Millorem el centre, millorem la ciutat

Tarragona és una ciutat amb un potencial espectacular, no en tenim cap dubte ni els tarragonins ni els turistes que ens vénen a visitar. Potser aquest és el principal problema de la nostra ciutat, que té molt de potencial però aquest potencial no acaba d’esclatar. Diversos són els problemes que fan que la ciutat no esclati. Un d’ells, potser, és que el centre comercial i turístic s’està convertint en una zona menys atractiva del que era abans.

Només entrar a l’ajuntament vam tenir clar que a la ciutat li faltava un radiografia de la seva situació actual, què té i què li manca a cadascun dels barris que la componen. Aquesta setmana s’ha presentat el pla d’equipaments de Tarragona. Aquest llibre blanc dels equipaments ens ha servit per aportar llum a alguns temes sobre els quals teníem sospites, però no certeses. És fàcil per a tothom observar que el centre de la ciutat s’està despoblant. Sembla lògic pensar que si el centre va quedant desocupat, és perquè la gent es trasllada cap a altres barris.

Les previsions de creixement que teníem a la ciutat pronosticaven que l’any 2026 Tarragona tindria més de 250.000 habitants. Això va portar a pensar per on podria créixer Tarragona i es van desenvolupar diversos plans urbanístics que potenciaven el creixement per Llevant, amb la Budellera i Terres Cavades com les dues grans zones abanderades d’aquest creixement. Fa temps que defensem que el nostre model de ciutat implica rehabilitar els pisos buits del centre i per unir-lo amb els barris. No tenim cap dubte que el Francolí ha de ser el punt de trobada que agrupi els tarragonins al seu voltant. El pla d’equipaments presentat aquesta setmana ens dóna la raó. El pla, elaborat per dos professors experts de la URV, confirma que el creixement de la ciutat no serà ni de lluny aquell que es pronosticava. De fet pels 20 anys vinents les previsions oscil·len entre guanyar 11.000 tarragonins (situant-nos en 143.000 habitants) o perdre’n 17.000 (quedant Tarragona amb aproximadament 114.000 habitants).

Amb aquestes dades a la mà es fa difícil justificar la creació de noves zones urbanes de grans dimensions, com ara l’edificació de la Budellera, que suposaria tenir més de 15.000 habitatges nous a la ciutat. La principal dificultat de créixer per aquestes zones és que moltes persones abandonaran el centre o altres barris per anar a viure allà. Que els locals comercials i els habitatges de la zona més històrica de Tarragona es vagin quedant buits complica molt la situació de la ciutat, que cada vegada ha de fer més esforços per conservar els seus botiguers i els seus veïns.