Els Jocs 2018 i els tarragonins

Dies enrere, tots els mitjans de comunicació es feien ressò de la primera visita a Tarragona de Lete, Secretari d’Estat de l’Esport. Tant Ballesteros com Lete han assegurat, per activa i per passiva, que la tesi que els Jocs no se celebrin no ha estat sobre la taula, i que a hores d’ara és una opció impossible. «Ara sí que veig la llum al final del túnel», ha reblat Ballesteros. Lete li ha agafat el guant i ha afegit que «jo la veig tan clara, que m’estic encegant.»

El president del CSD ha confirmat que es prorrogarà un any la declaració dels Jocs Mediterranis com a esdeveniment d’interès públic, cosa que permet exempcions fiscals als seus patrocinadors, i el CSD ara ja està com a membre del comitè organitzador. També s’ha volgut desvincular l’aportació econòmica per Tarragona 2018 i l’aprovació dels pressupostos d’enguany: «Si no hi ha pressupost, buscarem els diners per vies alternatives.» Segurament els pressupostos de l’Estat no contemplaran cap euro pels Jocs.

«El compromís és ferm i en tenim una xifra estimada, que prefereixo no fer pública. Abans de dos mesos la fixarem en un protocol de col·laboració i en buscarem el finançament adequat, sigui a través d’Esports o d’altres departaments», ha manifestat Lete. En declaracions fetes després de la reunió davant dels mitjans de comunicació l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, s’ha mostrat molt satisfet per la visita i els compromisos establerts amb el nou Secretari de l’Estat, «un compromís que ve tant de la Secretaria de l’esport com del President del Govern i fins al darrer implicat en els Jocs» i ha anunciat un dels acords establerts que més el satisfà com és «la incorporació immediata del govern central al comitè dels jocs»; finalment i davant les preguntes dels periodistes ha recalcat de manera contundent que «la NO celebració dels Jocs és impossible».

Per la seva banda, el Secretari de l’Estat per a l’Esport, José Ramon Lete, ha confirmat «el compromís per escrit amb els Jocs Mediterranis del 2018 abans del mes d’abril que concretarem a través d’un protocol» i ha destacat que «el govern estarà a l’altura del que es mereix aquest esdeveniment i buscarà la via de finançament per tenir els Jocs», amb empreses com Loterías del Estado, per exemple. El Secretari va resumir la seva visita com «la materialització d’un compromís ferm econòmic, institucional i de lleialtat als Jocs».

Tot i aquestes declaracions la pregunta que tothom es formulava era: què ha vingut a dir el Sr. Lete? Doncs que l’estat estarà a l’altura de la situació.

Allò que ningú explica és qui determinarà quina és, en realitat, la «situació». I també ha dit que l’Estat ja ha posat diners i va donar facilitats (fiscals). A hores d’ara, hi ha molts tarragonins que tenen molts dubtes... Els dubtes són molts. Ni la visita del secretari d’estat ha estat capaç de dissipar els dubtes. El CSD assegura la viabilitat econòmica dels Jocs o només es comprometrà a «ajudar» en allò que estigui al seu abast? L’aportació al pressupost operatiu serà dinerària o a compte dels beneficis fiscals prorrogats?

El CSD entrarà a la Fundació directament o caldrà un procés de reformulació estatutària de la mateixa? El Comitè Organitzador diu tota la veritat i només que la veritat, o amaga alguns «detalls menors»? Quines empreses públiques es faran càrrec del pressupost necessari per celebrar els jocs? Fins avui dia, cada cop que els Jocs de Tarragona s’han trobat en una cruïlla d’esdeveniments, els més pessimistes i malfiats han guanyat totes les apostes. La manca de concreció i les evasives del secretari d’estat, gallec per cert, en la seva compareixença davant els mitjans de comunicació tarragonins no permeten abonar-se a l’optimisme cofoi del batlle i la seva afirmació que «els Jocs ara sí que sí», més aviat aconsellen molta prudència amb alguna dosi d’escepticisme.

La metàfora de la llum al final del túnel se li pot girar en contra si Madrid acaba donant una resposta a la gallega, sobretot tenint en compte que tant Lete com Rajoy són, curiosament, de la pàtria gallega.

El guió dels jocs continua en obert, però a mi el que més em sorprèn és que hi ha tarragonins que frueixen, gaudeixen que tot plegat sigui un fracàs. Sobretot, si finalment no es fessin els jocs. Sembla que en l’ADN del tarragoní, d’alguns/bastants tarragonins, està inculcat el pessimisme, la derrota, que tota la ciutat està sempre paralitzada, mai es fa res i tot són problemes. Es critica per criticar. I aquests, els crítics, què fan per Tarragona? M’oblidava, fan la critica sense fonament. Faci el que es faci, independent de qui mani, tot està malament, força malament. Aquesta és la realitat que envolta el cel blau i lluminós de la Tarragona romana, medieval, modernista, serrallenca, marinera. Aquest estiu la naviliera Costa farà un creuer que sortirà i arribarà a Tarragona. Les escales tècniques són les ciutats de Gènova, Alguer, Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Doncs bé, l’altre dia compartint sopar amb un ciutadà, que va ser primer tinent d’alcalde, em deia que seria un fracàs aquest creuer. Vol que sigui un fracàs?

Doncs el seu pronòstic és així i viva la pepa!!! Ja sé que tots els tarragonins no són així, però en el DNI de molts tarragonins existeix aquest signe d’identitat, per què serà? Raó històrica? Raó fonamentada? Raó profunda? O es tracta, d’una raó sense raó?