Per què ens atrau Lourdes?

Elizabeth Ficocelli és una periodista americana que es va proposar escriure un llibre que respongués a aquesta pregunta: Per què Lourdes continua atraient multituds? El resultat va ser Font of Faith, Hope and Charity.

La periodista pensava que tothom a Lourdes entendria l’anglès, però tot i la sorpresa que es va emportar, va poder fer nombroses entrevistes i va concloure: «Hi ha molts factors que atrauen la gent a aquest racó del Pirineu, fins i tot travessant oceans i continents. Certament, es manté l’esperança de miracles físics, com ha passat des dels primers dies de les aparicions. Això s’evidencia en el nombre de pelegrins amb malalties i discapacitats físiques que visiten la capella cada any —més de 70.000-— i en els 100.000 voluntaris que viatgen amb ells per assistir-los durant el seu pelegrinatge.

Menys visibles, però no menys importants, són els pelegrins que van a Lourdes esperant un guariment mental i emocional. Això pot incloure la curació de la depressió, de la malaltia bipolar i de les addiccions de qualsevol tipus.

I per descomptat, la gent també se sent atreta per Lourdes per motius espirituals. Alguns vénen per agrair favors que se’ls han concedit. Altres hi van per respecte a la Mare de Déu i als missatges d’oració i de penitència que va comunicar a la gruta.

La periodista mateixa s’inclou en aquest últim grup, ja que es va veure sorpresa per la conversió espiritual que va experimentar al Santuari en diferents moments commovedors: «les processons, la baixada als banys i en fer una confessió profunda i sentida».

Ficocelli mai no havia estat al Santuari. Va acudir-hi convidada per una organització de voluntaris nord-americans de la Mare de Déu de Lourdes. De manera semblant és com arriben a aquest enclavament marià persones de tot arreu, gràcies al que entre nosaltres és l’Hospitalitat, la finalitat de la qual és l’organització de pelegrinatges buscant amb ells créixer en la fe a Jesucrist i la devoció a la Mare de Déu.

Els qui s’aproximen a aquest lloc de gràcia, en la qual la Mare de Déu es va donar a conèixer a Bernadette, i es prosternen davant la gruta, mai no tornen a casa com abans. Milloren en els seus cossos o en les seves ànimes, tant si són malalts com els que tenen cura d’ells en els seus trasllats i allotjaments.

Aquesta és també l’experiència de les meves innombrables visites a aquest santuari abans i després de ser arquebisbe. Per tot això acompanyo malalts i voluntaris amb la pregària i els meus millors desitjos en els dies del pelegrinatge diocesà, enguany del 8 al 12 de juliol de 2017.