Plou sobre mullat

Els pressupostos generals de l’Estat que ha elaborat el Govern del PP han tornat a passar de llarg de Tarragona. La veritat és que tampoc ens sorprèn perquè és una constant que s’ha mantingut d’ençà que Rajoy és president del Govern i el PP governa al conjunt de l’Estat. Aquest cop, però, hem de lamentar –i denunciar– que les inversions territorials reals destinades a les comarques tarragonines cauen fins a límits realment grotescos: només 227 milions d’euros per la demarcació de Tarragona. Menys que fa dos anys, menys que l’any passat, menys que mai... Tan sols cal recordar quina va ser la inversió destinada a Tarragona en el darrer any de Govern socialista: 527 milions d’euros. És a dir, amb el PP al Govern hem passat de 527 milions d’euros d’inversions per Tarragona a tan sols 227 milions d’euros enguany. O el que és el mateix, 300 milions d’euros anuals d’inversions per les nostres comarques que s’han volatilitzat dels pressupostos. Amb quin criteri? Tampoc ho sabem perquè mai se’ns ha donat cap explicació (potser perquè és impossible d’explicar).

Per ser justos o equànimes la bona notícia és que els Jocs Mediterranis de Tarragona finalment apareixen en els pressupostos. Ara bé, tret d’això les necessitats més imperioses que necessiten les nostres comarques continuen a l’oblit del Govern del PP. Pràcticament res per l’N-340 al seu pas per la província i només 13 milions d’euros, partida absolutament raquítica, per prolongar l’autovia A-27 fins a Montblanc. A aquest pas les reivindicacions tarragonines en relació a les infraestructures bàsiques pels ciutadans d’aquestes comarques es convertiran en una mena de mantra que es repetiran any rere any davant la desídia del Govern de Rajoy... Però el pitjor no són les infraestructures que, al cap i a la fi, són obra pública. El pitjor és que amb aquests pressupostos a la mà es beneficia a aquells que més tenen i es perjudicarà els treballadors, pensionistes i emprenedors de les comarques tarragonines. Per exemple, són un torpede directe a la línia de flotació al poder adquisitiu dels més de 170.000 pensionistes que tenim a la província, ja que les seves pensions quasi es congelen (només «pugen» un 0,25%) mentre que la previsió de la inflació és del 3%. I el mateix per als treballadors públics que rebran un «generós augment» de l’1% del seu salari, molt inferior a l’augment real del cost de la vida. És a dir: devaluació real de salaris, precarització del treball i pensions congelades, la fórmula clàssica de la dreta per «sortir» de la crisi. Mentrestant, a l’altre costat de la galàxia social els que més tenen continuaran beneficiant-se de la baixada d’impostos, ja que es manté la injusta rebaixa de l’IRPF adreçat a les rendes altes. A aquest col·lectiu dels més rics i mega-rics cap esforç benefactor els és negat pel Govern del PP...

Els socialistes, per contra, sempre hem defensat que cal reformar en profunditat el nostre sistema fiscal per fer que paguin més aquells que més tenen, lluitar de veritat contra els delinqüents econòmics que evadeixen els seus milions cap a paradisos fiscals tipus Panamà i reformar l’impost de societats, a banda de derogar la reforma laboral que tanta precarització ha provocat al mercat de treball real. A més, els socialistes defensem que les pensions han de tornar a vincular-se a l’IPC, igual com els salaris públics. Com pot ser que se’ns intenti vendre com un «augment» de les pensions i dels sous el que és una nova devaluació del poder adquisitiu de pensionistes i treballadors? És que ens prenen per ximples? I el mateix maltracta que rep la gent gran la reben els joves. Uns joves que han vist desaparèixer totes les ajudes socials que va impulsar el Govern socialista i que contemplen, perplexos, com cada any baixen les partides destinades a beques d’estudi.

Aquest cop els responsables del PP han tingut la indecència d’anunciar a bombo i plateret un «augment» de la partida de beques de 4 milions d’euros, el que suposa una «pujada» del 0,3% en relació a la inversió en beques de l’any passat. És, realment, una presa de pèl de traca i mocador. Ja anuncio que els socialistes presentarem una esmena per augmentar les consignacions pressupostàries destinades a beques per als joves en 500 milions d’euros per tant que, com a mínim, la quantia total inclosa al pressupost sigui de 2.000 milions d’euros. És el mínim del mínim que ens demanen els nostres joves. En definitiva, plou sobre mullat, i ens tornem a trobar amb uns pressupostos de l’executiu de Rajoy que desinverteixen a Tarragona, aposten per les rendes altes i no fan res per combatre l’augment de la pobresa i de les desigualtats socials que han augmentat amb el PP al Govern. Malgrat això els socialistes no ens rendirem i defensarem una alternativa a aquests comptes que redueixin la desigualtat, facilitin la creació de treball de qualitat i incloguin les inversions tarragonines que el PP, un any més, s’ha deixat a la calaixera.