Turisme, en dubte?

Rebutjar qualsevol iniciativa concreta sense oferir alternatives, és una qüestió que es repeteix massa vegades a la nostra societat, així, ens trobem que determinades propostes de tot tipus, sempre tenen la seva resposta en negatiu, si bé mai s’ofereixen altres opcions possibles per aquests que estan instal·lats en el «no».

En el tema turístic, per cert, única indústria en què el país es pot considerar com altament competitiu, ens trobem que les propostes que es fan des dels sectors econòmics no reben el suport lògic i crític-constructiu, si fos el cas, si no que s’han d’enfrontar a «opcions frontals», segurament amb els seus respectables augments, però que en cap cas donen respostes al problema que es pot posar sobre la taula. Certament aquest model d’actuació és repetitiu en els darrers anys, perquè no és el primer cop que davant de qualsevol iniciativa, aquesta es veu atacada per uns posicionaments de caràcter ideològic que el que fan és posar en perill la mateixa viabilitat com a país. En el seu moment, a casa nostra, amb el «minitransvasament» al Camp de Tarragona d’aigua de l’Ebre, moltes van ser les veus d’oposició, en un tema que després ha estat vital per la viabilitat del nostre territori, que si no hagués pogut fer factible el projecte esmentat, avui seria una opció sense futur, ni turístic, ni industrial.

És evident que els arguments d’uns i altres són respectables, però entenc que el que no és vàlid és l’oposició sense oferir altres vies concretes i possibles, no pot ser de rebut «dir no» sense donar respostes des de la lògica i no exclusivament des d’un punt partidista. El progrés, valorat o no en funció de qui fa l’anàlisi, és un tema subjectiu que pot comportar interpretacions polièdriques de tot tipus, però la realitat ens diu que si no fem un esforç per conquerir determinats mercats ens quedarem sense una opció industrial amb futur, per molt que existeixin també qüestions negatives a les quals haurà de fer-se front des del seny i el pacte. A ningú el sorprendrà que aquest estiu, amb l’obertura del Parc Ferrari, la proposta de la Costa Daurada i la seva capital, Salou, tindrà un lideratge comparable al qual pot tenir París amb Eurodisney, i que això és fruit d’una posta empresarial, però també de la comprensió dels estaments públics per sumar-se a un projecte que converteixi una part de les nostres comarques en la «Florida del Sud d’Europa»; per tant, i per damunt de les qüestions negatives, que segur que hi són, tot això suposarà un pas més per consolidar una aposta positiva amb una potencialitat indiscutible.

Ja sé que el tema, vist fredament a l’hora de parlar del turisme amb totes les seves variables, comporta valoracions de tot tipus, però crec que a les Administracions pertoca posar l’entesa necessària per fer possible la suma dels interessos de tots a l’hora de buscar un bé comú innegociable. Segurament, més aviat que tard, tornarem a discutir sobre BCN World o el nom amb el qual es rebati, amb totes les connotacions que això representa i els difícils acords de caràcter polític per fer-ho possible, i no estaria de més que tots féssim l’esforç per prioritzar més en el que estem d’acord per damunt de les diferències, no sigui que l’opció emprenedora referida marxi per la mateixa incapacitat d’uns representants que no saben fer la seva feina. Finalment, que algú posi en dubte l’aposta pel turisme que s’ha fet a tots els nivells, és una irresponsabilitat que haurà d’exigir explicacions convincents, no sigui que, com sempre, ens quedem en «el titular del no» sense baixar a la pràctica de les conseqüències que comporta l’esmentat posicionament i sobretot i la falta d’altres opcions alternatives, que o bé no es tenen o són impossibles d’implementar.