a potenciar l’exportació dels cítrics i de les manufactures. En realitat el primer corredor mediterrani/CM va ser l’autopista entre La Junquera i Alacant, segons el Pla d’Estabilització de 1959, a la vegada que el Banc Mundial li deia al règim franquista que havia d’obrir-se a l’exterior per la costa. Pasqual Maragall llançava des de l’alcaldia la dèria de l’euro-regió mediterrània amb l’esperit de superar fronteres, rancúnies i desavinences.
L’any 1996, pacte del Majestic, CiU no col·loca sobre la taula el CM, si ho fa l’any 2000, però el PP té majoria absoluta i Aznar dóna l’orde a Loyola de Palacio, comissaria europea de transports, perquè a l’esborrany del primer pla europeu d’infraestructures prioritàries no inclogui per a res de res el CM. La dreta espanyola aposta pel corredor Algesires-Madrid-Zaragoza, que significa un costós túnel sota els Pirineus i que a França no l’interessa.
Després del Pacte del Tinell que no vol una Espanya radial, el PP valencià comença a apostar pel CM, com una estratègia política davant la necessitat de mantenir un discurs regionalista davant la recessió que arriba. L’any 2011 el CM passa a ser prioritat europea. L’Asociación Valenciana de Empresarios/AVE promou que les patronals catalana i valenciana, més de 300 empresaris presents al Palau de Congressos tarragoní aquest dilluns, sumin esforços per exigir aquest eix estratègic, que es necessita com l’aire que respirem. «Vull corredor/Quiero Corredor» és el lema de la campanya. L’acte ha estat el primer del road show «Encuentros por el Corredor del Mediterráneo», que té com a objectiu d’implicar a la societat civil de tot el país en la reivindicació de la infraestructura i que té previstes dues cites més: Múrcia, 14 de març i Almeria, 11 d’abril. Manca planificació i sobretot voluntat política per part del Govern estatal del PP.
Com s’explica que gairebé 1.000 milions d’euros es gastin actualment en la connexió Atocha-Chamartín, quan són diners del CM? Es prioritza l’AVE de Galícia i vés per on el president del Govern i la Presidenta del Congrés de Diputats, abans Ministre de Foment, són gallecs; quina casualitat. A l’Estat, no l’interessa que tota la costa mediterrània, sigui una potència econòmica important i que per ser competitiva requereix un transport ferroviari de primera, no del segle XIX?
L’exigència del món empresarial implica disposar d’una doble via per a passatgers i mercaderies, doble plataforma com a solució definitiva i un calendari amb dades, ja que el reivindicat tercer fil, que s’havia elegit com opció ràpida i provisional, crec que també ha passat a millor vida, pels seus problemes tècnics i Europa ja no hi creu, per tant és una batalla perduda. Es tracta d’un eix vital per a l’economia, la logística i per aquest món globalitzat. Les dades objectives són: l’àrea geogràfica des de Algeciras fins a França passant per Múrcia, València i Catalunya, suposa el 50% de la població, el 45% del PIB espanyol, el 47% del teixit productiu, el 46% del càrrec, el 51% de l’exportació i el 63% del tràfic de mercaderies portuàries. Però la data més vergonyant és el coll d’ampolla entre Vandellós i Tarragona; 45 kilòmetres de via únic, és a dir, «si un tren pasa, los demàs deben esperar».
L’Espanya radial, l’Espanya centralista pesa massa. Hi ha veus molt autoritzades que parla d’una Espanya circular. És vergonyós el menyspreu que, des de Madrid, s’està fent a gairebé vint-i-cinc milions de ciutadans, de tots els colors polítics. El professor Antón Costas, de la Universitat de Barcelona i expresident del Cercle d’Economia, es referia a Madrid com una entitat metafísica.
En el debat, en el clima i en les intervencions Madrid sobresortia com un problema. El centralisme amb estat pur. El Corredor del Mediterrani, que no tenim és una gran vergonya, per tant tothom ha de dir i signar vull corredor.