Tribuna oberta
Preus baixos, el nou model de negoci
Advocat
La nova competència a l’hora de buscar clients ha introduït una original manera de comportament, tant pels que «venen» com pels que «compren»; amb l’aparició d’un concepte que ja forma part de la nostra forma de viure, els preus baixos per uns béns i serveis que, fins fa poc, podrien ser prohibitius per la majoria i que avui comporten una oferta generalitzada per la gran part de la població.
Ara ens sembla normal trobar ofertes de vols aeris, nacionals i internacionals, a preus impensables només fa 5 anys; obtenir roba d’alta qualitat i disseny a costos irrisoris, rebre serveis d’assessorament jurídic amb honoraris super competitius o, fins i tot, adquirir un vehicle amb unes propostes econòmiques financeres sense precedents, etc., és a dir, ens estem acostumant a un nou nivell de valors econòmics que ve a trencar un marc vigent i sense fissures, que ha perdurat molts anys.
També el canvi de les fórmules de decisió a l’hora d’optar per una opció o una altra del mercat ha sofert canvis dràstics, així la invasió imparable d’internet, a l’hora d’obrir una nova competència al mercat més proper, és un fet que ben segur representarà una motivació en els nostres hàbits de manera urgent.
Certament tots aquests nous models, que d’entrada podem considerar positius, doncs permeten l’accés d’una gran part de la ciutadania a opcions noves sense vetos en les despeses, comportarà variables a tenir en compte. La nova competència abassegadora és un fet indiscutible que comporta terratrèmols insaciables, però tampoc podem oblidar tot el que afecta qüestions que, a vegades, passen desapercebudes, com la qualitat del que es comercialitza o bé on es troben els límits de la baixada de preus, i sobretot, la garantia que el que s’adquireix reuneix unes mínimes condicions, en funció de tots els àmbits polièdrics que emmarca.
En qualsevol cas, el panorama que comença a ser general i real suposa incidir en temes com la disminució dels costos laborals de les empreses que ens venen aquests productes, sigui en fabricació aquí o a milers de kilòmetres, amb regles d’ordre sociolaboral ben diferents de les nostres; però també s’hauria de parlar que la figura del consumidor va canviant i comença a ser vital per l’èxit o fracàs d’unes ofertes barates però amb determinats requisits. El «propi creixement informatiu» de la gent, cada cop més evident, la fi de la fidelitat i una confiança que no és captiva, són exemples de la metamorfosi que comporta la nova evidència, on es busca «la millor oferta i el millor preu» en uns mercats que són cada cop més forts i oberts.
Fins fa ben poc, eren les marques qui manaven i dirigien la capacitat decisòria de compra, però avui són les empreses qui s’han d’adaptar als consumidors, que són el centre del mercat, per tant, sembla evident que aquesta és la línia que es començarà a consolidar en els anys vinents, que fins i tot veurem enfortir-se més com una qüestió sense límits, amb l’aparició de nous negocis que, per molt que vulguem limitar, seran realitat, més aviat que tard, amb «desfetes» de sectors que semblaven intocables i que avui tenen una amenaça a la qual no es pot fer front des de la història sinó, exclusivament, en funció d’una adaptació als nous marcs de convivència i interès general.
En definitiva, el low cost és aquí i no crec que tingui intenció de marxar, per tant, seria aconsellable assumir-ho amb totes les seves variables, especialment per aquells que poden veure en perill el seu esforç, indiscutible, però avui sota mínims, per una realitat incontrolada i abassegadora.