Pericos de Tarragona

Em plau enormement que la nostra estimada ciutat, Tarragona, ja tingui una penya de passió blanc-i-blava, de seguidors de l’Espanyol. Després de mesos de treball intens, i de molta generositat per part de molta gent, divendres passat vàrem dur a terme, amb un sopar de germanor, la constitució oficial de la penya pericos de Tarragona. Vull, en primer lloc, agrair l’esforç dels impulsors de la penya i en especial del nostre president, Carlos Albiol, en la consecució d’aquesta nova penya blanc-i-blava a la ciutat que neix amb tant de vigor i empenta. I quan parlo del Carlos parlo també del Franc, del Toni, del Jordi, del Pep, i de tants i tants amics i amigues que formem part de la gran família perica tarragonina. No us cito a tots pel perill de deixar-me a algú. Moltes gràcies a tots per la vostra implicació!

Vull també animar a tots els tarragonins i tarragonines que comparteixin les nostres tres grans passions a què s’uneixin a la nostra penya. I quines són aquestes passions? Ras i curt: Passió per l’Espanyol, passió per l’esport i passió per Tarragona.

Igual com els tarragonins, els pericos no hem tingut mai les coses fàcils i sabem el que és treballar de valent per defensar els nostres colors i els valors que ens identifiquen d’esforç, lleialtat, respecte i compromís. Per tant, sigueu tots benvinguts, trobareu les portes obertes i gaudireu d’un àmbit, únic i familiar, que va més enllà d’un viatge en autocar o dels 90 minuts que dura un partit de futbol.

Podeu contactar amb nosaltres i trobar-nos a les xarxes socials de facebook, twitter i instagram i seguir-nos també el nostre blog –pericosdetarragona.wordpress.com– o a través del mail pericosdetarragona@gmail.com. La nostra seu social està al bar Mònaco del carrer Pere Martell de Tarragona.

Parlava abans del respecte perquè és un dels elements d’identitat bàsics de l’ADN perico i, sens dubte, de pericos de Tarragona. Tots aquells que, com jo mateix, venim de nissaga espanyolista sabem que l’esport és respecte i que la mesura humana dels clubs no està determinada per la quantia dels seus ingressos econòmics sinó pels valors ètics que assumeix. La gran riquesa de l’Espanyol, sempre ho he defensat, és la vitalitat dels seus seguidors i de la seva massa social que porta els colors blanc-i-blaus fins a l’últim racó del país. Aquests valors de respecte i consideració per als propis i per als equips rivals, que vaig aprendre de petit quan anava al camp de l’Espanyol amb el meu pare, són els mateixos que intento transmetre ara als meus fills, tant en la pràctica esportiva com en altres àmbits de vida. Tarragona, una ciutat amb un dinamisme extraordinari i amb un activisme associatiu incomparable, no era ella mateixa si no comptava amb una penya social perica que aplega i dóna resposta al sentir de centenars dels seus fills i filles.

Portarem amb orgull la bandera de Tarragona a l’estadi de Cornellà perquè ens sabem hereus d’una tradició tarragonina heroica que sap defensar la dignitat d’una causa sense tenir en compte els possibles rèdits o beneficis, i que sap perseverar amb constància fins assolir el repte que s’ha proposat.

No som tan sols una meravellosa minoria, que també, som un conjunt de tarragonins i tarragonines que quan enlairem els colors blanc-i-blaus exercim també la nostra identitat tarragonina, que és rica i plural. Per tant, reitero, amb il·lusió, la invitació a sumar-vos a la nostra penya i acabo amb una exclamació que em surt del cor i que estic segur que serà compartida per molts dels que estigueu llegint aquestes línies: Visca Tarragona i visca l’Espanyol!