Per a tothom?

He llegit amb molt d’interès l’article del delegat del Govern al Camp de Tarragona, senyor Peris, sobre els pressupostos de la Generalitat per enguany. El primer que crida poderosament l’atenció és que mentre es pot llegir diverses vegades la paraula «referèndum» a l’article no hi ha ni rastre de «Tarragona» o «comarques tarragonines» en el mateix.

Seria raonable pensar que el delegat territorial del Govern donés compte de les inversions territorials de la Generalitat a les comarques que formen part del seu àmbit de representació. Seria encara més raonable si recordem que la inversió a casa nostra és raquítica i que ens trobem en els paràmetres d’inversió més baixos de la nostra història democràtica. Sembla raonable per a nosaltres però no ho és pel delegat perquè Tarragona i les comarques tarragonines són absents de l’article (com també són pràcticament absents dels pressupostos).

De fet, el senyor Peris dedica la seva intervenció a fer un panegíric del caràcter social dels comptes de la Generalitat per enguany. Són pressupostos socials, afirma. Fruit del seu entusiasme fa una consideració que en un país, efectivament, normal seria innecessària: diu que són uns pressupostos pensats per a tothom, «tinguin o no una bandera –la que vulguin- al balcó de casa seva», segons afirma textualment. Considero aquesta asseveració un lapsus freudià. Cal que un representant institucional digui que el Govern quan elabora els pressupostos no pensa si beneficia o no a persones que tenen banderes penjades al balcó de casa? Només faltaria que no fos així! La mateixa pregunta, encara que sigui retòricament, ens dóna una idea de fins a on han arribat alguns en el debat identitari...

Pel que fa al presumpte caràcter social dels pressupostos tan sols aconsello a aquells que estan llegint aquestes línies que vagin a Internet i llegeixen que diu la federació d’associacions del tercer sector de Catalunya (les entitats que atenen l’augment de la pobresa i les desigualtats socials) sobre aquest suposat caràcter social dels comptes del Govern. O que comprovin a la seva vida diària quina és la realitat de la pluja d’inversions «socials» que diu el senyor Peris. De fet el Govern del PP també ha dit el mateix, també ha presentat els seus darrers pressupostos com «els més socials de la història». Tot és «super-social» malgrat que ningú ho noti a peu de carrer. En fi... Finalment el delegat del Govern es queixa que no poden fer més, ja que tenen «les mans lligades» (suposo que fent referència implícita a l’acció del Govern espanyol).

Ha de millorar la Generalitat el seu finançament? Sens dubte, igual com han de millorar les fonts de finançament dels ajuntaments i les aportacions que reben de la Generalitat. Ara bé, el mateix vicepresident Junqueras va afirmar a la presentació dels pressupostos que contemplen un volum inversor superior als 22.000 milions d’euros i amb 22.000 milions d’euros –que no són cap bagatel·la- alguna cosa s’ha de poder fer, dic jo amb humilitat.

Per exemple, d’aquests més de 22.000 milions d’euros es destinen menys de 47 milions d’euros a inversions directes a les comarques del Camp de Tarragona. Com és possible això senyor Peris i senyors del PDCAT, ERC i la CUP? Per què si Tarragona representa el 10% de la població i el 10% del PIB català tan sols rebem el 5% de les inversions de la Generalitat? Per què mai ens donen una resposta als ciutadans de les comarques tarragonines quan els socialistes preguntem les raons d’aquest maltracta sistemàtic?

No senyor Peris, no amaguem els errors i les injustícies polítiques darrere de la paraula talismà «referèndum». Només que el Govern de Junts pel Sí i els seus companys de viatge de la CUP haguessin aprovat les esmenes socialistes que demanaven una major contribució a les rendes altes i grans corporacions empresarials del país haguéssim disposat de 8.000 milions d’euros addicionals per a inversions socials als pressupostos. Uns recursos que s’haurien pogut invertir en escoles bressol, beques universitàries per als joves catalans, mesures concretes i reals contra la pobresa energètica, foment de la innovació i creació de nous llocs de treball, etc.

Van ser rebutjades. Igual com la majoria de les nostres propostes que demanaven un increment de les inversions a les comarques tarragonines.