Per un urbanisme al servei de Tarragona

Quan plantegem que cal un canvi en l’urbanisme a Tarragona se’ns plantegen dos tipus d’oposicions. Una és aquella que diu que «aquestes coses val més no tocar-les», en el sentit que impliquen massa esforç abans d’aconseguir un acord. L’altra diu que «aquestes coses val més no tocar-les», però ara en el sentit que no s’ha de fer enfadar ningú que sigui massa poderós. El cas és que a ERC-MES-MDC no ens convencen ni la mandra ni la por.

Diagnostiquem tres grans problemes en l’urbanisme de Tarragona, a banda de la sordesa amb la ciutadania. El primer és el risc real de trinxar el llevant i les zones de més valor natural, paisatgístic i patrimonial. Es tracta del problema mediàtic. El segon és el deteriorament del centre de la ciutat (els eixamples, la part baixa i la part alta), amb el gradual empobriment poblacional, comercial i arquitectònic. Es tracta del problema creixent. Devastador, per cert.

El tercer és la fragmentació de la ciutat, que és el problema profund i silent. S’ha alimentat amb la política del «feu, feu... i què hi ha de lo meu?», basada en el domini de les iniciatives particulars sense un lideratge de ciutat clar. Per això a Tarragona hi ha tants nuclis de població allunyats i desvinculats els uns dels altres.

Encara que el lector no s’ho hagi plantejat, en paga les conseqüències: amb uns serveis més cars (neteja, mobilitat,...), amb desigualtats socials (barris segregats per classes, origen, oportunitats...), i amb un sentit de pertinença fràgil i dispers. En definitiva, amb una ciutat sense projecte comú. I, és clar, compartir projecte de ciutat comença pel més elemental: les persones, les cases i els carrers.

Continuar endavant amb aquest model de creixement faria un mal immens a la ciutat sense massa justificació. El recent Pla d’equipaments bàsics de Tarragona, fet per la URV a encàrrec de l’Ajuntament, inclou un estudi demogràfic que preveu un prolongat estancament poblacional: entre 114.259 i 143.692 habitants el 2036 (el 2016 n’érem 131.094). Això fa absurd construir barris gegantins per deixar-los buits, a mig fer o... vendre’n els pisos a gent que despobli encara més el centre!

Tot amb tot, tenim milers d’habitatges buits i milers més estan projectats al barri d’Ikea, Joan XXIII i l’entrada de la carretera de Valls, entre altres. Els que sostenen que hi ha risc d’estrangular l’oferta necessària, s’equivoquen. D’oferta n’hi ha i n’hi haurà.

Recomanem escoltar els especialistes en la matèria, la majoria dels quals defensen un canvi de paradigma. Menys depredació extensiva i més qualitat, revalorització i aprofitament. Un model on els instruments urbanístics estiguin al servei de la ciutadania i no al revés. Un model alternatiu al del boom immobiliari. Alternatiu i millor.

Proposem un urbanisme que escolti i estimi la ciutat. A curt termini, salvar la Budellera i protegir l’anella verda. A mitjà termini, recuperar la vitalitat del centre. I a llarg termini, cohesionar la ciutat a través del Francolí. Dibuixem una Tarragona diversa i plural, però amb un sol projecte de ciutat, un centre fort i un llevant verd.