Torredembarra: el terratrèmol

Arriba a les meves mans un exemplar del 2013 d’un informe que va realitzar el Defensor del Pueblo on anomenava a Torredembarra com uns dels pobles que menys col·laboraven amb aquesta institució. No és d’estranyar. Eren temps molts foscos, i la transparència no era pas el fort d’aquell govern que era capaç de mantenir sense respostes a preguntes de l’oposició durant més d’un any sense que ningú del Govern alcés el crit al cel. Clar que eren al Govern, i ja se sap, «jo no sabia», «jo hi era, però no m’informaven», «prou feina tenia jo...».

És sorprenent com la dreta amaga les seves vergonyes, i com alguns d’esquerres fan d’aprenents però no els arriba ni tan sols a imitar dignament (segurament hi ha més vergonya). Però la dreta té la mà trencada amb aquestes coses. Només cal mirar quins resultats ha tret el PP després de tenir entre les seves files el nombre més gran d’imputats en una democràcia. Cosa mai vista. Però ho porten de meravella: «jo no sé res». «El meu marit», «jo hi era però prou feina tenia...» En fi com aquí, però amb més «pedigrí». Torredembarra està vivint ara una tremolor digne de novel·les de Frederick Forsyth, per la seva intriga de papers ocults, informacions que van i venen, acusacions, males arts, conjures, intrigues....

Però el cert és que, a hores d’ara, ningú sap l’entrellat de tot plegat. Una informació, contrastada o no (no sé sap), ha fet que de nou, l’oposició més dretana del poble, mogui cel i terra per derrotar a un govern què creuen indigne de representar a Torredembarra (ho han dit més d’un cop), no com aquell que tenia informes negatius del Defensor del Pueblo, que si era un Govern com «cal»... Algunes hi eren!!! El cas Sunyer o Suñé (depèn qui escriu) ha estat l’excusa perfecta per retornar a la demagògia d’inculpar sense tenir proves reals. No proves de «pa amb tomàquet» o de fireta, proves com ara: una denúncia, una citació al jutjat...

Però clar, com sempre i segons la filosofia i l’argumentari elemental polític: «És l’altre qui ha de demostrar la seva innocència, i com més parlem, més indignats ens demostrem i més acusem el Govern i a l’Alcalde d’inoperant i de voler guardar la cadira (que va bé aquesta frase amb el desprestigi dels polítics actuals, oi?) més sortirem a la premsa, més es parlarà de nosaltres i més deteriorarem la Institució i als polítics». És com si volguessin acabar la feina que no vam acabar durant l’altre Govern.

Sigui com sigui, hem de reconèixer que l’oposició fa la seva feina, ben feta o no, però la fa, com també hem de reconèixer que el Govern va un xic lent, o potser massa ocupat en treballar per desfer els embolics d’anteriors anys i per posar bases d’un nou estil polític més sensat que fins ara. No podem perdre energies constantment amb casos sense, de moment, solvència jurídica.

No crec que l’oposició tingui moltes queixes de la gestió actual del Govern, de fet poques coses en diuen, i clar, els preocupa més com enfonsar-lo amb casos que, alguns per deixadesa (com jo) altres per ser persona-humana (com li agrada dir a algun Regidor), o bé per una notícia publicada a un medi, tenen més ressò mediàtic que no pas una rebaixa en els preus de les escoles públiques municipals, o bé una comissió per estudiar la millora de la circulació, o l’arranjament de voreres per facilitar la vida a persones amb problemes de mobilitat, o bé per accions socials com ara multar a bancs amb pisos buits... I un llarg etcètera de coses «poc importants» La intenció i l’objectiu ja està aconseguit: intentar que el Govern tremoli i crear un terratrèmol que, probablement, és més fictici que no pas real. O potser llegeixen molt en Frederick, cosa molt lloable per altre cantó.