Un superàvit que menysprea la nostra cultura

Malauradament, massa sovint es veu la política cultural com un tema de menor importància respecte a les necessitats més urgents de les persones. No obstant això, és ben clar que la cultura també és una necessitat. La música, el teatre, la dansa... totes les disciplines artístiques són el motor del coneixement i de la creativitat. Per això, estimular-les és millorar la qualitat de vida de la ciutadania. Una ciutadania que tant pot exercir de públic com d’artista.

Què es pot fer a Salou, on el menyspreu per la nostra cultura sembla que s’ha instal·lat des de fa molts anys al govern? Es tracta d’un municipi que disposa d’equipaments culturals, com el Teatre Auditori o la Torre Vella, un modern i l’altre antic, modèlics. Això sí, cal potenciar-los, cal dotar-los d’una bona programació cultural, per tal que deixin de ser capses precioses buides.

Una lectura de la programació d’abril a juny del Teatre Auditori de Salou (TAS), que enguany fa quinze anys, és decebedora. Aquesta és la manera de celebrar un aniversari? I la decepció es converteix en indignació si es recorda que en el passat Ple del 29 de març es va donar compte de la liquidació del pressupost de 2016, amb un superàvit de més de 5,6 milions d’euros. Està clar que la promoció de la cultura és una qüestió de valors i de voluntat, més que de pressupost. Per això, la majoria de municipis propers, menys rics, com Reus, Cambrils o Valls, per exemple, tenen una bona programació cultural, tot i haver patit fortes retallades durant la crisi.

Una decepció que prové tant de la qualitat dels espectacles programats com pel fet que són creats lluny del nostre país. Potser cal reivindicar també, com es fa amb el menjar, artistes de quilòmetre O. Doncs si els aliments alimenten el cos, la cultura alimenta l’ànima, fa bategar el cor, fa treballar el cervell i posa en marxa els sentits. I com més propera és, més agrada i més emociona.

Tothom reconeix que la música catalana ha tingut des de de les darreres dècades del segle passat, solistes i grups de qualitat i amb personalitat. I durant aquesta primera dècada del segle XXI encara ha aconseguit un major nombre de seguidors. Manel, per exemple, ha assolit tres números u de vendes consecutius a l’estat espanyol.

Cantant en català, és clar. Un grup que el 12 i 13 de maig està previst que actui a Londres i a Dublín. És només un exemple. Txarango, que acaba de treure un nou treball discogràfic, té programat el proper 16 de juny un concert a Amsterdam. Doncs aquests dos grups, o molts altres com Gossos, La Pegatina, Gertrudis, Cesk Freixas, Joan Rovira..., la llista és interminable, no apareixen a la programació d’aquesta primavera del TAS. En canvi, sí s’ha programat un concert del cantant David Bustamante, que ha costat molts diners - diners que són de tota la ciutadania -o l’actuació d’alguns monologuistes, més propers al riure fàcil que a la reflexió.

En definitiva, urgeix un Salou que s’estimi la cultura, provingui d’on provingui. I que també promogui els artistes del nostre país, que han estat històricament, ho continuen essent en l’actualitat i ho seran en el futur, un factor clau per al progrés del nostre país.