L'Hotel Imperial Tarraco hauria d'anar a terra

...abans que s’incorpori a la nodrida nòmina d’edificis abandonats i altres andròmines existents a la ciutat. I tot seguit incorporar l’espai per a ús públic de la ciutat i els seus habitants.

L’edifici no mereix cap clemència. És lleig, mal escairat, l’adornen instal·lacions de sistemes de refrigeració al terrat impresentables, pintat d’un horrible color indefinit. La seva estructura física ha estat identificada com que pateix aluminosi, de forma segura a les àrees de servei de darrere i molt probablement també a la resta. De l’estat deplorable de les habitacions hi ha testimonis amples, llevat de les dues primeres plantes que van ser rehabilitades ara fa uns anys.

Els seus orígens es perden en la boira de les promocions hostaleres pel foment de turisme del franquisme profund, sota l’ègida del ministre Fraga, notori pels seus exabruptes i fanatisme. El solar havia acabat sent propietat de la Diputació. Originàriament part dels baluards de defensa edificats al segle XVIII, després ocupat pel convent de Santa Clara, fou incendiat durant la revolució de 1936. Utilitzat un temps com a hospital de guerra el convent fou destruït per bombardejos aeris i, també molt possiblement, dels creuers de l’Armada Italiana que apuntaven a les casernes de Sant Agustí. El solar es va cedir per a la construcció de l’hotel per una quantitat simbòlica, però mai van poder incorporar l’espai originari de l’antic restaurant Mirador, que és propietat municipal i que resta abandonat fa més de cinquanta anys.

La recepció no va tenir accessos per a discapacitats (i, per cert, tampoc per maletes amb rodes) fins que qui això escriu va muntar un «pollo» als anys 80 i van fer una rampa provisional. Un temps després van habilitar una entrada més adequada.

La degradació de l’hotel va començar quan l’ocuparen treballadors de les plataformes petrolieres off-shore, i el reguitzell d’escàndols nocturns que es muntaven amb la col·laboració de hetaires locals i xaperos forans.

La vocació de buc insígnia de l’hostaleria tarragonina no l’ha cobert. Tampoc afavoria la imatge general donant per a pensar que, si era el buc insígnia, com seria la resta de la «flota». En més d’una ocasió m’he vist avergonyit de portar visitants, generalment del món acadèmic, que es queixaven de les instal·lacions. «Té molt bones vistes, però»... És clar que el mèrit és de les vistes, no pas de l’hotel.

Com ja ha suggerit un prestigiós arquitecte local, el lloc és excel·lent per a fer un jardí públic, per a gaudi de tothom. I si voleu un hotel de cinc estrelles, fer-ho al port, a l’abandonat edifici d’Obres del Port i que no malmeti el skyline de la ciutat que, per cert, està protegit per regulacions que els que construïren l’hotel se les van passar pel forro, sota l’aixopluc de l’embogida promoció turística franquista.