Sant Josep, en el centre de la història

Santa Teresa de Jesús tenia 27 anys, es trobava prostrada al llit, no podia caminar, a vegades s’arrossegava per terra. Arriba a tal extrem de gravetat que se la dóna per morta. En aquestes circumstàncies recorre a sant Josep i la seva vida va tornant a la normalitat a poc a poc. Des d’aquest moment la devoció al sant i la familiaritat amb ell marcarà la seva vida. Partint d’aquesta realitat escriu: «Vaig prendre sant Josep per advocat […]; i ell va fer, com qui és, que pogués aixecar-me i caminar i no estar impedida» (Llibre de la Vida, 6).

Partint d’aquesta experiència tan decisiva en la seva vida, va recomanar la devoció a sant Josep i la seva poderosa intercessió: «No recordo ara haver-li suplicat res que hagi deixat de fer.» En les seves fundacions a totes posa el seu nom: Monestir de Sant Josep d’Àvila, Monestir de Sant Josep de Medina del Campo, i així els de Malagón, Toledo, Sevilla, Salamanca, Segòvia, que va inaugurar el mateix dia de Sant Josep, l’any 1574, etc.

La santa d’Àvila va donar un gran impuls a la devoció al sant fuster de Natzaret i després altres autors han ajudat a fer que la devoció a sant Josep s’estengués a tota l’Església.

Bernard Martelet, autor de Josep de Natzaret, l’home de la confiança, explica, utilitzant conceptes d’avui: «El seu document d’identitat no conté cap dada interessant. No se sap ni el lloc ni la data del seu naixement. No ha deixat cap escrit ni cap obra d’art. No se cita cap paraula seva. Els autors clàssics i escriptors contemporanis seus no fan cap al·lusió a la seva persona. Tot el que se sap d’ell està contingut en alguns versets dels Evangelis, com a molt una dotzena.»

Això no obstant, el seu nom es troba en el centre de la història. Casat amb la Mare de Déu, va ser el pare de Jesús, el cap de la Sagrada Família, i els pocs trets que coneixem de la seva vida són lliçons impagables: el seu amor a Jesús i a la Mare de Déu, la seva humilitat, la seva vida de treball, la seva obediència prompta, la seva resolució per marxar a Egipte, la seva acceptació del misteri quan no comprèn algunes coses i sens dubte les ha de meditar en el seu cor, com feia Maria.

Aquest any la seva festa cau en diumenge, la festa del Senyor. Que el sant ens porti a Jesús en la nostra vida de cada dia.