Ballesteros, l'alcalde popular

Ballesteros sempre ha estat un alcalde popular. Al principi, perquè connectava amb la gent. Després per inèrcia. I ara, per la bona sintonia política amb el seu soci de govern. Diria que s’enyora aquell alcalde de reputació afable i dialogant si no fos pel fet que jo ja no l’he conegut. El pacte de la catifa amb els partits de la dreta i el búnquer des d’on ens governen ha mostrat una cara de l’alcalde desconeguda. Contrariat i allunyat de la gent, la seva entesa política amb el PP és preocupant. Tant, que fins i tot es permet la llicència d’avançar-lo per la dreta.

Aquesta setmana en tindrem un exemple greu amb la moció antireferèndum que lidera un PSC fent de PP. La moció combina una part òbvia amb una altra d’ofensiva. En efecte, el referèndum de l’1 d’octubre tindrà plena cobertura legal, tant per la ciutadania com pels funcionaris que optin per col·laborar-hi. Qui ho vulgui, pot consultar-ne dubtes a www.garanties.cat.

El problema és la motivació, la intenció, el significat i la instrumentalització del funcionariat. És trist però mentre la Generalitat assumeix tota mena d’amenaces per tal que els tarragonins puguem votar, els governants de Tarragona, lluny de col·laborar amb les institucions democràtiques del país, posen bastons a les rodes. Amb aquesta actitud, els socialistes populars no ajuden a escoltar la gent sinó a sotmetre-la.

La moció anteposa la legalitat a la voluntat democràtica, i essent cert que la llei és important –per això ens hi cenyim–, oblida que el que ens distingeix d’un sistema autoritari no és la llei sinó la llibertat i el vot. Les dictadures feixistes també en tenen, de lleis! Més: la moció confon tota legalitat amb la legalitat constitucional espanyola llegida amb les restrictives ulleres dels populars (rebudes per herència del règim anterior). La legalitat catalana, la propera, no compta i, ai l’as, la legalitat internacional, la de més rang, tampoc. Sí, Espanya té subscrit el dret d’autodeterminació des de l’any 1976 i està obligada a respectar-lo. Però d’això, ni una paraula.

Al text s’hi afirma que la convocatòria del referèndum «serà suspesa pel Tribunal Constitucional» (TC). Val a dir: com ho saben? Potser perquè els jutges del TC els posen a dit PP i PSOE? Potser perquè a Espanya no hi ha separació de poders? La contradicció s’eixampla quan afirmen que «no existeix una majoria social per iniciar un procés unilateral cap a la independència». És curiós perquè el que permetria saber-ho és el referèndum que ells mateixos pretenen impedir. En canvi, se n’inventen el resultat, els molt populars. Decidiran ells en nom de tots?

Amb dades del darrer baròmetre del CEO (abril de 2017) sabem que, si la Generalitat organitzés un referèndum sense acord amb l’Estat, hi participaria un 73% de la població. El més rellevant és que el 62% dels votants de C’s, PSC i PP anirien a votar! Però poc els importa: «Tot pel poble però sense el poble!».

Després de la fallida experiència federal de l’Estatut Maragall, produeix estupefacció veure que la solució proposada pel PSC és tornar a prometre el que no van complir al seu moment. Més lamentable encara és veure el PSC al costat del PP i el TC –els botxins d’aquell Estatut!- en la batalla contra el dret a decidir. Un dret conquerit per milions de catalans i tarragonins, molts dels quals votants socialistes contraris a la independència però demòcrates fins al moll de l’os!

No és bo allargar el procés infinitament. La pregunta l’ha de contestar la gent i ningú en nom de la gent. Si l’alcalde no vol col·laborar en ajudar-nos a superar les traves del govern del PP i a protegir-nos de la seva repressió, com a mínim que sigui neutral. El convidem a respectar una ciutat alçada en urnes, sobirana i popular (en el bon sentit de la paraula).