L'equip PSC-PP-Unió suspèn en transparència

Gustavo Adolfo Béquer, revisat, podria rememorar aquesta escena a la cort de Ballesteros: «¿Qué es transparencia? Dices mientras clavas en mi pupila tu pupila azul. ¿Qué es trasparencia? ¿Y tú me lo preguntas? Transparencia... eres tú.» Això ens faria pensar que l’Índex de Transparència dels Ajuntaments ha sorprès l’equip PSC-PP-Unió, que potser pensen que algú no està tenint en compte l’enorme esforç que fan. Que el fet de ser la ciutat pitjor valorada de Catalunya i la número 99 del conjunt de l’Estat Espanyol, quedant per sota de la mitjana en totes les categories, els ha estranyat. Veient el que hi ha, seria un senyal inequívoc d’ignorància i de desconnexió amb la realitat, però és molt pitjor Gustavo: saben perfectament el que fan i no els importa fer-ho encara que es carreguin la teva rima.

A la democràcia del segle XXI, la transparència cada cop hi juga un paper més fonamental. Internet ha democratitzat la informació que ha deixat de ser monopoli dels grups editors i de les agències de notícies. Qualsevol persona pot difondre arreu cròniques i imatges de qualsevol esdeveniment que sovint les autoritats voldrien amagar. La transparència ha esdevingut el millor antídot contra la corrupció i qualsevol administració que es regeixi amb criteris ètics ha de fer del triangle transparència, participació i lluita contra la corrupció la seva ensenya.

Malauradament, l’equip de govern PSC-PP-Unió falla per la base. I ho saben, però no tenen cap interès en millorar. «No estaré mai a un govern que aixequi catifes», que deia Josep Maria Prats. Nosaltres sí que creiem que és imprescindible aixecar catifes, espolsar-les, tirar envans, obrir calaixos i finestres, pujar persianes i estendre la roba. Ens hem proposat tenir un Ajuntament amb parets de vidre i a fe de món que ho aconseguirem.

1. No és transparència no tenir els serveis d’inspecció necessaris per controlar els contractes milionaris que l’Ajuntament ha subscrit i entre tots paguem.

2. No és transparència prorrogar sistemàticament els contractes, sense que els consellers que ens hem de pronunciar tinguem els indicadors necessaris per avaluar la feina feta.

3. No és transparència pretendre colar el projecte de Santa Gadea, que ens hauria costat fins a 152 milions d’euros en 40 anys, malgrat no tenir cap informe tècnic favorable.

4. No és transparència tot el que envolta al cas Inipro: factures pagades amb advertiment d’Il·legalitat per feines que no s’ha demostrat que s’hagin fet, equip de «ciber activistes Ballesteros» organitzat des de dins l’Ajuntament, etc.

5. No és transparència que el cap de gabinet de l’alcalde, després de dimitir pel cas Inipro, passi a facturar a través de la Fundació Smart City.

6. No és transparència que s’utilitzin les targetes d’algunes empreses municipals per a despeses que no tenen res a veure amb l’empresa i no es doni raó de qui ha fet cada una des les despeses.

7. No és transparència que ens assabentem de que s’han deixat perdre subvencions per una biblioteca a Campclar i no s’hagi informat a l’oposició ni a la ciutadania.

8. No és transparència la gestió del Pla Parcial de La Budellera.

9. No és transparència que no hagi cap canal formal de participació i de comunicació entre els veïns i l’Ajuntament.

10. No és transparència que l’equip de govern voti favorablement i aprovi mocions que després no fa el mínim gest per implementar.

Posant-nos aristotèlics, si una premissa del sil·logisme és que la transparència és el millor antídot contra la corrupció i l’altre premissa és que aquí no hi ha transparència, la conclusió lògica seria que alguna cosa fa pudor a la Casa Consistorial.