El Tarragonès, una Europa en miniatura

Fa anys que tinc la responsabilitat i l’honor de ser alcalde de Vespella de Gaià, un petit poble del Tarragonès. Per tant, sóc plenament conscient de les dificultats dels pobles petits per dotar-se de serveis i equipaments de qualitat i atendre les necessitats dels nostres veïns. Unes dificultats que ja existien però que s’han vist agreujades per les conseqüències de la crisi econòmica.

Com podem respondre amb eficàcia a aquestes dificultats objectives? Amb una comarca forta, equilibrada i cohesionada, i un Consell Comarcal potent el màxim d’eficient i eficaç. Sempre ho he defensat i és la convicció que em porta ara a assumir amb il·lusió el repte de presidir el Consell Comarcal del Tarragonès aquests dos anys vinents.

Què puc oferir? Treball, compromís, il·lusió i constància per incrementar i millorar els serveis que presta la institució, especialment aquells adreçats als serveis a les persones.

Volem donar continuïtat a la bona feina que s’ha fet aquests primers dos anys de mandat perquè nosaltres sempre hem defensat un projecte col·lectiu. A l’inici del mandat els socialistes vàrem assolir un acord de governabilitat amb el grup de CiU per desenvolupar un programa de govern ambiciós des de l’estabilitat. Sense estirabots, ni estridències. El bon fer, diari i constant, ha donat, i estic convençut que continuarà donant, bons resultats.

Vull agrair la lleialtat amb la qual tots hem treballat pensant no en la victòria d’un partit sinó en l’èxit de la comarca i la seva gent. Així mateix, vull destacar el treball, esforç i dedicació de tots els treballadors i treballadores del Consell Comarcal en aquesta tasca tan estimulant de treballar per la comarca i de totes les persones que hi viuen. Compto plenament amb tots ells i elles perquè són el veritable muscle i cor de la institució.

Fruit d’aquest treball i l’estabilitat, clau de l’èxit, disposem d’uns comptes sanejats i d’uns pressupostos equilibrats per continuar creixent en eficàcia. Per tant, continuarem incrementant, dins les nostres possibilitats, els serveis socials (beques menjador, ajudes a l’habitatge social, inserció laboral dels joves, ajudes a la dependència, lluita contra la pobresa infantil, etc.) i també continuarem incidint en les accions de millora del nostre medi ambient i preservació del nostre medi natural.

Fins ara els serveis socials del Consell han atès ja a més de 12.000 persones, però volem ser ambiciosos des del sentit de la realitat i continuar creixent per arribar fins a l’últim racó, a l’últim mas, del Tarragonès. En aquests temps de dificultats ningú ha de quedar oblidat ni desatès. Hem de garantir entre tots que tothom, independentment del poble o la ciutat on visqui, tingui els mateixos drets i gaudeixi dels mateixos serveis.

Treballarem per configurar aquesta comarca equilibrada i socialment justa. No m’imagino el Tarragonès sense Tarragona, Salou o Torredembarra, però tampoc sense Vespella, Renau o la Nou de Gaià. Tots som necessaris perquè l’accent que cadascú aporta és el que ens dóna sentit com a comarca.

Sempre he pensat que el Tarragonès és com una Europa en miniatura. En efecte, cada poble i cada ciutat tenen la seva identitat pròpia, la seva singularitat que les fa úniques, però també formen part d’un projecte col·lectiu superior que ens uneix a tots amb uns objectius comuns de benestar i progrés. Una fraternitat col·lectiva. Tots i cadascun dels 22 municipis som necessaris i imprescindibles per vehicular aquesta comarca, des de la capital fins al poble més petit, perquè sense les artèries la sang no flueix cap al cor.

En el dia que ben segur assumiré la responsabilitat de presidir el Consell Comarcal del Tarragonès vull reafirmar el meu compromís de treballar i fer camí en aquesta senda de llibertat i progrés al servei de tots els ciutadans de la comarca. Aprofitem sinergies i sumem esforços per avançar més, i més ràpidament, i desenvolupar els potencials que tenim, que són molts i fecunds.

Parlava abans d’Europa. El considerat pare de la Unió Europea, Jean Monnet, afirmava que, si tornés a començar amb la integració europea, començaria per la cultura. Fem nosaltres el mateix, que el Tarragonès esdevingui un far d’humanisme, de cultura i llibertat, sobretot, en la consciència dels seus habitants. Ningú posarà més empeny en fer-ho possible que aquest qui us parla.