La cotització de les màquines

L’evidència del fracàs del model laboral que ens ha servit els darrers anys i que avui es troba en decadència, és un fet a valorar en la seva justa mesura, especialment si som capaços de trobar les alternatives possibles per fer els canvis que calguin i deixar de costat la frustració existent, que afecta milers de persones, que veuen vedat el seu accés al món laboral, malgrat i tenir una formació del més alt nivell i la capacitat indiscutible per reciclar-se a un model en caiguda lliure.

Les raons perquè estem aquí ubicats, són moltes i molt difícils de conjugar, és a dir, el tema és tan polièdric que les explicacions lògiques suposen un entramat que a vegades pot fer-se incompressible, fins i tot pels que estudien i treballen el tema.

El que és evident, també, és que la situació que patim té conseqüències de tot ordre com poden ser les mateixes pensions de la gent que ja ha deixat la feina i que ara rep una compensació merescuda per la seva implicació i sacrifici de molts anys, i en aquest punt, difícil i complicat, es produeixen diàriament posicionaments confrontats sobre la mateixa viabilitat i les actuacions a endegar per assegurar un dret inqüestionable.

Davant el panorama definit, el que sembla prioritari és que no podem seguir en la línia exclusiva de potenciar «la productivitat i la competitivitat», doncs això comporta que fets com els esmentats encara quedin més consolidats a la baixa, doncs no oblidem que una acció directa sobre el mercat de treball és l’aparició dels “automatismes industrials” que comporten eliminar treballadors a canvi de màquines, sense drets ni capacitat de queixa.

Conseqüència de tot l’anterior, és que haurem de fer esforços per reconduir la situació si realment es vol salvar un model de vida en dubte permanent, i així, no estaria de més començar a estudiar aquest apartat, entenent a les màquines com a part del món del treball. Ja sé que el tema obre un ventall de discussions, segons qui sigui l’interlocutor, però no estaria de més recapacitar sobre un punt d’inflexió que pot ser vital pel nostre futur.

És cert que els avanços tecnològics han estat vitals pel món, i que les seves expectatives segueixen sent fonamentals pel nostre demà, però no estaria de més començar a discutir del tema que exposo, per damunt de la pròpia ideologia que el qüestió desprèn i que en tot cas té la seva part d’evidència.