Emprenedors a la baixa

Les enquestes que apareixen sobre les preferències de la gent respecte a la seva viabilitat personal donen una resposta inapel·lable, la majoria vol una feina fixa, amb poques responsabilitats i amb mínimes hores de presència, que li permetin portar una vida acomodada, encara que això pugui suposar uns ingressos minsos, és a dir, s’està més en la línia de «treballar per viure» que el contrari.

Certament la resposta no es limita a casa nostra sinó que és un fet objectiu a la vella Europa on la seva ciutadania prioritza «tranquil·litat» per damunt de la responsabilitat, encara que això comporti limitacions, via sou, evidents.

El tema en sí mateix suposa que a més les Administracions Públiques, lluny de reduir les seves plantilles d’empleats, es van incrementant, progressivament, amb noves promocions, masses vegades més properes al discurs electoral que a la pròpia necessitat objectiva d’unes opcions que paguen tots i que es van fent cada cop més grans i més pesades. L’evidència de tot això és que, per l’altre banda, cada cop són menys els que es veuen en l’opció de ser emprenedors, i el que és més complicat, amb poques opcions d’ajuda que tampoc apareixen, o bé es queden en el «missatge polític», però poc en la realitat i eficàcia.

Suposo que el que exposo pot tenir moltes lectures, però pres al peu de la lletra, ens porta a un marc de convivència on l’administració es converteix en el eix de la societat, deixant de costat a aquells que, des d’una opció per l’emprenedoria, es veuen derrotats abans de començar per molt que es pugui «vendre el contrari».

Malauradament, el marc exposat, també ens porta a altres conseqüències molt més greus, com és la creació de llocs de treball que queda cada cop més limitat a les pròpies iniciatives publiques o a les grans corporacions que són les que marquen el «terreny de joc» i les regles de tot tipus, des de les de drets laborals, fins els salarials, amb el que això pot suposar per un futur molt proper.

La desaparició de la petita i mitjana empresa, fet que cada cop és més real, en benefici d’unes opcions empresarials, amb poder il·limitat per la seva transnacionalitat , és un fet que es va consolidant a tots els nivells i sectors, quedant aparcades, cada cop més, les pròpies associacions empresarials, també «segmentades» pel marc referit, on poc es parla dels interessos dels petits conglomerats empresarials, orfes de suport a tots els nivells. Es pot considerar que la meva reflexió és anecdòtica i que ja serà el propi mercat l’encarregat de reconduir el tema en el seu moment, però la realitat posa en evidència que les qüestions que esmento, es van fent realitat i que tot això ens portarà a un model on l’opció per la iniciativa empresarial queda aparcada per potenciar unes opcions públiques i de grans empreses, amb el que comporta a l’hora de parlar d’uns equilibris cada cop més difícils.

En el seu dia, vaig comentar que mai com ara hauríem tingut una joventut millor formada, a tots els nivells, i que la seva opció laboral, malgrat això, es troba limitada a una oferta a la baixa evident, doncs bé, també la pròpia caiguda de la iniciativa empresarial, comporta que la frustració s’assenti en aquest sector més jove de la nostra societat i que, per tant, les estratègies de futur es puguin limitar en base a tot l’esmentat.