El Penedès, la Catalunya ròtula

El passat mes de febrer es va constituir el Penedès com la vuitena regió (Vegueria) de Catalunya, gràcies a la modificació de la Llei de Vegueries aprovada pel Parlament de Catalunya. Els que sempre hem defensat la pertinença d’aquest reconeixement, sempre hem valorat la localització estratègica del Penedès, la seva autosuficiència en tant que Vegueria, i les seves potencialitats de cara al futur. La localització geogràfica del Penedès segurament sigui un dels seus trets més característics.

El Penedès està situat en un dels encreuaments més estratègics de Catalunya, de la península Ibèrica i del conjunt del sud d’Europa. Com podeu veure en el mapa que adjuntem amb aquest article, al Penedès trobem l’enllaç entre l’Eix Mediterrani, l’Eix Ibèric i l’Eix dels Pirineus, tres eixos que determinen, qualitativament i quantitativament, les connectivitats del conjunt del país. En el mapa podreu veure com les quatre capitals es retroalimenten amb les sinergies que produeixen els diferents encreuaments dels eixos que comentaven, provocant una complementarietat entre elles que cal potenciar i valorar. Aquesta complementarietat i aquestes interrelacions que poden tenir les quatre capitals és un dels trets característics del Penedès, i la consideració de les quatre capitals com a ciutats mitjanes ajuda a cohesionar i equilibrar el territori, un model autosuficiència territorial.

Aquest encreuament dels diferents eixos a les diferents capitals comarcals, segurament sigui una de les realitats tangibles que facin defugir pel Penedès el model de l’única capital, de l’única centralitat, doncs crearia una distorsió territorial creant externalitats negatives envers l’estructura urbana i territorial mil·lenària del Penedès. Un altre actiu a tenir en compte és que tres de les quatre capitals comarcals del Penedès estan situades en l’Eix Mediterrani, que recordem és l’eix territorial on es localitza la majoria de la població a Catalunya i la majoria de PIB del conjunt del país. Però el Penedès no pot oblidar que l’equilibri i la cohesió implica tenir un model integrador de les diferents realitats territorials que presenta el mateix Penedès. Integrar gran part del territori que no se situa en aquest Eix Mediterrani i potenciar l’Eix del Pirineu que també connecta tres de les quatre capitals, i que és la columna vertebral del Penedès, conjuntament amb l’Eix Mediterrani. El Penedès es converteix doncs, en un territori d’enllaç entre el que alguns anomenen la Catalunya Sud, la Catalunya de Ponent, la Catalunya Central i la Catalunya metropolitana, amb Barcelona al Capdavant. Un territori clau pel futur esdevenir del país. Per aquestes raons el Penedès és un territori que cal tenir present i tingut en compte per part de la Generalitat de Catalunya i el conjunt del país, el Pla Territorial és un gran instrument per potenciar el territori del Penedès i materialitzar aquesta sensibilitat necessària per part de les institucions, i precisament per tenir en compte la seva funció de ròtula. Com succeeix en el cos humà, la ròtula és un element importantíssim per la mobilitat de les cames i pel conjunt del cos humà. Si no tenim cura de la ròtula, correm el perill de paralitzar les cames i el cos sencer. És per això que cal defensar el Penedès i defensar el Penedès és defensar la cohesió i l’equilibri de Catalunya. El Penedès és un territori estratègic per la mobilitat del conjunt del país, però potser encara és més important com a territori clau per començar a pensar en la descongestió de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, element desequilibrador dels darrers 50 anys a Catalunya i el gran problema que presentarà el territori del país en els pròxims decennis. El Penedès és un territori a tenir present, respectar la seva idiosincràsia territorial i valorar-la, treure fruit de les seves potencialitats i les externalitats positives pel conjunt de Catalunya, que en són moltes.