Primer aniversari del pacte de la catifa

Fa poc més d’un any que el PSC de Tarragona va decidir fer vincle de govern amb PP i UDC, l’aliança més conservadora que ens puguem imaginar. La nostra ciutat obria el camí que després seguiria el partit de Susana Díaz entregant les claus de l’Estat a Mariano Rajoy. Aquest acord de dretes va ser irònicament anomenat «pacte de la catifa». L’objectiu no era combatre la corrupció sinó defensar els grans projectes de ciutat. Vegem-ho, doncs.

Els Jocs del Mediterrani 2017 han fracassat. En el seu lloc tenim uns Jocs pel 2018, amb la mateixa fumarada d’incerteses que en el primer cas, però amb molta menys credibilitat i moral que abans. La responsabilitat del desastre és compartida. És cert que l’Estat ha girat l’esquena a Tarragona, que sí ha pogut comptar amb la lleialtat de la Generalitat i la Diputació. Però també és cert que el govern socialista (i popular) ha errat la planificació en totes les seves vessants. Allò que ens venien finalment era fum.

Sentir que Ballesteros disculpa l’actuació de l’Estat amb Tarragona fa certa vergonya. La cantarella del «pobre govern en funcions» no cola; un govern en funcions té vàries formes per garantir el finançament. I si no les tingués (que les té), el PP ha disposat de molts anys de govern sense funcions per materialitzar els seus compromisos i no ha volgut. Tots dos, el govern central i municipal, han tingut temps de sobres per enllestir llurs respectives obligacions, de manera que les excuses valen poc.

El «pelotazo» de Santa Gadea s’ha desplomat. I aquesta era la gran aposta del trident de la catifa per a gestionar el llegat dels Jocs. Hem treballat molt per evitar aquesta barbaritat, i el resultat ha valgut molt la pena. Hem aturat un projecte que suposava regalar 150 milions d’euros dels tarragonins a una empresa privada de Madrid. El problema rau en què el govern encara no té massa idea sobre com gestionar el llegat dels Jocs. Ara faltarien 4 mesos per la celebració dels Jocs: us n’adoneu del grau d’improvisació?

El macroprojecte urbanístic de la Budellera, amb el suport del govern i la nostra oposició, ha patit un fort revés. El que és més preocupant és veure un govern tant d’esquena als interessos de la ciutat. Segurament aquest fracàs n’assenyala un de més profund: el govern socialista no té intenció de recuperar el centre de la ciutat i cohesionar-lo amb ponent. I aquest sí que era un projecte de ciutat de veritat! Per acabar, l’ombra de la corrupció d’Inipro s’estén sota la catifa. És molt desagradable pensar que hagi pogut haver una campanya de promoció de l’alcalde Ballesteros finançada amb els diners de serveis socials, tal com assenyala la interlocutòria judicial. La decisió del jutge d’ampliar la imputació a la consellera Floría i mantenir la de l’alcalde només fa que afegir gravetat a la sospita.

Encara que desafortunades de nou, no em sorprenen les paraules del tinent d’alcalde Prats –conseller a qui admiro per altres qüestions–: «El jutge d’Inipro que determini el que vulgui; el pacte de govern està per sobre». Suposo que era una forma de celebrar i refermar el compromís de la catifa en el seu primer aniversari. Una fotografia que ja no compta amb el Sr. Fernández, que no sé per quina suma de les raons esgrimides en aquest article va decidir abandonar el vaixell pocs mesos després de pujar-hi. Nosaltres seguim treballant per construir una alternativa d’esquerres oberta i honesta. El projecte faraònic que realment mereix Tarragona és el canvi.